Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 2149
"Dues línies": una bona obra, amb una bona interpretació



De la mà de Matias Praticis, amb l’ajuda de  Xisco Rubí, Krisis Tea3 presentà en el teatre de Capdepera l’obra “Dues línies”. Uns peça que presenta diverses novetats respecte a anteriors propostes de l’autor.

En primer lloc, el format. L’obra es desenvolupa en una part de l’escenari, mentre que l’altra és ocupada pel públic, de manera que actors i espectadors estàn molt propers.  En segon lloc, la durada, ja que es tracta d'una obra “curta”, però no tant com les que se'ns ofereixen en les sessions de microteatre. Com a tercera qüestió, el fet d'oferir tres funcions diàries. I la música en directe...



L’obra escrita i dirigida per Matt Praticis suposa una passa endavant en la seva trajectòria. Resulta convincent, malgrat la complexitat de l’argument, amb personatges ben definits i una línia argumental ben nítida, encara que en algun moment s’arribi a crear certa confusió entre els espectadors. Confusió que sembla calculada i provocada.

De les obres escrites per Matt, ens ha semblat la més estructurada i completa, amb una forta càrrega dramàtica i diàlegs molt correctes.

Què dir, dels actors? Cadascun d'ells, Suso Rexach, Pilar Diaz, Joan Genovard i Mary Giscafré, tenen distintes responsabilitats, totes elles exigents i amb un important pes específic per al desenvolupament de l’obra.

 

Sens dubte, l’escola de teatre dóna fruits, i bons fruits. Prova d’això són les sòlides interpretacions que vam poder veure divendres i dissabte al Teatre de Capdepera. Els actors van donar vida als personatges amb gran solvència, amb la dificultat afegida de la proximitat. Tots quatre van deixar una gran impressió per la feina realitzada, considerant que aquesta obra necessita de bones actuacions sobre l’escenari per sortir endavant. No són papels fàcils.

El drama del protagonista i la seva confusió entre la realitat i el deliri arriba a fer dubtar el públic, ambdues realitats s'alternen i es confonen fins al darrer moment, deixant un final obert.



Però, a més, hi havia unes pinzellades que han donat valor afegit a l’obra que es representava. La música en directe de na Margalida Serra va ser tot un luxe, discreta i perfectament adaptada al moment, embolcallant l’escena. Un altre element són les pintures de Joan Cursach, en què es podien veure moments de la vida dels personatge, per bé que, curiosament, van ser pintades sense tenir referència del text. I el detall musical de l’homenatge a Manuel Muntaner que sonà a la ràdio. Elements i anècdotes que enriqueixen la representació.

Enhorabona a tots.