L’obra de teatre dirigida per J. M. Albinyana i interpretada impecablement per Héctor Seoane.

Diumenge 8 d’octubre de 2023, a les 19 h, al Teatre de Capdepera, es va dur a terme la interpretació de l’obra teatral Bad Moon. L’acollida per part del públic gabellí va ser bona. L’actor principal ja era sobre l’escenari, quan encara hi havia els llums oberts i jugava amb una gravadora de veu. Semblava pels tons obscurs dels focus que es plantejaria un intrigant argument. L’obra està dirigida magistralment per J Maria Albinyana, de qui ja gaudírem la direcció d’obres com Quincas (la mort i la mort) i que ara ens presenta una obra de la companyia Migrants en coproducció amb el teatre Principal de Palma.

Primerament, d’una banda tot d’una cridà l’atenció el muntatge artificiós amb una pantalla transparent que serví per projectar-hi imatges de pluja molt ben aconseguides; de l’altra, també és sorprenent el títol de l’obra, que prové d’una cançó de la Creedence Water Revival, una banda americana de culte, de la qual l’actor principal en conta la història i que té una cançó titulada Bad Moon Rising, que explica que ja ha arribat el moment final. S’ha de dir que l’obra presentà escenes d’avantguarda, amb un decorat senzill format per dues pantalles, la del fons i aquesta primera, la gravadora, i peces rectangulars, que l’actor saltava de manera gairebé acrobàtica durant el transcurs de l’obra. No de bades, el disseny de moviment va ser elaborat per Maite Villar. D’altra banda, l’espai sonor també era realitzat per Albinyana i serví per dotar d’un ritme trepidant a la interpretació. Pel que fa a l’espai escènic Luis Baró i el mateix Albinyana s’encarregaren de barrejar la sobrietat de les figures rectangulars amb el futurisme de les pantalles. Amb aquestes es juga a l’escena final amb la projecció de la mateixa imatge del protagonista.

Seguidament, quant a la tasca actoral, s’ha de dir que va ser impecable, amb molta energia i una descàrrega verbal que deixava al públic tot astorat. S’ha de pensar en el perfil de personatge que es presentà: amb TOC (trastorn obsessiu i compulsiu) que pels àudios que es demanen es pot saber que cometrà un matricidi. Tal vegada, aquesta seria una de les qüestions que s’hauria pogut plantejar d’una altra manera, però així i tot, el resultat va ser bo. El mèrit encara és major quan se sap que la dramatúrgia i la interpretació corren a càrrec de la mateixa persona, Héctor Seoane.

Posteriorment, s’ha de dir que tot i que la trama en un principi pot semblar sòrdida, la idea és d’allò més arriscada, perquè per explicar un trastorn de la manera que es planteja, amb tota la modernitat i de manera nova que es pugui fer, s'atén a la dificultat de plantejar una malaltia mental, que potser que desemboqui en un crim, tot i que que per ventura quedi en la imaginació de la víctima. Sigui com sigui, el resultat és excel·lent i apropà al públic gabellí a una de les problemàtiques de salut a la que es veuen implicades moltes de persones pacients. En aquest sentit, no s’ha d’oblidar que a Capdepera ja es va dur a terme un cicle de teatre i de salut mental, en el qual aquesta obra hauria encaixat perfectament.

Finalment, només pel ritme trepidant que pot arribar a aconseguir la presencia a l’escenari d’un sol actor, ja paga la pena veure aquest drama. D’altra banda, l’obra té uns símbols ben treballats, amb l’estramoni com a fort narcòtic per combatre l’ansietat d’un personatge que ha de contar numèrica i sistemàticament cada vegada que es col·loca a un lloc, que rep assetjament per part dels seus “companys”, que necessita forta atenció i que té una relació malaltissa amb la seva mare, qui resta a a l’anonimat en una residència, on deixa palès el difícil tracte que manté el protagonista amb la societat. La mala lluna ens pot assaltar a tots en un moment o un altre i basti aquesta obra per sensibilitzar la població sota els paràmetres d’un enfocament teatral que ha aconseguit manifestar una interpretació ben treballada i un plantejament novedós. Esperem doncs, que la Creedence no ens cridi i que ens deixi udolar una mica més, a la llum de la lluna!

Joan Cabalgante i Guasp