El fotògraf artanenc exposa una recopilació de les seves millors instantànies a Capdepera

Divendres 5 de maig de 2023, al centre Melis Cursach, Miquel Pastor va mostrar la seva millor versió amb una exposició titulada Geografies personals, on l’artista retrata els seus llocs quotidians, tan propers com la Colònia de Sant Pere.

Primerament, de mica en mica els convidats van arribant, i l’espai íntim de la sala d’exposicions del Centre Melis Cursach enceta una nova sèrie d’imatges, aquesta vegada creades    per Miquel Pastor, qui amb un somriure entre murri, bondadós i satisfet de la seva obra ens espera expectant. El local li agrada i està molt agraït al poble de Capdepera per haver acollit la seva obra, tan personal, tan íntima i captivadora, com mesurada i propera. L’arxivera Maria Massanet, va ser l’encarregada de presentar l’esdeveniment, qui va dir de Miquel que «és una persona molt propera a Capdepera, que ha col·laborat sempre amb l’Ajuntament com a director dels servei d’arxivística de la Universitat, però també com amic». Comentà que l’exposició ha estat el resultat d’una diversió, «Miquel fa que tot sigui molt fàcil», va dir. D’altra banda, el batle Rafel Fernández comentà que Miquel és un geògraf de primeríssima categoria i que a Capdepera té les portes obertes. Miquel parlà que la seva obra intenta reflectir l’estima pel territori que més coneix, com també el trajecte de les comunes de Petra, per a treure l’ànima de cada racó. També comentà que l’exposició es dividia en diverses disciplines de la geografia: 

1. Geografia astronòmica i física.
2. Geografia climatològica (ones de la mar).
3. Geografia agrícola.
4. Biogeografia (plantes i animals).
5. Geografia humana.

Seguidament, i ara ja més congregats, arribava la gent mentre les imatges impreses sobre un aliatge metàl·lic que els hi atorgava un mat que empoderava la fotografia eren les protagonistes de la vesprada. A l’aljub les il·lustracions de «Salvem Sa Canova» i una «Tempesta apocalíptica» es fonien amb el color terrós i humit de la paret; la música de les ones sonava com a fil per ambientar el local i ens enfonsava en el mar de la seva obra.  En Miquel fa molts d’anys que forma part del grup d’artistes inquiets que encara fan molt més interessant viure al Llevant de Mallorca. El retrat, encara ara, càmera en mà, rere les figueres de moro que hi havia a prop de la casa del Governador, mig agenollat, amb un somriure cap a la nostra comunitat i a l’espera que el seu ull fiter captàs l’instant precís d’una festa, un paisatge o l’espadanya de la capella del Castell, en blanc i negre, mentre el color era sols dins la seva retina.
 

Posteriorment, cridaven l’atenció l’escaleta dels títols de les imatges, simpàtics alguns, com el dedicat a la fotografia dels obeliscs de les maniobres dels submarins de son Serra de Marina, que tenien la punta vermella, on la companya de Miquel comentava que semblava que portaven el mocador de Sant Antoni tot l’any. També hi havia una imatge del Caló que pareixia talment un quadre a l’oli, i un sol arbre verd entre els camps de blat groguenc de Ses comunes. Fotografies amb força eixien de cada racó de la cambra per servir com a excusa de retrobaments bibliotecaris, d’antigues i noves amistats, d’amants de l’art en general. I en Miquel que mai perd el somriure del rostre i ens convida a quedar embadalits davant de cumulonimbes de rondalla, llunes que ens sorprenien quan sortien rere les muntanyes, les ones de la mar i de blat que anaven i venien, pins que amaguen ones kanagawenques que recorden el vers del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «només un arbre a la vorera porta...» o de qualsevol detall que ell captava mentre anava de casa a la feina.
 

En resum, l’ull fiter de Miquel Pastor és capaç de captar el color i la llum d’aquest petit paradís on vivim, amb una personalitat vitalista que convida a brindar per cada detall de cada una de les seves instantànies, perquè l’autor ha entès quin és el vertader joc de viure i crec que tothom li pot estar ben agraït. Veure les fotografies d’en Miquel és pensar amb l’estiu, amb l’harmonia entre cultura i natura i en la senzillesa d’aquell que viu l’art en la plenitud de la seva existència. En aquest sentit, les seves geografies personals comencen també a ser les nostres, així que podem estar d’enhorabona i celebrar aquesta nova exposició d’un artista compromès amb el seu poble i el seu entorn paisatgístic. Moltíssimes gràcies, Miquel!

Joan Cabalgante i Guasp