inici

Cap Vermell

El futur de Cala Rajada


Llegeix més...

Escrits del corbatí



 Mentides, política i tweets

Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: Normalització o menfotisme del català i altres herbes...



PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa

Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)



Llegeix més...

La Biblioteca del Golea (20): El Món d’Ahir

La Biblioteca del Golea (20)
 
 

Salvatge vol dir Zulú

Aquesta és una entrada del pintoresc, per no dir esperpèntic, diccionari diferencial valencià-català. La cosa no tendria la més mínima importància si no fos que el seu emèrit autor – evidentment, sense cap estudi filològic més que el que atorga la mala bava blavera i altres perversions- ara ha estat enxampat i catalogat com a treballador zombi. Segons conten les cròniques, l'exemplar treballador havia fet el sacrifici d'anar a fitxar cada dia, matí i tarda, entrada i sortida,  a l'ocupació que pels seus mèrits li havien endollat. Mèrits que no eren altres que militar dins el blaverisme més actiu. Va anar a parar a aquest lloc tan egregi i discret, l'arxiu general i fotogràfic de la Diputació valenciana, perquè va ser excomunicat del seu antic lloc de feina. I com que d'un arxiu es tractava, amb documentació que ell s'imaginà quasi confidencial, ell guardà al màxim la discreció, tant que, com ara s'ha descobert, no hi apareixia físicament. Aquest premi de consolació li va arribar després d'una forçada reconversió. Abans ocupava el càrrec de Cap de Publicacions de la Diputació però fou destituït quan es va fer públic que a casa seva regentava un prostíbul masculí. Ell mateix va admetre que gestionava el pis i també la publicitat del negoci. Massa turbulències per a aquest heroi faller i, sobretot, per als seu valedors, gent que tallava el bacallà en aquells moments.

A més, de múltiples actes diguem-ne que poc decorosos, era militant del grup feixista radical violent Grup d'Acció Valencianista, entre els quals destaca  un escarx a David Rosenthal, lletraferit anglòfon el pecat del qual havia estat traduir el Tirant lo Blanc a l'anglès. També s'hi compta un doctorat de dubtosa moralitat, rebutjat per universitats de prestigi que el lector si en té curiositat trobarà informació documentada a la xarxa. No en parlarem més del xic perquè l'única cosa que farem serà fer-li un favor: engreixar-li l'ego superlatiu que la seva figura associa. Un ego que el va portar a col·locar un bust de la seva figura a la porta de sa casa.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Per a IB3, Capdepera cau enfora


Llegeix més...

Caixer automàtic a sa Font de sa Cala


Per fi tenim caixer automàtic en aquesta zona










Llegeix més...

Golondrina

 Golondrina






Del Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer



Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: Joguines, jovent, “botelló”, església i penjarolls…




Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)









Llegeix més...

El virus de l'assetjament escolar

"....l'assetjament és la cruel forma que té aquesta societat malalta d'ensenyar als més joves l'alt preu que té esser diferent..."

Llegeix més...

Plou damunt banyat

 Plou. Els camps  s'aneguen. Els albellons i sequioles drenen aigua tant com poden. La mar s'engreixa. Els sembrats segurament es podriran, enguany que havia plogut bé d'hora. Ja ho va dir el de Xàtiva: o plou poc o plou massa... Els arbres, molts també. Un any per sequera un altre per beure massa. Però mai no plou a gust de tothom. En Rajoy espera les pluges com les de l'abril. Tant li fa si l'horta pateix. L'horta, desgraciadament, o per sort, no té portes de cap casta, sobretot de giratòries. No és com les elèctriques, que sí en tenen i ex ministres i ex alts càrrecs hi entren aixoplugats d'una nòmina excel·lent. Que ja pot ploure ja, que ells no es banyaran. Però en Rajoy riu, riu i vol que nosaltres també riguem. Riu com un dement orat, potser cosí germà del boig d'Auca, de Rosselló-Pòrcel. “Hi ha les finestres que tenen el record del suïcida/ i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se'n”. Riu perquè amb la seva cara mig de beata falsa mig de safanària mustia ha anunciat que plourà i per tant – potser per intervenció de l'Esperit Sant- l'electricitat baixarà. Bé, no baixarà, és que l'any passat estava barata perquè el gas i el petroli anaven barat. Degué ploure més? Aquí va fer més sol, però no fotem!, l'autoconsum ha d'estar penalitzat. No convé minvar guanys a les empreses que serveixen de refugi daurat a les eminències patriòtiques – que vés a saber on tributen- i que proporcionen, només amb la seva presència – com qui mira ploure rere els vidres- suculents guanys als grans directius i als grans accionistes. Quina barra! I encara el voten. Però després del que ha passat amb en Trump qualsevol cosa és possible.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Cada dia que el sol surt / 11 / Llibres

Dels 2.500€ als 1.000€ en efectiu

¿Vos heu preguntat mai per quina raó, aquests darrers anys, s'han donat a conèixer tants i tants d'escàndols de corrupció i d'evasió fiscal en paradisos, per part de rics, multimilionaris i grans corporacions? ¿Vos heu preguntat mai per què les informacions que es donen a conèixer són tan explícites i acurades? 


Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: Dissabte de fogueró, colesterol i algunes reflexions


Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam
 (SILEM)




Llegeix més...

L'or de Capdepera. Any 1936



Llegeix més...

Glosa de presentació de la trobada de glosadors 2017

PRESENTACIÓ DELS GLOSADORS
(Capdepera, 15-01-2017)

Glosadores de primera
i exuberants com un riu
són n’Antònia Pipiu
i na Maribel Servera.

Tampoc no queda darrere
l’amic Macià Ferrer,
que a més de fer d’infermer
trunyella gloses molt bones.
Però enfront d’aqueixes dones...
no sé si en traurà aguller.


Pere Orpí Ferrer


Ca Nostra / 16



"Capdepera, una; Capdepera, gran!"


(Història de la Tercera Edat de Capdepera, contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”)


Llegeix més...

Gloses dedicades als residents de SARquaviate Font de sa Cala


Vull dedicar unes gloses, ara que n'és el temps, als residents de la llar de gent gran de sa Font de sa Cala, SARquavitae. Després de tota una vida dedicada als altres crec que aquesta gent s'ho mereix. Per causes personals i de la vida han hagut de passar la resta dels seus dies en aquest lloc i mereixen un reconeixement encara que sigui en forma de glosa. Va per ells.

Llegeix més...

I mentrestant vogarem malavejant avançar

Dins aquesta societat viscosament aigualida – catalogar-la, per part meva de líquida- seria un insult a les eminències darrerament finades, hi ha persones venals i venials que no ens fa de res reconèixer les xacres que ens fan mortals. Crec que, lluny de ser uns paràsits exterminables, som útils – amb tota la modèstia que vulgueu- en aquest boldró de la societat que presumeix – pens en Xelo Huertas i en na Seijas- de recte, incòlume i immaculat. Vaja, com aquell qui diu, feim, gairebé sense voler-ho i molt anònimament, un cert contrapès.

Entre els meus vicis més confessats i confessables hi ha el de fer horeta -migdiada per als més canònics. Com que aquesta nirvànica hora coincideix amb el full time de rebre cridades telefòniques per oferir-te els més variats productes – darrerament, deu ser cosa de l'edat, proliferen les pòlisses de decessos- es produeix una col·lisió d'interessos. I com que no sempre pens o em lleu desconnectar-me literalment del món exterior he desenvolupat un sistema d'autodefensa que si bé no dissuadeix el personal per a futurs intents – si hi hagués una mena de RAI (llistat de morosos en termes bancaris) de potencials clients antipàtics potser m'hi inclourien- sí que els molesta gairebé tant com ells – cosa que és dir molt-  m'han empipat a mi. Una aplicació molt rudimentària de la llei del Talió.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Curiosos experiments a Cala Rajada







Llegeix més...

Cada dia que el sol surt / 10 / Finestra d'hospital


Llegeix més...

Contadors d'històries /4/





Molt més es va perdre a Cuba






Llegeix més...

La araña y la mosca

 LA ARAÑA Y LA MOSCA



Del Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer

Llegeix més...

A voltant del concert de Cap d'Any 2017

CONCERT DE CAP D’ANY
Buc Pons



Llegeix més...

2017 i el temps que ens queda

Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes











Horaris C E Escolar