Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 6943
Una vetllada de música reconfortant, per a recuperar l'alè

L'Acadèmia 1880 i Mali Corbacho oferiren un concert agraït, tant per als intèrprets com per als oients




La primera cosa de totes és agrair a Joventuts Musicals, una vegada més, que no defallexin, que mantenguin viva la flama de les Serenates i ens recordin, amb la seva actitud, que tots tenim dret a accedir al món l'art, però que aquest també ens l'hem de guanyar. Esforçant-nos-hi, evidentment. Les Serenates estan sobrevivint a temps esquerps, en què la cultura ha estat relegada fins al darrer esglaó de les prioritats de les institucions. Per això encara major és el mèrit d'aquesta gent que no es deixa dur per l'adversitat i ens regala concerts com aquest que estam comentat i que ens reconforten, com deim més amunt, de tanta vulgaritat amb què hem de conviure cada dia.



L'Acadèmia 1880 és una formació que, de la mà de Fernando Marina, també està surant, a base d'esforç i de talent, en unes condicions gens favorables. I entre els seus puntals, diguem-ho amb legítim orgull, la "nostra" admirada Noemí Dalmau al piano. La presència de l'orquestra en els jardins de sa Torre Cega ens va permetre gaudir de gairebé dues hores de música de molts de quirats, davant un públic que hauria d'haver omplert l'aforament però que, per desgràcia, just n'ocupà la meitat, si fa no fa.



La primera part va estar dedicada a Astor Piazzola, el compositor de Mar del Plata, en el seu dia considerat un iconoclasta pels puristes del tango, i avui valorat com a autèntic renovador del gènere i reconegut de manera incondicional per tot el món. Des dels clàssics Libertango fins a l'Adiós Noninio, obra aquesta composta amb motiu de la mort de son pare, tota aquesta part del concert ens va submergir en l'esperit d'un músic que va festejar amb la música clàssica i amb el jazz, però que sempre va tornar a les seves arrells, i des d'aquestes va enlairar les seves millors composicions. Naturalment que trobarem a faltar el so inconfusible delbandoneó, però en aquesta vida no pot ser tot.

A la segona part, un altre clàssic, entès aquest concepte com el referit a l'obra artística digna de ser imitada. El Falla més conegut i reconegut, a través del seu imprescindible El amor brujo, sonà amb força i elegància -no incompatibles- en la dolça nit dels jardins de can March. Aquesta és una partitura que no sempre ens és donat d'escoltar completa i massa sovint ens quedam amb la Danza ritual del fuego, per això aquesta audició ens sembla encara més escaient i il·lustrativa. Candela, la gitana protagonista d'aquest ballet escrit pel compositor de Cadis, ens va comparèixer per mitjà del recitat de la mezzosoprano Mali Corbacho, la qual s'aferrà amb convicció al text escrit per Gregorio Martínez Sierra. I tot plegat sonà meravellosament i ens deixà a tots amb la mel a la boca.



Una vegada més, sense sortir de Mallorca, les Serenates ens oferiren un concert ple de llums i amb molt escasses ombres. Una vetllada que valia molt més del que en pagàrem. Gràcies, Joventuts Musicals!