Era un dia òptim per treure pit. Encara que la dona anàs ben cossada, calafatejada per un abric obscur que li tapava un conjunt morat-podem (jersei i pantaló a joc). Era el dia de la Pasqua Militar i calia mostrar gratitud – a Madrid, per exemple, el rei emèrit abandonà les seves correlimes poc reials per retre'ls la genuflexió necessària, als militars, evidentment-. Cal tenir-los contents i fer com qui n'estan agraïts. Per les comissures de les declaracions adesiara en cau una mica de bava del que pot ser una veritat: que el 155 va ser un caixa o faixa. O s'aplica o es ressusciten vells fantasmes – o no tan fantasmes ni tan vells- i tornen a treure els tancs als carrers. O 155 o coses més grosses diuen que varen dir.

Potser per això era un dia per treure pit, de destravar-se i fer anar a lloure l'eloqüència banal de la paraula ensucrada. Na Maria Salom – delegada del Govern, virreina de les Illes-  protegida per un abric obscur i per l'escalfor que donen altres uniformes d'un verd no gaire metafòric va trobar que era l'hora d'amollar una frase que degué trobar més que brillant: és hipòcrita queixar-se i no aprovar els pressupostos a Madrid. Era un capot llançat al PSOE. Un xantatge pur i dur. Resulta que per una vegada que ens han promès 67 milions d'euros, en Montoro treu els queixals de hiena que té i ens els mostra, com qui mostra un os a un ca i diu, si fa no fa, aquests poden ser vostres si els pressuposts de l'estat s'aproven. És com un qui s'envida fort – al truc- i va de falsia. Sap que ho té pelut per aprovar-los i per tant pot donar la culpa als altres si aquests doblerets no arriben a les Balears. I constructors com són de discursos únics i senzills, na Marieta Salom va i ho amolla el dia de la Pasqua Militar. Com si mesclar ous i caragols fos la cosa més lògica del món. I incita i excita el PSOE illenc perquè faci la bona al PSOE estatal i aprovi els pressupostos. Quanta puerilitat reunida en una sol sintagma!

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


Sant Antoni després de passar una bona temporada al desert fent vida contemplativa arribava a terres europees per beneir als animals coincidint amb les dades del calendari gregorià, o sigui, coincidint amb els efectes astronòmics dels dies de Gener. 

Les multituds que es trobava per tot arreu no aturaven de saludar-lo i li demanaven que beneís a tots els animals i totes les feines de la pagesia, emperò es sentia aclaparat i els hi anava dient a tots en forma de glosa:












Intervenció de Josep Terrassa a la Diada del 31 de Desembre 2017, a Capdepera


Capítols 32


Molta activitat després dels canvis directius



A les pàgines de BRISAS, suplement dels dissabtes d'ÚLTIMA HORA



"...som un grup d’historiadors de diversa procedència (història de la medicina, història moderna i contemporània...) que amb la nostra tasca pretenem comprendre i donar a conèixer quin era el nivell dels coneixements científics de les nostres societats, així como de les persones i les institucions que les varen fer possible."


A Mallorca hi ha una frase feta que diu, segons els redols, “totes mos ponen” o bé “totes els ponen”.  Es veu que la paraula és com la justícia: interpretable. En el primer cas, es diu en un to de queixa, derrotista, semblant a tot ens va malament; en canvi, quan el mateix sintagma es refereix a altri no proper sol tenir un sentit invers: tenen molt i, a més a més, tot els surt bé. Aproximadament.

Això és el que va passar, més o menys, a uns senadors del PP que, un cop aprovat el 155 varen comprar un cupó dels cecs que acabava amb aquesta xifra i, mira per on, els varen tocar un bon grapat d'eurets. Supòs que animats per aquesta dinàmica, i també per l'eufòria judicial que reprodueix en llenguatge d'homes de mà peluda allò que la gent més vulgar cridava “ a por ellos”. (No només reprodueix sinó que, ai las!, ho executa sense miraments, en contra no només de l'opinió dels llecs sinó tenint la resposta de més d'un centenar de professors de Dret penal de gairebé la totalitats de les universitats de l'Estat, de posicions ideològiques i d'adscripcions nacionals diverses, com bé apunta Antoni Llabrés, mallorquí, professor de la Universitat de València i signant d'aquest escrit). Bé, empesos per aquesta eufòria, supòs que han estat molts els arrimadistes i albiolers que han temptat la sort de la grossa amb números que tenien alguna relació cabalística amb el 155. Ja ho saben, han fet els ous a terra. No només ha estat així sinó que la numerologia els ha jugat una mala passada. La grossa ha acabat en vuit, que són els escons que ha perdut el PP. O tres han estat els escons obtinguts com els gols que ha encaixat el Madrid contra el Barça dins el Bernabeu. Tal vegada, en la lògica rajoniana, siguin suficients, els escons juntament amb els de n'Arrimadas per conformar una majoria absoluta, avesats com estan a riure's del sentit comú i del parer dels experts. És veu que les matemàtiques són més inflexibles que la justícia i no els serà fàcil doblegar aquest criteri científic que diu que 40 és inferior a 70, encara que facin ballar n'Iceta dins el call de la mà, com si fos una tètrica atracció de fira.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona




"... la proposta educativa de Alzina té punts en comú amb les idees renovadores d'altres pedagogs, metges, psiquiatres i intel·lectuals de diferents branques ..."


"...ens trobam davant una obra magna, i no m'estic referint al nombre de pàgines, sinó al fet que es tracta del treball més minuciós que s'hagi endegat mai en aquest poble en el terreny de la investigació, sobre qualsevol aspecte del nostre passat." 

 

Parlament accidentat de la presentació del llibre

clicau damunt per llegir el pdf

La trampa és un artifici destinat a saltar-se les regles del joc quan a un jugador li convé. Si és enxampat, el restabliment de l’ordre reglamentari dependrà de la seva posició de poder envers els altres jugadors 

 

"...record que fa anys vaig tenir la intuïció de relacionar aquests mots amb el terme litúrgic i festiu ‘Al·leluia!’ (de l’hebreu halleluiah!: alabau el Senyor!), i he pogut comprovar que Coromines va per aquest camí,..."

.


Personatges: 
  

BIEL S’ESCOLÀ I MIQUEL COIX, VIDES PARAL·LELES


                 



Antoni Flaquer Obrador



El pregoner va ser Sebastià Sureda Garau, de can Cruia


Tu tranquilidad y tu manera de afrontar las penurias tendrían que ser un ejemplo a explicar en los libros de texto

Capítol 31



SURT MIQUEL ALZINA,
ENTRA JOAN TERRASSA



Sí fóssim a les acaballes de l'estiu el lector ben bé podria sospitar que ens trobam davant una referència explícita dels efectes de l'aplicació de l'article 155. Que ho han estat prou devastadors. I amb la incògnita encara plantejada de saber si, segons quins siguin els resultats electorals, en perllongaran els efectes, bé sia via una aplicació directa i sense embuts o bé via algun subterfugi emparat per tot l'aparell mediàtic i judicial de l'estat. De la mateixa manera que en Montoro tenia intervinguts els comptes de la Generalitat sense el cilici ferm del 155. Potser sí que ens espera un estiu devastador si els anomenats constitucionalistes obtenen un millor resultat del que ells mateixos  esperen. Dijous que ve en sabrem la resposta.

El títol l'he pres d'un llibre que ha sortit recentment, publicat  per l'editorial Afers, i que en porta la paternitat i la maternitat un suecà amallorquinat que du per nom Guillem Cortès. Cortès és un home d'inquietuds diverses. És llicenciat en filosofia per la Universitat de València, matèria que ha ensenyat a diversos instituts del País Valencià i de les Illes. Encara que, segur per la seva vocació de tastaolletes, n'ha fuit tantes vegades com n'ha pogut: unes per dedicar càrrega horària al teatre, d'altres per demanar una excedència i trescar un poc de món, ja sigui en el físic o l'intel·lectual. Apassionat de la música, de la quan no fuig ni se n'escapa.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:







D. JOAN ALZINA A SIRACUSA

Subcategories