inici

Cap Vermell

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 3


Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, 
contada per un col·lectiu de Gent Gran












Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”




Llegeix més...

Alborada


Alborada




Del Libro Casialgo de Marce Lopez Sirer




Llegeix més...

Dues catalunyes o dues espanyes?

L'escaineg continuat, monòton, de la dreta – i no tan dreta- unionista és que els independentistes han portat els catalans a la divisió. No només els han dividit, segons ells, sinó que els han enfrontat irreconciliablement. Afirmen, per tots els altaveus possibles, que no són pocs, que en aquest enfrontament hi ha uns dominants, seduïts, abduïts, fins i tot l'exministre Bono ha parlat d'enverinar,  que, segons la seva manera de comptar, són una minoria  i que aquesta vol abassegar una majoria abnegada, submisa, patriòtica, heroica que no fa altra cosa que contribuir a la riquesa dels catalans i dels espanyols. Hi ha, en definitiva, uns prepotents i unes víctimes marginades. Les armes usades per enfornar a aquesta minoria tal grau de follia, ja ho saben, són dues: una televisió i l'escola. A vegades, no hi ha com sacralitzar l'argumentari per caure en el fanatisme més encegador i elevar aquesta obturació visual i mental  a la categoria de veritat immutable. 


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Involució


Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d'alguna manera relacionat).

Llegeix més...

Eren i són persones de bé

Tanmateix, amb el pas del dies, potser empès per la ràbia que les paraules insultants de na Soraya, n'Hernando i n'Albiol... m'ha provocat, he començat a entrar una mica de fil en imatges i testimonis directes o indirectes de la situació. Encara he estat a temps d'esborronar-me.

Dimecres vaig anar al meu metge de capçalera, un home de bé, moralment i ètica. Servicial. Amb un passat d'Escolta, que va assistir, com moltes persones més, a la missa del nou bisbe auxiliar de Barcelona,  el mallorquí Antoni Vadell, que va oficiar a la Seu. Un home de bé, repetesc. Em va contar que la seva filla, una persona educada en els mateixos valors que els seus pares, va anar a Barcelona i va rebre una porrada a les anques. Havien passat tres dies i encara duia el blau marcat al seu cos. Potser el cop se li esborri però mai, les escenes viscudes al col·legi electoral, se li esborraran de la memòria. La jove patia per una dona velleta que es troba empesa per la turba policial.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Santoral. 6 d'octubre de 2017


Llegeix més...

Ca Nostra - 26

Ca Nostra 26                     


MÉS HISTÒRIES DE LA TERCERA EDAT GABELLINA




Llegeix més...

Santoral. 4 d'octubre de 2017

Sant Francesc d'Assís


Llegeix més...

Intervenció de Jaume Fuster, a l'homenatge de Joan Rai

Homenatge Joan Rai. Intervenció de Jaume Fuster
30/09/2017 



Llegeix més...

Intervenció de Josep Terrassa, a l'homenatge de Joan Rai

 Reivindicant a Joan Nebot "Rai"


Llegeix més...

Santoral. 3 d'octubre de 2017

Francesc de Borja


Llegeix més...

En cos de camisa

     

EN COS DE CAMISA

Llegeix més...

Santoral. 2 d'octubre de 2017

Àngel custòdi

Llegeix més...

'Piolin': metàfora i/o premonició

Si no fos que la cosa és seriosa i, a més d'un futur col·lectiu, alguns s'hi poden jugar, a títol personal, algunes pessigolles males d'empassar, per no dir lesives. Si la cosa, dic, no fos seriosa podríem mig afirmar que n'hi ha per llogar cadiretes. És cert que com observador m'he situat a una part de la graderia i això, com en el futbol, fa que sigui indulgent amb els meus i crític amb els contraris. Encara que pugui presumir, no només jo, sinó molta gent que ens miram la feta des del mateix bàndol, de tenir seny i de veure les coses amb un puntet o dos menys d'irracionalitat que els que s'ho miren des de l'altre costat. És cert, que nosaltres jugam amb avantatge perquè tenim a l'abast els dos caires – potser el poliedre i tot- de la qüestió, mentre que els altres només tenen una visió focalitzada. Es podia esperar alguna cosa més que el “a por ellos”? Són capaços de pensar alguna altra cosa?

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Cau un bocí de la Democràcia Esbucada



«Fa uns dies molts clars a Barcelona; es veu Turquia».
Apòcrif
 

Santoral. 1 d'octubre de 2017


Llegeix més...

Santoral. 30 de setembre 2017


Llegeix més...

Fent memòria /16/ Any 1975

Capítol 16 



ANY 1975: 
UN ANY DE LA DONA QUE DONÀ PER  A  MOLT





Llegeix més...

Santoral. 29 de setembre 2017


Llegeix més...

Santoral. 27 de setembre 2017


(1 i 2)

Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada Capítol 2

 
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”





Llegeix més...

Al fil de semàfor vermell...

En primer lloc, no vull polemitzar ni justificar els arguments d'uns i els altres, baix la meva humil opinió, a les dues bandes (govern central i govern de la Generalitat) els hi fa falta molt de mon per poder arribar a un enteniment.





Llegeix més...

L'efecte de l'ona

Escric aquestes retxes dins una atmosfera de neguits i d'impaciències. I també per què no dir- ho: de cansament. Neguits impaciències i cansament provenen, com a espectador expectant – si la redundància és admesa- del Procés. Més tard hi tornaré. Però deixau-me dir que ara tocam amb les mans que no hi ha dos processos històrics iguals. Per a ser més gràfics: no hi ha dos processos d'independència que vagin marcats pels mateixos paràmetres, per tant, si hom els vol comparar sempre serà una operació arriscada per no dir quasi inútil. Això no vol dir que no es pugi aprendre de processos anteriors. O que aquests anteriors no puguin oferir alguns variables amb les quals ara emmirallar-s'hi.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

El semàfor en vermell


Llegeix més...

Santoral. 19 de setembre



Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar