Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 1079
Joan Bennàssar torna a Canyamel per completar la seva trilogia RAONS HUMANES.



Gran inauguració a la Torre on ha instal·lat més de cinquanta obres entre escultures i pintures.



. «Vull que la mort em trobi sembrant cols... i jo tan indiferent a ella com al meu imperfecte jardí». (Montaigne).




















La família Morell i Joan Bennàssar inauguraren divendres, 24 de juliol, l'exposició d'escultures i pintures de Joan Bennàssar: La torre del jardí de les muses. 



La torre de Canyamel, fidel a l'exquisida programació estiuenca anual, convocà a més de dues-centes persones que gaudiren d'un agradable horabaixa en un immillorable ambient artístic. No hi faltà ningú. Amics, col·laboradors, residents i visitants no es volgueren perdre la inauguració del que serà, sens dubte, una part de l'esdeveniment artístic més important d'enguany a Mallorca.



Vora les gegantines i inspiradores muses, quan la pandèmia ha sacsejat el món artístic i el silenci de l'impàs és ensordidor; Joan Bennàssar surt al carrer amb una gran proposta, una gran reivindicació: "donar resposta a la crisi més perillosa que, crec, viu l'ésser humà: l'oblit de les humanitats". L'artista vol recordar com l'ànima descarrega les seves passions sobre falsos valors quan l'home perd la seva dignitat i per aquest motiu reivindica les veritats basades en la raó, la ciència i el dret, perdre la por a aquest món en desordre i impedir que la gent amb sentit comú siguin esclaves dels que no en tenen.



A l'interior de la torre podem trobar un conjunt de pintures de gran mida que ens evoquen els plaers més carnals com a descans del guerrer, de qualsevol guerrer que és tota aquella persona que lluita a diari per millorar-se a ell i al seu entorn. També hi ha un vídeo explicatiu del procés creatiu de Bennàssar i a la primera planta hi ha un conjunt d'escultures i pintures molt suggeridores.




Les altes temperatures concentraren la gent a l'exterior.



A l'exterior trobam diversos grups escultòrics situats als indrets més suggeridors que envolten la torre.



Així com ha explicat l'artista, aquesta exposició forma part de la trilogia RAONS HUMANES. Una declaració de principis, sobre la fragilitat del futur i la capacitat de l'ésser humà de superar qualsevol entrebanc a través de la col·laboració i la creativitat.

La primera part la trobam a l'església del Roser de Pollença (vora el claustre de Sant Domingo), allà representa el fòrum de la negociació i de les lleis. És el conviure i la capacitat dels humans per arribar a acords. La diferència entre la civilització i la barbàrie. 

La segona la situa a l'escalonada del Calvari de Pollença. Representa l'esforç personal, físic i mental. La introspecció en el viure el dia a dia el calvari de la vida. L'escala de les fatigues amb la certesa de que com més a dalt puges més ample és l'horitzó.

La tercera, com hem dit, la situa a la torre de Canyamel, com el jardí de les muses, la inspiració i la creativitat de l'ésser humà. I el descans del guerrer. 



Joan, com a bon amfitrió, exercí la seva millor eloqüència amb tots i cada un dels assistents.



La mascareta no deixa de ser un entrebanc per a les relacions socials. Per això, la majoria portava una copa a la ma per tal d'eximir-se de l'antifaç protector.



No podia faltar a l'acte Gustavo, gran amic de Joan Bennàssar.


L'acte s'allargà fins que es va fer fosc. Amb la il·luminació artificial les escultures, tintades de pigments, mostren altres matisos.



I amb fosca negra el joc d'ombres ofereix un altre paisatge. Tal volta, per les ombres, més suggeridor i més a prop del llit. Vertader espai de descans i joia.




La torre de jardí de les muses és l'espai màgic que provoca l'atmosfera poètica, el jardí emmurallat on deesses inspiradores de les arts mimen a poeta posseït per la seva veritat, eterna en un cos de dona i efímera per naturalesa. És el taller on gargots traços alquímics de desitjos, anhels que profanen els meus espais més sagrats.
«Vull que la mort em trobi sembrant cols ... i jo tan indiferent a ella com al meu imperfecte jardí». (Montaigne).


Aquí teniu un vídeo del seu procés creatiu.



A continuació teniu diverses imatges d'allò que més ens ha agradat. Que és molt!" Però us recomanam que, aquest estiu, no deixeu d'anar a la torre de Canyamel a veure-la i gaudir-la personalment. 



"En un món creatiu, les obres més fascinants neixen en les esquerdes. Aquests temps convulsos i estranys, aquesta epidèmia que ens amenaça i alerta del fràgil que és el futur, accentuen els múltiples llaços que ens uneixen als humans a un objectiu comú. Com a artista, ni la por o l'engany han de guiar la meva pensar. Sóc transmissor de criteris morals i cerc en cada nova imatge expandir els meus límits i mostrar-me com sóc sabent que puc ser diferent demà si el meu aprenentatge em modifica o perdo la meva somiar. Les obres s'engrandeixen per la quantitat d'amor i passat que pots intuir en elles. No se si les meves obres són resposta a la pregunta, però es que són fruit d'aquest sentir".