Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 2156
A posta de sol, la música també sona millor...


El Castell és un marc esplèndid, i a posta de sol pot arribar a assolir una bellesa màgica i esdevenir, per ell mateix, un espectacle digne de ser viscut. Si hi afegim música nostra -volem dir feta per artistes nostres-, una espipellada dels bons menjars d'aquesta terra i un glop de vi que hi ajudi, la combinació acaba resultant difícilment millorable. Com va ser el cas del dissabte dia 22, en una nova convocatòria dels concerts "a posta de sol", que organitza l'Associació d'Amics de l'Escola de Música de Capdepera, a benefici d'aquesta institució.

En l'aspecte musical, en aquesta ocasió s'obvià el vessant clàssic i les actuacions van transcórrer pels viaranys del folklore de Mallorca i per la música pop i rock. Hi varen prendre part les dues agrupacions de ball de bot (Castell de Capdepera i Aires Gabellins), el grup de jotes i mateixes que encapçala en Pep Vila, els dos combos i els alumnes de percussió de l'Escola de Música, i els cantautors Joana Colom, Manuel Muntaner i Suso Rexach.




















La gent de l'Associació es va desviure per atendre els espectadors i per oferir un bon servei de beure i menjar. De manera que tot va funcionar a la perfecció.



Les actuacions es van distribuir en tres espais, tots ells adients i igualment espectaculars: damunt el Portalet, davant la figuera (darrere la Casa del Governador) i devora la cisterna. Això va suposar una certa molèstia, alguna incomoditat, per haver d'anar amunt i avall, però la gent s'ho va prendre amb bon humor. Aquesta dispersió no va ser obstacle perquè les distintes actuacions anassin discorrent perfectament coordinades, evitant que les més de tres hores que passàrem en el Castell no es fessin feixugues.

I ja que de gent parlam, diríem que pujaren al Castell al voltant de 300 persones (esperam que l'Associació, com sempre fa, ens confirme les dades econòmiques del concert), i que aquest públic era, en la seva majoria, estranger.







Quan el concert arribà al final, el sol ja feia una bona estona que s'havia post. Ja era fosca negra...