Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 3256
Un conte pel "Dia Internacional per l'eliminació de la Violència de gènere" (25 de novembre)

“Una història de Dracs”

 

Launia és un drac amb el cos cobert d'escates i la pell 'un color vermell brillant i dura com una pedra; la seva cua és llarga i en forma de fletxa i la boca està plena de dents esmolades; el seu alè és pudent i verinós; quan s'enfada, tira foc per la boca i és dels pocs dracs que, a més, pot volar.

Launia té bon caràcter i és molt ordenat. Li agrada convidar els seus amics i amigues a la cova del

cim de la muntanya; el seu avi l’hi havia deixat quan es va convertir en vent. Tots els amics i amigues s’ho passaven bé en la cova. Launia era expert a fer figures amb el fum que sortia dels enormes forats del seu nas, i també jugaven a endevinar què eren aquestes figures. Tan sols utilitzava el foc per cuinar i per mantenir la cova calenteta, i encara que el seu alè era molt fort i pudent, havia aconseguit que amb les herbes del bosc que li portava Sirla, la serp, fes olor de menta caramelitzada.

Launia era un drac jove i alegre i, com que podia volar, era l'encarregat que no faltàs la neu en els cims més alts de les muntanyes. Però, com tots els dracs, havia de trobar un altre drac per barrejar els seus poders. També havia de demanar als quatre elements, terra, aigua, aire i foc, que li deixassin un drac a qui poder ensenyar i transmetre els seus poders.

Un dia, mentre escalfava l'aigua al peu de les muntanyes amb el seu foc, va conèixer Polsia, un drac

d'aigua capaç de generar grans ones en el mar. Polsia li va demanar què feia i Launia va contestar:

- Escalf l'aigua que puja cap amunt evaporada i en arribar al cim de la muntanya, cau en forma de

neu sobre els cims més alts. I tu, què fas?

- Polsía li respon:

- El meu treball és molt important; amb els meus moviments faig ones en el mar; a la gent li agraden les ones! Necessit algú que m'ajudi i crec que tu ho faries molt bé.

- Val, però tendré temps per posar neu en els cims?

- Clar que sí!

Launia i Polsia van decidir unir-se per fer ones en el mar. Però Polsia sempre volia que Launia

treballàs i no li deixava temps per jugar amb els seus amics i amigues; ja no veia els dracs que

viuen a les muntanyes, els cims van deixar de tenir neu i el seu alè va començar a fer olor de verinós. Sirla, la serp, li deixava les herbes i Polsia les hi tirava.

 

Polsia escridassava Launia si es quedava quiet i fins i tot l’empenyia perquè es mogués i fes ones.

Li deia que el mar havia de tenir ones i que els cims estaven més bonics sense neu. Launia li va dir

que el seu avi, que ara era vent, podia moure el mar de tant en tant i així ell podria fer neu, però Polsia li va impedir veure al seu avi i el va amenaçar amb dir als quatre elements que era incapaç

de conviure i no podria ensenyar a cap drac.

- Launia estava cada vegada més trist i les seves escates van començar a caure. Polsía l’insultava

i li cridava, lleig pudent!

Un dia, Sirla va parlar amb el seu avi el vent i li va demanar ajuda. Els dos van acordar baixar al

mar i parlar amb Launia.

Polsia era a l’arena de la platja prenent el sol; l’avi li demanà on era Launia i li va dir que estava

ocupat i que no li interessava parlar amb ell. En aquest moment, Launia va sortir del mar i va veure

Sirla. Els seus ulls es van encendre i encara sabent que el seu alè era pudent, li va donar una besada

i li va demanar ajuda. El seu avi el va treure de l'aigua , el va dur al cim de la muntanya i li va

demanar que mai més veiés Polsia.

Launia ,plorant, digué:

- Mai aconseguiré tenir un drac per ensenyar-li els meus poders!

Els quatre elements van contestar: si un drac perd els seus poders deixa de ser drac i tu has estat

a punt de deixar de ser-ho. Però ara que els has recuperat, tendràs un drac a qui transmetre els

teus poders.

Des d'aquell dia, la cova del cim s'omplí d'amics i amigues a més d'un petit drac que volia aprendre a ser bo i llest com Launia.


.......................................................


- Enllaç a la Unitat didàctica
- Enllaç al manifest
- Enllaç al cartell