Club de lectura: La sonrisa etrusca

El darrer club de lectura de la Biblioteca de Capdepera aplegà una vintena de lectors entorn del llibre de José Luís Sampedro La sonrisa etrusca.

L’autor, escriptor i economista, publicà La sonrisa etrusca l’any 1985, però la majoria dels participants en el club de lectura estaven d’acord que podria ser un llibre actual. Alguns lectors ja l’havien llegit anys enrere. L’autor demostra un coneixement profund d’Itàlia, en incloure elements molt particulars, com algun poble petit poc conegut, peces de museus, etc.

La conversa del divendres 2 de febrer a la biblioteca de Capdepera es va generalitzar per una crítica gairebé unànime, sense pràcticament idees contraposades. S’anaven citant aspectes, com ara: parla de la dóna des del punt de vista de l’home que no l’ha comprès, i tothom estava d’acord. Llavors algú altre afegia un altre detall, relacionat amb l’educació, amb el coneixement personal, la relació de padrins i néts, la malaltia, etc., i provocava una rialla, o una afirmació generalitzada, o l’espera a treure un altre detall particular.

El text descriu els darrers temps d’una persona gran que canvia el seu entorn habitual a causa d’una situació particular. Les descripcions dels entorns són pràcticament absents, però no les dels moviments dels personatges, permetent al lector construir-se una idea dels escenaris. També s’arribà a l’acord que és probable que hi hagi una part de fets autobiogràfics en aquest llibre.

El club de lectura també és, en certa manera, una descripció autobiogràfica dels seus participants, en posar en comú els propis punts de vista del llibre llegit. El proper és El retrat de Dorian Grey, d’Oscar Wilde. Veurem com es retraten els lectors.

Fins el proper club de lectura!