"Podem convertir la relectura d'un llibre que estimam, o que admiram en especial, en un ritual que duguem a terme, per exemple, cada cinc anys i amb el qual celebrem el pas del temps de la nostra vida, cosa que ens ajudarà a veure en què hem canviat i en què seguim igual". 
















Una imatge, el seu peu de foto i el text que hi afegim al costat, serveixen per construir un discurs narratiu, és a dir, un relat. El bon periodista intenta ser fidel a la realitat viscuda; el mal periodista, o no la té en compte, o bé juga amb el llenguatge construint una realitat paral·lela.

 
EFE. Quique García.

"Avui, mentre em plantejava si deixar d'escriure o si servia d'alguna cosa, com ho havien fet alguns amics i coneguts (Pedro Andreu, Miquel Llull, Bartomeu Meyme...) m'ha vingut al cap la figura de Ramon Llull, el mallorquí universal, de qui enguany s'ha presentat el seu 2on congrés al col·legi sant Francesc de Palma, durant el passat mes de març".















AMENITZATS PER L’ASSOCIACIÓ DE SWING ARTANENCA

El «socialisme» contra el socialisme,
amb Capdepera al fons

 

La bandera del «socialisme»

APRENDER





Del Libro Casialgo de Marce López Sirer






UN LIDER MASCLISTA








Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta






Capdepera 1933, Cooperativa / 1942, Establiments





 
 Antoni Flaquer “Coix”

1898: Caixa Rural d'Estalvis i Préstecs de Capdepera






 Antoni Flaquer “Coix”


El dia de la poesia

El dia després del dia,
del dia de la poesia,
i jo encara fent versos per res,
fent versos de res
cercant només el consol 
que em procuren paraules sobreres.
El dia després del dia de tots els dies,
de tots els poemes
llegits i tastats 
fruïts i gastats,
amb Bach consolant
les meves orelles que el temps consumeix,
encara faig versos per res,
faig versos de res.
El dia després,
perquè sempre hi ha un demà per a algú
i Bach per a escoltar
i un poema per llegir.
El dia després...

Jaume Fuster


Gustavo, SonTuró...Fellini von Capdepera 







Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè quedi clar, hi va haver un temps que quan et trobaves amb un principatí et demanava com anàvem d’alemanys. La cosa venia per un reportatge que va fer TV3 sobre la presència i les compres dels teutons a Mallorca. També crec que això deu ser un mal de totes les cultures, però la cosa potser és més dramàtica quan es tracta d’una cultura no autocentrada, o descentrada, com la nostra. Per tant, el nostre grau de militància, necessari per mantenir la nostra identitat, hauria de fer que siguem més sensibles a l’hora de contactar amb les perifèries, especialment les relacions Illes- País Valencià.

Fa uns quinze dies varen venir en Vicent Olmos, director de l’editorial Afers i en Xavier Serra, autor d’unes magnífiques Biografies Parcials. Quatre volums per conèixer els homenots, no tots, que ha donat el País Valencià.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

















Mélanie Perpiñá del Campo

Psicòloga i terapeuta






Es reformarà la casa, adequant-la per a nou arxiu municipal


Façana de Ca'n Tasà

Per una altra d’aquelles casualitats gabellines, he assistit a l’enregistrament del documental de Suso Reixach dedicat a les quatre dones que, en representació de moltes altres, rebran el Premi Cap Vermell 2018.

MANIFEST 8M
 

Subcategories