Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 599

El Centre Cap Vermell i el carrer de l'Agulla analitzats per Arquitectives en un treball que inclou recomanacions per millorar l’urbanisme i fou presentat amb motiu del dia de la Dona.

..


La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, va presentar dimarts dia 10 de març, al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Ciutats Cuidadores. Guia de bones pràctiques per a l’aplicació de la perspectiva de gènere en el disseny urbà. Es tracta d’un encàrrec fet des de l’Institut Balear de la Dona a Arquitectives, que pretén definir certs paràmetres que concretin com s’ha d’incorporar la perspectiva de gènere en les diferents polítiques, aportant recomanacions i eines que es puguin materialitzar en les diferents fases dels projectes urbanístics i paisatgístics.

La consellera Garrido ha assegurat que «cal estar empoderades en tots els àmbits i, per això, l’urbanisme de gènere o urbanisme feminista és una necessitat per fer els nostres espais públics més amables per a les dones i nines».

Gràcies al treball de camp fet a 26 espais públics de 12 municipis de totes les illes reformats o rehabilitats els darrers 10 anys en l’àmbit urbà i suggerits pels diferents col·lectius de dones de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, s’han pogut analitzar els espais objecte de l’estudi i extreure’n les recomanacions i conclusions per a la seva millora. Entre algunes d’aquestes recomanacions en destaca que cal vertebrar l’urbanisme de gènere mitjançant els eixos de l’autonomia, la vitalitat i la diversitat. L’autonomia, perquè totes les persones que hi visquin han de poder fer vida de manera autònoma dins de les seves possibilitats, i independentment de les seves circumstàncies particulars. La vitalitat, perquè un espai per a persones ha de permetre la interacció i les activitats entre els ciutadans. I la diversitat, perquè això permetrà tenir ciutats intergeneracionals.

Maria Duran, la directora de l’IBDONA, va dir que necessitam «espais cuidadors i acollidors als nostres municipis».

Capdepera no surt massa ben parada en l'anàlisi d'aquests espais, com podeui veuire a continuació, on reproduïm les pàgines del document sencer que el teniu clicant damunt aquestes imatges, en les valoracions hi ha més punts vermells i grocs que de verds.