inici

Cap Vermell

Chispa

Chispa



Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer






Llegeix més...

Fent memòria / 8 / La televisió en blanc i negre de les nits d'hivern..



La televisió en blanc i negre de les nits d'hivern...





Llegeix més...

Ca Nostra / Construir, no destruir...

  

Llegeix més...

Té Capdepera el seu propi codi Da Vinci?



Llegeix més...

Llotja i antillotja del Bernabeu

Unes hores abans que la llotja del Bernabeu s'omplís de bafarades d'havans – o no es fumen cigars ara ja a les llotges dels camps de futbol?- i d'aromes de perfums cars, un diumenge 14 de maig, era assassinat a Madrid, a l'altra banda del riu, un delinqüent, aquest amb tots els ets i els uts, que tenia com a nom de guerra “el niño Sáez. Amb tots els ets i els uts no és un judici de valor, tradueix el qualificatiu que unànimament li ha donat la premsa. Els canapès del Bernabeu exhalaven opulència mentre els sucs gàstrics d'estomacs de luxe en començaven la lenta dissolució vers el recte – i mai més ben dit- accés al regne de la merda. Senyorial, però merda. En negre, o en marró gisenc. Bruta. Com el cadàver del Niño Saez, ja fred, més que no els canapès, iniciant el trànsit vers la descomposició absoluta.

S'hi hauria pogut asseure, el delinqüent, a la llotja del Bernabeu. No hi desdiururia gaire, entre els altres, en alguns aspectes.  Tenien coses en comú. Algunes confessables, els altres no. La meva deformació professional em mena a dir que els conceptes assolits finalment són quasi idèntics, immenses fortunes, ara bé, en els procediments potser hi ha algunes diferències de matís.  Amassaven grans fortunes. Les tenien fora de les urpes de la hisenda espanyola. Uns a paradisos anomenats fiscals, el pobre abatut per sicaris, a llocs més modestos i de menys anomenada: el Magrib.  Posseïen, segons conten les cròniques negres de societat -i també les roses-, cotxes de gamma alta, altíssima. I, com alguns, que de tant en tant han trepitjat la zona noble de l'estadi, també feia ús de testaferros. 

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:








El poema



Narració breu de Joan Cabalgante seleccionat per Òrbita Editorial. Llegit a IB3 ràdio i publicat a l'ARA BALEARS


 Òrbita Editorial ha posat en marxa un projecte diferent, l’objectiu del qual és aconseguir publicar un llibre escrit pels mateixos lectors sota el títol: Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu: un llibre que escriurà el lector



Llegeix més...

Tombes excavades en roca a Mallorca, i prop d’Arles-en-Provence

Documentació Gabellina i Oriental (39)
Tombes excavades en roca a Mallorca, i prop d’Arles-en-Provence[1]
Per W.J. Hemp[2], F.S.A.
 
 
 
The Antiquaries Journal
Being the Journal of the Society of Antiquaries of London
January, 1933 (Vol. XIII, No. 1)
 
Gràcies a Antoni Flaquer Coix podem presentar aquest article de Wilfrid James Hemp, sembla que publicat el 1928 per primera vegada i reeditat el 1933. Parla d’algunes coves mallorquines, entre les quals s’inclou la de Son Jaumell. Afegim un retall de premsa (El Correo de Mallorca, 12 abril 1928), que fa referència a la primera edició d’aquest petit estudi, i també les il·lustracions que l’acompanyaven. La versió catalana és de Biel Mir. [M.L.]
 

L'associació "Ca Nostra" a l'ofrena floral a Lluc


Llegeix més...

Fent memòria / 7 / El primer peu sobre la Lluna





El primer peu sobre la lluna




Llegeix més...

Ca Nostra / 20



Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”



Llegeix més...

Espiritistes d'ahir i esperits d'avui

Escrit de Pere Fullana a UH 13-5-2017

Llegeix més...

Patrícia Gabancho, al respecte del llibre sobre l'espiritisme a Capdepera


Al no poder venir a la presentació, ens ha enviat la seva intervenció per escrit. 



"El llibre que ens ocupa és formidable. Ho és perquè és capaç de posar dempeus el petit univers d’un poble petit on aquestes tensions que dic devien ser fortíssimes."







Llegeix més...

El 'Diable de Byron!' i altres dimonis

Faria bé el lector de deixar-se engolir pel Diable de Byron!, la darrera novel·la de Joan Mas i Vives, premi Ciutat de Palma 2016 publicada a la col·lecció Aliorna de Lleonard Muntaner Editor. Perquè la novel·la és això, com aquests engolidors, traïdors, que hi ha a algunes platges mallorquines – i del món- . Te n'hi entres lentament, com qui no vol la cosa i acabes emportat pel corrents marins, uns corrents, en aquest cas, trepidants, carregats d'emocions i intrigues, com qui et convida a unes muntanyes russes fins que, exhaust de tanta lectura – per haver escatimat hores a la son i al menjar, a qualsevol altre fotesa que vulgui impedir-te llegir- te retorna a la platja abúlica de la vida quotidiana. A la realitat que voldries fictícia. Als dimonis que s'amaguen rere un vulgar televisor de plasma i ofereixen una imatge pèrfida i tètricament pixelada.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

L'espiritisme a Capdepera (1868-1936). Una connexió amb Europa

"A les Balears va ser prou conegut a Menorca, especialment a Maó i Es Castell, on s'obriren centres espiritistes que editaren una revista: La Estrella Polar. A Mallorca era conegut a Palma, però únicament arrelà a Capdepera."







Llegeix més...

Des del nostre "turó" / De tornada d'altres latituds..., carregats d'humor

   

Llegeix més...

Lávate las manos

LÁVATE LAS MANOS




Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer



Llegeix més...

Fent memòria / 6 / Música, conyac, cuba libre i aigua de Carabaña

Música, conyac, cuba libre i aigua de Carabaña






Llegeix més...

Perpectives

No sé si convé tornar-hi. Potser sí. Ara que la perspectiva – ja ho saben allò del coño i del Rafa i del Moix, que els de l'antiplà, poc versats en fonètiques no carpetovetòniques en passen un fum per pronunciar-ho, i d'alguna tramesa, poc fina, a prendre pel cul no se sap si a algun magistrat eteri-; deia ara que la perspectiva ha eixamplat el punt de mira. Ara que hi ha elements més que sobrats per establir-ne el contrast. Encara que el contrast no justifiqui res, simplement estableix això, perspectives. Ara que màxims responsables de la fiscalia anticorrupció – els mateixos que afuaren, ei res a dir, si pertocava fer-ho, els cans armats i afamegats a les conselleries governades per Més- han intentat dilatar una operació d'una calada infinitament descomunal si es compara amb la que presumptament – o no hi va haver ni presumptament, en aquest cas? - degueren cometre alguns responsables polítics del partit mallorquí. Ara que la policia veu indicis de delictes en algun cas – no sabem si amb la mateixa clarividència del cercador d'esclata-sangs que veu aquests bolets entre la molsa eixuta, assolellada i exposada al vent. Ara que sobretot allò que es tracte és quadrar per a sempre més el cercle de: Tots Sou Iguals.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Fent memòria / 5 / De Marilyn a la Dolce Vita

De Marilyn a la Dolce Vita



Llegeix més...

Ca Nostra / Arran d'una dimissió







Llegeix més...

Ca na Marisa, 20 anys d'exposicions

L'exposicó de Ca Na Marisa ha tancat les portes. Fidel a la seva cita ha mostrat la feina feta per les seves clientes i alumnes durant tot l'any...


Llegeix més...

Des del nostre "turó" / Qüestions de caire moral






Qüestions de caire moral




Llegeix més...

La curiosa idiosincràsia mallorquina

Fent memòria / 4 / Balls d'aferrats i cigarrets amb filtre



Balls d'aferrats

i cigarrets amb filtre




Llegeix més...

Per què hi ha tantes immobiliàries a Cala Rajada?











Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar