inici

Cap Vermell

A propòsit del llibre "La idea és infinita"

"Crec interessant i important el llibre de Miquel Llull, sobretot per una qüestió. El lector descobrirà la intensa vitalitat d’una idea que homes i dones de Capdepera, quan la paraula socialisme era gairebé un insult, per a ells era un far d’igualtat i fraternitat que il·luminava l’esperança d’un canvi radical que fes justícia als desheretats".


"Jo em referiré de la infinitud de la idea en l’espai, no en l’àmbit exterior, l’internacional, on va néixer, sinó en un espai proper, immediat, d’aquí al costat, que he estudiat: Artà...La col·laboració entre els obrers artanencs i gabellins en la celebració del 1r de maig va ser contínua des dels inicis". 

Llegeix més...

Rita, sempre rita


Sens dubte ha estat la notícia de la setmana. I la seva mort, sobtada, no ha estat exempta de polèmica i histrionisme. Com la seva vida! Passaré per alt la polseguera que ha aixecat el famós minut de silenci al Congrés i el dol institucional declarat per l'ajuntament de València. La mort la va sorprendre a ella i ens va sorprendre a tots. També els encarregats del protocol. O als assessors protocolaris. La mort, aquesta insana criatura que de tant en tant ens toca de prop, inesperadament, i ens omple de temor de la pròpia. Per això hom vol descarregar el feix de la consciència. M'ho explicava un amic, expert en cures pal·liatives, part de la seva feina consisteix a això: a ajudar a descarregar el feix. La morfina – em deia- fa la feina física. Però no només el client carontià vol alliberar-se'n sinó també els que queden. D'aquí que, ho puc entendre, hom no sàpiga ben bé com ha de reaccionar davant la pèrdua. Encara que sigui d'una enemiga política. I que no sempre és fàcil distingir – ni els que optaren per una postura o per l'altra- la persona humana de la bèstia política.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona

Passos per fer-se un tatuatge a Cala Rajada

 

 





Llegeix més...

Los Palmesanos


 Los Palmesanos



Del Libro Casialgo de Marce Lopez Sirer

Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: Regles de convivència

Així ens ho contaren…
i talment, us ho contam (SILEM)


Llegeix més...

Badades, a càrrec de Maria Juan (6)




El cervell dels homes
és com un armari amb caixonets





Llegeix més...

Maria Amengual: Hem deixat de ser un paradís?



El periodisme—segons la nostra protagonista d’avui – és el millor ofici del món



Llegeix més...

Fer poca vasa


Segons el DCVB a Mallorca i Menorca, el normatiu basa, la consonant inicial es pronuncia labiodental – vaja, v, en comptes de b- . També el mateix diccionari recull una frase feta: fer vasa, que defineix com tenir molta d'importància, fer un paper molt rellevant. Ho dèiem la setmana passada quan ens referíem a la poca incidència que tenia el PP de les Balears a Madrid. Ara s'ha demostrat una vegada més. (Dubt que si els diputats estatals fossin del PSOE i manàs aquest partit, a Madrid, fessin millor paper). Deia suara que s'ha demostrat una vegada més la poca vasa que fan els nostres representants a Madrid i també la sucursaleta illenca. Em referesc a la nova retallada que ha preparat el Ministeri de Foment per als ciutadans de les Illes pel que fa al descompte de resident.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona



Jordi Évole remou consciències

Llegeix més...

Amador Calafat: Panorama després de cinc begudes


Va néixer a l'altre costat de la Galàxia,
                                            als cinc anys d'edat...




Llegeix més...

Caciquisme i socialisme a Capdepera (1932)

Documentació Gabellina i Oriental (32)
 

Es turó de na Bagassa: Un dissabte de rialles

 

Així ens ho con taren…
i talment us ho contam (SILEM
)






Llegeix més...

Fer Santa Cecília per Sant Leandre

Llegeix més...

Ca Nostra / 14


Història de la 3ª Edat de Capdepera, 
contada per un "Col·lectiu de Gent Gran"

 


Llegeix més...

La biblioteca del Golea.(07) Novembre 2008

Image
La Biblioteca del Golea

Tornarem a perdre





Llegeix més...

Poca incidència

I es desveltà la incògnita. La tramuntanada Bauzá s'havia anunciat amb redoble de tambors. Ell mateix, tan ufà i galant com sempre, ho havia amplificat a tot decibeli. Poca broma, deia que els grans hotelers de les Illes intercedirien per ell perquè el fessin ministre del ram. Vaja, que ho demanaven i en feien rogatives com si de treure's l'ecotaxa es tractàs -una ecotaxa que els grossos, els que tenen estès per tot el món, paguen sense protestar a París o a Roma, per exemple-. Bé, va dir, per ser exactes, que els grossos -els qui cerquen els millors gestors del món- li havien telefonat perquè els agradaria, i molt, que fóra ministre. El millor que podrien tenir.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona


Es turó de na Bagassa: Demagògia hotelera

  
Així ens ho contaren…, i talment us ho contam (Silem) 





Llegeix més...

Badades, a càrrec de Maria Juan (5)



A la processó i a les completes, amb el DNI










Llegeix més...

Els Weedon i Capdepera

Estiuejaven, i encara ho fan, a sa Pedruscada, i el seu llegat fotogràfic ha estat cedit a l'Arxiu del So i de la Imatge del Consell de Mallorca i ha pres forma en el llibre "Ulls del temps". Algunes de les millors imatges d'aquesta col·lecció integren una exposició itinerant que segurament podrem veure l'any que ve a Cala Rajada.


Llegeix més...

Sensació de poble fantasmal a Cala Rajada


Llegeix més...

La cobra i el Halloween

La proximitat de tenir un govern de veres – amb el de mel i sucre anàvem més que sobrats- no ha alterat el pols de bona part dels contribuents que, potser per evitar pensar en el monstre que substituirà Montoro, o en Montoro investit de més monstre, ha dedicat els esforços intel·lectuals – potser s'escau recordar Machado i allò de l'Espanya, la xirigota i la pandereta,- a disfressar-se de monstres – la por (a Montoro, per exemple) s'espanta amb una altra por de per riure- i a recórrer carrers i places de la forma més esperpèntica possible. I també a escatir si el gest d'en Bisbal cap a na Chenoa va ser de cobra o bavosament de caragol bover.

No tenc res contra del progrés. La humanitat ha avançat fent passes cap endavant i fent l'ullet a la innovació. Si més no m'ho mir amb un cert escepticisme i capejant. Em conhorta el fet de pensar que, en un moment de la història, els boleros mallorquins, els que els més resclosits ara els ballen amb calçons amb bufes i enagos tot fent sonar les castanyetes i volent-los vendre com una essència de la mallorquinitat més endèmica, foren en els seus orígens - no gaire llunyans, per cert- la fruita novella i grenyal de la importació d'uns balls andalusos, amb tota la gràcia i la sal corresponent.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona




Cada dia que el sol surt / 8 / El manipulador

Es turó de na Bagassa: Miserable ecotaxa per embrutar



Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)




Llegeix més...

Ca Nostra / 13



Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


 

Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar