Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta


Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

 

 De bell nou, Pep Navarro, i fins ara...






Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”                                                


Restes islàmiques, coves i talaiots gabellins
Biniarruba


Aljub del carrer Coves

Anar a Lluc era, no sé si ho és encara, una forma de religiositat popular molt arrelada a l'illa de Mallorca. Encara record, de menut, que quan una família comprava un cotxe, un Seat 600, acudien al santuari tot cercant la protecció de la Verge i en tornaven amb les cintes de rigor. També, era el lloc predilecte on s'expiaven les promeses: per haver-se'n sortit d'una operació complicada, per haver tret una plaça de funcionari, etc. En aquests darrers casos era preceptiu pujar-hi a peu. L'única variació que hi havia era el punt de partida: Caimari, Inca, Selva. Si el beneficiari de la gràcia era d'un poble no gaire llunyà dels peus de la Serra, es podia partir del lloc d'origen.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




foto: Cala Rajada 1930


Antoni Flaquer “Coix”

Tertulians de 4 cames









Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran


La Coral, molts d'esdeveniments
                          i el president que ho vol deixar




Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”






      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta











M'agrada llegir les petites notes que publica l'historiador Guillem Morro Veny. Ho fa en el seu perfil de facebook. Són escrits breus, sovint a partir d'una il·lustració, de la fotografia d'un document o d'un dibuix seu, que també se'n desfà prou bé. Una de les darreres, per exemple, mostra una fotografia de part d'un document de l'Arxiu Històric del Regne de Mallorca, en aquest document s'hi veuen dos escuts, un, el del Regne, una quatribarrada sense afegitons i un altre de l'escut d'armes de Francesc Sagarriga. Amb el que he dit n'hi ha prou per extreure conclusions sobre símbols, llengua i altres herbes que n'hi ha que s'entossudeixen a embullar fil i fer-lo embullar a la gent. De totes maneres, volia parlar-vos de la darrera, com a mínim a data d'escriptura d'aquest paper. Es tracta del comentari d'una pintura conservada a l'Ajuntament de Llucmajor de l'artista Francesc Salvà de l'Allapassa i Ripoll.  En aquesta imatge es veu al batle de la dita vila, Antoni Mut de Cugulutx defensant el privilegi de la Unió. Un privilegi segons el qual cap mallorquí no podia ser posat sota jurisdicció d'un senyor, exceptuat el rei. N'Alfons el Magnànim trencà aquest privilegi i posa la vila llucmajorera sota jurisdicció de Pere Descatl·lar, caporal de la facció Call, per haver aportat a la corona 7.500 florins d'or. Segons Morro, això era un confitet, atès el potencial econòmic de la vila llucmajorera. I què hi fa el batle a la fotografia? Traça una línia a terra la qual no pot ser traspassada per les tropes del governador si no volen ser combatuts. I com ho pot fer? Perquè els vilatans ajudats també per d'altres de pobles veïns varen defensar aquest privilegi i ho feren de tal manera que dos anys més tard, 1439, el rei hagué de derogar la prebenda concedida a Descatl·lar.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Del llibre "Casialgo" de Marce López

Des d'es Claper l'aljub de l'Orient i del carrer Coves


Des d'Es Claper a la carretera de Son Servera

Quan l'actual govern Balear prengué el càrrec tres anys ençà, la directora general del Consell de Mallorca per la Igualtat, Nina Parrón Mate, va pensar que ja era hora de que Mallorca començàs a homenatjar a una llarga llista de dones que han tengut una influència important en la Història de l'illa.




Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




Biel Bernat substitueix Pep Navarro a la presidència de "Sol Naixent"





Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”



Ara en diuen karma.. que el mot fa modern i cosmopolita. Karma és un mot de moda, com una mena de paradoxa compensadora de les injustícies humanes o còsmiques. Abans érem molt més de la terra. I quan algú ens feia una mala passada o ens agreujava per qualsevol raó es deia amb to de venjança i d'esperança alhora allò de “els jornals es tornen”. Si algú et feia el lleig et quedava aquesta frase a mode de condolença al teu honor ferit.

Ara no només ens han ferit l'honor si no que també  ens han ferit la butxaca, la nostra, que ens sap tant de greu com l'honor. Els illencs ja ens les prometíem felices, o feliços, agnòsticament feliços pensant que, com a mínim, durant mig any tendríem un descompte de resident del 75%. Sabíem també que podria ser com l'alegria del conill perquè la gràcia no quedava escripturada en cap paper rocós, com les taules del Sinaí, sinó que era més aviat producte d'unes circumstàncies molt concretes (En Rajoy necessitava els vots dels canaris, els dels seus diputats illencs ho donava per fet que li ho atorgarien sense demanar res a canvi, per poder aprovar els pressupostos i li exigiren el descompte de resident, de retruc podien beneficiar-se'n els altres Illencs i també les espanyolíssimes places de Ceuta i Melilla).


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Documentació Gabellina i Oriental(42)
 
 

Clicant sobre la imatge es pot descarregar l'article en format PDF.


 
The dead by the side of the road.
Gary Snyder
 
Tenia en ment escriure una altra mena d’article, però l’atzar, com gairebé sempre, m’ha empès a parlar, breument i provisionalment, sobre el 18 de Juliol de 1936 a Capdepera.
Me demanaren clarícies sobre Pere Pascual Roig Patró (1893-1980), i això me va dur a revisar els papers i altra mena de documents que es troben al meu abast per tal de saber alguna cosa d’aquest homu.I llavors va aparèixer la Causa 178/37 que és la que avui em propòs mostrar i transcriure en part. Perquè amb ella tendrem una idea aproximada del que va passar a Capdepera el 18 de juliol (no gaire cosa, ja vos ho avanç) i de les conseqüències en el temps que va tenir.
 
* * *
De molins fariners, amb teules, drapers i de paper a Canyamel


La Cala Rajada de Santos Balmori







Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



De Coral Sol Naixent a Coral Cala Rajada i ratificació Junta


Continuació de la història de la Tercera Edat de Cala Rajada 





Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”





      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta











Subcategories