Temps víric
El d’avui és un temps víric,
d’imprescindible presó,
de mirada interior,
entre el que veim i l’oníric.
Cavalcant des d’allò empíric,
faig versos amb il·lusió
i una alenada d’amor,
tot cercant un detall líric.
En aquest confinament
rebeu, des de la distància,
la més modesta fragància
d’un poema que vaig fent
per acostar-me a la gent.
La resta és irrellevància.
Jaume Fuster