Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 2463
Aprovechando los clavos, el dia del traspàs de Regine, l'esposa  de Gustavo



Podem plorar perquè se n'ha anat,

o podem somriure perquè ha viscut.

Podem tancar els ulls
i resar perquè torni,
o podem obrir-los
i veure tot el que ha deixat.

El nostre cor pot estar buit
perquè no la podem veure,
o pot estar ple de l'amor
que compartim.



Bell i emotiu poema escocès que Pere Cortada ha llegit per expressa voluntat de Gustavo, per recordar Regine Peñalver que ha mort aquest matí. Però Gustavo, sempre vitalista, ha volgut recordar-la i que tot seguís igual i que la inauguració es dugués a terme tal com estava convocada i organitzada.
 
Gustavo no ha pogut assistir a la inauguració, de la qual se n'ha encarregat el propietari del bar Can Patilla, Xiscu Vives «Llissa». L’exposició porta per títol «Aprovechando los clavos», i és literal, ja que els quadres s’han penjat als claus que hi ha a les parets del bar.



La relació de Gustavo i Can Patilla ve d’enrere ja que era el lloc on ell i la seva dona berenaven quan es van mudar a viure a Capdepera, l’any 1995, i des de llavors ha continuat com un dels bars predilectes del pintor. Xiscu "Llissa" i ell a la fotografia, el dia abans de l'exposició una vegada acabada de muntar.



Els amics i coneguts que han assistit a la inauguració han degustat la famosa "llet freda" de Can Patilla amb el gató d'ametlla de Es forn de sa Plaça que fan en Pep Navarro i el seu fill Emili i del qual Gustavo n'il·lustrà les capses.





Tot i l'ambient trist, el sentir dels convocats era que tant Gustavo com Regine volien que res no s'aturàs. Que tot continuàs igual, que se'ls recordi, ara i sempre, com aquell matrimoni d'actitud vitalista i alegre que els ha caracteritzat. 



L'acte ha comptat amb la música en directe de Marina Moyà al saxo, que ha aixecat l'ànim amb estàndards de jazz, música del gust de Gustavo.



Can Patilla és un bar de referència a Capdepera. Situat a la cruïlla dels carrers Major i Ciutat, porta més d'un segle obert. És un bar a l'antiga, que pren el pols al poble i on es comenta tot el que al poble succeeix. 
Can Patilla, 
agafa, aquest estiu, una pàtina de modernitat i s'omple d'una llum i color que mai havia tingut. De fet, aquesta setmana molts estrangers s'han adreçat a l'Oficina de Turisme de Capdepera per demanar-ne informació.



Durant aquest estiu els clients del bar podran veure una mostra de quinze obres gràfiques de Gustavo, una gènere artístic que el pintor ha desenvolupat intensament, sobretot durant els seus primers anys a Alemanya. Es veuran algunes serigrafies noves, fetes fa unes setmanes; algunes de més grans i d'¡altres més petites; també dos cartells d’exposicions internacionals que va fer als anys 90, i un quadre a l’oli, entre altres coses. Aquesta exposició complementa les dues que té en aquests moments a Cala Rajada, una al passeig Marítim i l’altra al Centre Cap Vermell, i amb les quals Gustavo ha volgut celebrar el seu 80è aniversari.
L'exposició estarà al bar fins al mes de setembre.



Per part de Cap Vermell, ens sumam al dolor i la pèrdua del nostre amic. I hem cercat un poema i una cançó que a més de la tristor també reflectís aquest bri d'esperança i conhort que li volem transmetre. I hem triat els versos del poema 20 de Pablo Neruda i la cançó d'Eric Clapton "Tears in Heaven".

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada, 
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche. 
Yo la quise, y ella también me quiso.

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería. 
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche. 
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oir la noche inmensa, más inmensa sin ella. 
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla. 
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos. 
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca. 
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.



Just fa dos mesos, entrevistàrem a Regine. Quedarà també aquesta entrevista per al record: 

Entrevista a Regine Peñalver a Cap Vermell just fa dos mesos (clicau damunt el text per rellegir-la)

Sempre vos recordarem plegats!