Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 2168
En Pau aprofita la "Darrera oportunitat", amb un relat de traces autobiogràfiques.

Ben aviat sortirà a la llum una altra obra seva, "De criatures del bosc", amb guió de Jaume Miró.







La pedrera artística local continua donant bons fruits i ens procura alegries als amants de la creació en tots els seus vessants. I d’aquests, la plàstica és la que, segurament, compta amb més elements destacats i amb noms que sonen arreu.
 
Avui, la bona nova ens arriba de la mà de Pau Arévalo Domínguez, un dibuixant de qui ja ens ocupàrem quan aconseguí el segon premi del concurs Art Jove, del Govern de les Illes Balears (en l’apartat de Còmic), de l’any 2010, just per darrere d’un altre artista local, en Miquel Moyà. El fet és que en Pau ha reincidit i, en l’edició convocada el 2013 ha assolit el primer premi. Amb vell ens vàrem veure, el dilluns dia 10, perquè ens contàs com ha anat tot plegat.
 
- Sí, efectivament, sóc autodidacte – ens aclareix – i crec que dibuix des que tenc ús de raó. No puc estar sense fer-ho.
 
Segons la meva seva mare, cap als tres anys ja esbossava dibuixos amb cert criteri, dibuixos que, amb el pas dels anys, s’han anat depurant i que, a més, s’han centrat en una disciplina tan exigent i especialitzada com és el còmic.
 
- He fet incursions en el món de la pintura, inclús he assistit a algun curs relacionat amb la tècnica de l’oli, però el còmic és per a mi un món expressiu que m’atreu més que cap altre, ja que em permet`conjugar la plasmació d’una idea que abans he madurat, un guió, en forma d’imatges, és a dir, que puc contar les meves històries de manera gràfica.
 
En el cas d’aquest premi d’Art Jove, precisament, en Pau ha desenvolupat una idea ben personal.
 
- No és que em consideri un gran guionista, però les meves històries em donen una gran lliberta d’expressió. Precisament, el jurat del premi ha valorat l’originalitat del relat i el seu sentit de l’humor.
 
Pel poc que n’hem vist, hem deduït que té quelcom d’autobiogràfic.
 
- No és ben bé així. Crec que no sóc tan histriònic com el personatge central de “Darrera oportunitat” (aquest és el títol amb què en Pau se n’ha endut aquest premi), però sí que hi ha una història que he viscut en primera persona: presentar-se al premi Art Jove de Còmic i fer-ho com la darrera ocasió en què això m’és possible, ja que faré 30 anys i ja no m’hi podré presentar més. En aquesta ocasió, no feia comptes presentar cap treball, perquè estava fent feina i a penes tenia temps de dibuixar, però allargaren el termini de presentació d’obres i, després que acabà la temporada turística, encara vaig tenir quinze dies, que foren els que vaig invertir a desenvolupar el meu treball i presentar-lo, sis pàgines en total.



El que no li garanteix, aquest premi, és la publicació del seu relat.
 
- Així és. Abans sí que es publicava. Ara, en canvi, només es publica una resum de les sis obres finalistes.

En tot cas, en Pau també treballa en altres projectes i amb altres guionistes.
 
- Sí, també m’agrada treballar en col·laboració amb altra gent. Per exemple, amb en Jaume Miró, tenim alguna cosa en marxa. Bé, tan en marxa que, si no hi ha res de nou, veurà la llum de cara al Dia del Llibre. Es tracta d’un relat d’en Jaume que duu per títol “De les criatures del bosc” i que vol ser un homenatge al poeta prematurament desaparegut, Andreu Vidal. Era una idea que inicialment podia semblar poc adient per a desenvolupar en forma de còmic, tot un repte, amb poc moviment, però que m’ha agradat molt realitzar.
 
El còmic, a Mallorca ha donat figures rellevants, algunes de prestigi internacional. Però, és un món on obrir-se camí i destacar no resulta senzill.
 
- Efectivament, no és fàcil, per bé que el còmic té un públic molt fidel i al qual es van incorporant noves generacions de lectors. Aquí tenim creadors destacats, alguns que treballen per a les grans editorials americanes, els treballs dels quals, paradoxalment, ens arriba des de l’estranger. Una obra feta aquí, per bona que sigui, sempre vendrà menys que un Batman, per posar un exemple. D’altra banda, com que són molts i bons els artistes que es dediquen al còmic, és complicat que et prenguin en consideració. Jo sóc molt autocrític i conec les meves limitacions com a dibuixant, però també crec que tenc una acusada personalitat, amb bones idees, i que puc acabar sent original.
 
Sabem que, a banda d’aquest “De criatures del bosc”, que és a punt de sortir de la impremta, en Pau treballa en un altre front, en col·laboració amb en Miquel Moyà.
 
En Miquel és un dibuixant molt bo, minuciós, capaç de fer una petita obra d’art de cada vinyeta, que treballa de manera pausada, amb gran cura, però a qui a vegades costa avançar en el desenvolupament de la història. Ara estam desenrotllant una idea conjunta. Ell vol acabar un gran relat, que véngui a ser la seva carta de presentació en el gran món del còmic. Jo li he escrit un guió i ell el va dibuixant, fins ara una vintena de pàgines per a un total de cent, que és el que s’ha fixat com a meta.
 
Evidentment, a més de felicitar-lo per aquest premi, desitjam a Pau Arévalo una llarga i fructífera trajectòria en un món tan complex com el del còmic. En qualsevol cas, i com ell mateix ens va confessar, dibuixar és quelcom que difícilment abandonarà. Ho duu a la sang.
 








  



 
(Els dibuixos que acompanyen aquesta entrevista corresponen a "Darrera oportunitat", l'obra guanyadora del primer premi Art Jove de Còmic 2013, tret dels dos darrers, que pertanyen al volum que sortirà en breu titulat "De criatures del bosc".)