inici

Cap Vermell

Premi Cap Vermell a la bomba

  

Llegeix més...

Eva i altres pecats venials

Ja ho saben, Eva és el nom d'una senyora que in seculo es deia Cristina de Borbón i altres herbes. Però com les monges que, quan professaven canviaven de nom, ella, ara que ha ingressat dins la clausura judicial – a vegades les sentències són inextricables- també ho ha fet. Són les prerrogatives de la justícia espanyola. En altres parts del món això no es fa, com per exemple Noruega. Una raó més per les quals els noruecs perden el cul per ser espanyols. Rajoy, són 1786 motius, i el compte no crec que s'hagi tancat. Jo no sé qui ha triat el nom però veritablement s'ha lluit de valent. I no crec que ho fes a posta! Eva, ja ho deveu intuir, va ser la primera gran pecadora de la història. Per culpa seva, la humanitat sencera arrossega la dura càrrega del pecat original. I el que és pitjor, som privats de viure eternament a l'edènic paradís. Encertada la correspondència entre la primera pecadora i la primera infanta que s'hagut d'asseure al setial dels presumptes pecadors. Un setial orfe de pal·li i al costat de facinerosos. Segurament, si la Bíblia relatàs la conversa entre n'Adam i n'Eva, la just posterior a  la qüestió de la poma, la nostra primera mare degué respondre amb un enfilall d'evasives: no me'n record, no ho sé, no ho tenc present, ho he fet per amor – la serp també es criatura divina-. Sortosament, el relator bíblic ens estalvià aquesta seqüència. Tot sigui pel dinamisme del text i per guanyar lectors i adeptes.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Des del nostre "turó" / De veres que..., tot va malament?



       

         De veres que..., tot va malament?





Llegeix més...

Un amic que se n'ha anat

Vicenç Nadal Sunyer, secretari del C.E. Escolar durant 19 anys


CE Escolar, temporada 1976-77. Vicenç Nadal, a l'esquerra de la imatge, i l'autor d'aquesta col·laboració, Miquel Bestard, a la dreta

Llegeix més...

Els poemes íntims de Joan Isaac

Intimissimi 


Llegeix més...

Despedida

Despedida*







Del Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer



Llegeix més...

Ha mort, als 37 anys, Rob Stewart, l'amic dels taurons.

Tintoreres, salroigs, mussoles, rajades, mantes... Els tenim tan a prop, hem escoltat xerrar d'ells tantes vegades i han format part de la història pesquera de Cala Rajada, que ja ni tan sols importen, ara, en els nostres quefers diaris...
No, no vos confongueu amb el cantant de nom paregut, Rod Stewart, que va marcar una generació a qui agradava la seva classe de música. No, em referesc al cineasta documentalista canadenc que va commoure al món amb el seu documental Sharkwater sobre la salvatge cacera sense escrúpols de taurons en tots els oceans del món.

Llegeix més...

Cada dia que el sol surt / 12 / Paraules

FPB de cuina fan un projecte de nutrició



Llegeix més...

Ca Nostra / 18




Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”





Llegeix més...

1r B guanyadors del concurs de decoració

Els alumnes de 1B guanyen el concurs de millor decoració nadalenca amb materials reciclats.






Llegeix més...

Avui toca ...

Avui he d'escriure un d'aquests papers que no voldria escriure gairebé mai. M'hi sent com forçat. Les tecles m'hi menen. Com si s'haguessin rebel·lat. No m'agrada escriure per obligació, però a vegades hi ha obligacions, morals, que hom no pot defugir. I hom les ha de fer sigui en forma d'article o sigui en forma de rap. Permeteu-me una prèvia. Just abans de posar-me a escriure he anat a la perruqueria. És femenina, o de dones, però amb mi, i  amb algun altre compromís, fan una excepció. Ens atenen quasi clandestinament, quan no hi ha ningú. Però avui he conviscut amb una dona que es tintava els cabells, ja ho sabeu les que hi teniu experiència, la cosa du un poc de murga. Quan he entrat parlaven de la sentència. No la d'en Valtònyc sinó de la de n'Urgandarín. Ja sé que el que s'esclovella sota la capa pluvial del tint no és significatiu. Una flor no fa estiu. O sí, que n'és. Quan a la perruqueria – de poble, de barri- una figura com n'Urgandarín cau en desgràcia i no desperta un enfilall de jesúsdéumeus quenon'hihapertant és simptomàtic d'alguna cosa. Si fóssim optimistes diríem que d'aquí a l'abolició de la monarquia hi ha una passa. Però també sabem que així com ha caigut del pedestal qualsevol trivialitat farà que s'hi enfili. Les masses, democràtiques i tot, tenen aquestes contradiccions. I si no, que ho demanin a Jesús de Natzaret. Ja em direu que era per complir el guió bíblic la girada de casaca popular, però va existir. Si més no ho diu la Bíblia.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Progrés dins les cuines de s'Alzinar

Els alumnes de 1r de FPB de CUINA estan progressant molt ràpid en les seves pràctiques.


Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: I ara què?




Aixì ens ho contaren…,
i talment us ho contam
 

(SILEM)





Llegeix més...

Recordant Irma Vila, pel Carnaval


Llegeix més...

Cobrar per no emprenyar













Llegeix més...

Un refugiat gabellí a Menorca: Jaume Alzina Sancho (1936)

Documentació Gabellina i Oriental (38)

Prohibit pixar...(o millor dit orinar)

Disculpau-me l'escatologia. Però buidar la bufeta és una cosa quotidiana i necessària. Ara bé, no sabem, qui sap si en un futur no gaire llunyà, serà una acció lliure i fora de l'abast de les urpes insadollables de la fiscalitat. No es pensin que faci bandera i defensa dels comportaments incívics que endossam a turistes ebris, ebris no turistes i d'altres peces amb poca o gens de substància a la mollera i carregats tots d'indecència supina. No, em referesc aquest acte tan quotidià i tan íntim de fer-ho a casa o als urinaris públics, amb tot el decòrum del món i procurant que no se'n vessi cap gota. He dit, per si no ha quedat clar, que actes com aquests no sabem si en un futur seran lliures, o la mà urpa del Montoro de torn farà les estimes necessàries i, trimestralment, com qui fa la declaració de l'IVA, haurem de retre comptes dels rèdits de les nostres excrecions urinàries, que mirau per on, rimen amb urticàries, com les fiblades d'hisenda.

Dic tot això perquè segon resen els informatius, en els petits espais per a l'esperança. És a dir, aquells minúsculs llocs que queden buit si es descompten els blocs dedicats a la corrupció; als funambulismes legals de la fiscalia – ara serveix per incriminar la societat civil, la famosa fiscala de Barcelona, ara serveix per eximir “presumptes polítics corruptes” – al lector no li caldrà  ajuntar les lletres majoritàries de la seqüència fònica per endevinar de quin partit polític són; o també a les barrabassades de Trump o les amenaces continuades, per part de qui gaudeix – ella i els seus- de pensions oneroses,  contra els que en cobren o aspiram a cobrar-ne una que sigui mínimament digna. Entre tanta fel informativa i no sabem si per cercar una nota de color, a la web de la CCRTV, s'informava de la notícia següent: l'orina serveix per produir electricitat.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






Tenen els taxistes una aura especial?


Llegeix més...

Ca Nostra / 17

Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”



 

Llegeix més...

La corda del Cap Vermell, qui consent aquest despropòsit?

"...és penós que quan plou i fa mal temps trobis el pas barrat amb una corda, sense cap cartell ni explicació, i que te vegis obligat a fer la volta a tot l'edifici per entrar-hi..." 


Llegeix més...

La casta que no volia ser casta per no ser casta engreixa la casta

Supòs que aquest títol mereixeria un suspens flagrant en qualsevol escola periodística. O, més ajustats als nous temps ja caducs, un necessita millorar a una optativa de secundària. Un despropòsit d'incompetències bàsiques, vaja!, però així i tot m'he decidit de posar-lo. Mandrós i escèptic, l'explicació de l'embarbussament em durà mig article. Sé que tampoc no som gaire original. Ja en el segle XV tant Ausias March “Verge no sou perquè Déu ne vol Casta” com Roís de Corella al poema  “ A Caldesa” juguen amb amb la polifonia semàntica del mot casta. Un mot, que potser ara convé treure'l a rotlo. Al rotlo de la plaça, aquest cap de setmana que el braus dialèctics tendran una aferrada, no sabem si triomfal o fratricida,  a Vista Alegre. No sé si deuen ser els símptomes precongressuals els que han alçurat les hormones – no sempre ingènuament dialèctiques- dels que varen néixer per no ser casta i per  a combatre la casta, però que es comporten amb els mateixos vicis -quasi- que l'ancestral casta. Primera part del títol mínimament explicada.

No avançarem esdeveniments i potser, així és el meu desig, que els morats -no confondre per interposició lèxica amb els blaus- surtin de la plaça per la porta gran, joiosos, damunt els espatlons dels seus ideals, amb la rialla trencada al rostre i, en cada mà, una orella de dignitat i confraternació. Però els auguris no són precisament aquests. Ni els auguris ni els precedents.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



El futur de Cala Rajada


Llegeix més...

Escrits del corbatí



 Mentides, política i tweets

Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: Normalització o menfotisme del català i altres herbes...



PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa

Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)



Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes











Horaris C E Escolar