inici

Cap Vermell

A la V...

Rere els punts suspensius no s'hi amaga cap paraula escatològica, ni malsonant, ni tampoc que falti al respecte de les múltiples sensibilitats que avui en dia s'han de tenir en compte a l'hora d'escriure. Algunes d'aquestes sensibilitats sotraguen i esvoranquen els discursos polítics amb els quals ens sentim inclinats a identificar-nos. I ens dol. Però no entrarem en detalls car el camp de blat a segar és immens i no convé sembrar d'espines les ordres que seguen els qui van colze a colze amb nosaltres.

Algú potser, coneixedor de les nostres fílies i fòbies, deu pensar que faig propaganda encoberta de Compromís i don testimoni d'un dels seus hashtags electorals. (Ja diran els savis de l'IEC si hem de batejar el neologisme amb alguna ocurrència nostrada o basta que li diguem etiqueta). És un títol que s'abriga abans de ploure. Si és veritat la famosa carta de Rajoy a les altes instàncies europees prometent austeritat si guanya les eleccions, jo vull anticipar-me a aquestes magrors d'aquí el títol escapçat i ambivalent. Recordem que no és cap ou de dos vermells: en Pere Quart va contribuir amb la tirallonga de monosíl·labs, a una hipotètica campanya d'austeritat.

D'una banda el títol vol dir a la valenciana. Però en cap cas no es refereix a l'etiqueta de Compromís sinó a la manera que té mossèn Cañizares de regir el seu arquebisbat valencià. Si us he de ser sincer m'estim més les insinuacions mai no dites ni executades del seu col·lega i company de mitra mossèn Salinas, la temptació del qual, si és que ha arribat a la consumació i, per tant,  pot ser confessada com a tal, també comença per V.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




En Croquet i el ban de batlia






Llegeix més...

No estam per radicalismes

Potser és la primera vegada en la vida que estic i subscric gairebé al cent per cent les paraules de Rajoy. Les va pronunciar a Alfafar, població valenciana de l'extraradi de la capital, camí del sud, on l'horta té fesomies de polígon industrial. Lluny queden aquells temps en què don Mariano es passejava alegrament per València i a la plaça de Braus, amb el públic entusiasta. Semblava un Manolete de la dialèctica i enaltia Camps, na Rita Barberà o n'Alfonso Rus de forma fervorosa,amb passe de pit i verònica inclosa. 

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

El PSOE i els forats negres de l'espai

Filosofia de niños para adultos

Filosofia de niños para adultos



Del Libro
CASIALGO  de Marce Lopez Sirer
 
 




Llegeix més...

Cree en ti: no tot està perdut

La novel.la està ambientada a l'IES Capdepera i a Cala Rajada







ARIAS, Maria: Cree en ti. Ediciones Mag. Manacor, 2015.





Llegeix més...

En Croquet i la "cera del Corpus"








Llegeix més...

Ho hem aconseguit !



HO HEM ACONSEGUIT !

ESTAM D’ENHORABONA

Llegeix més...

Climent Garau, l'home, entre la fe i el dubte



"La ignorància és agosarada, mentre que el dubte és el primer indici del coneixement"










Llegeix més...

Orfes i mur de les lamentacions

Són dies de primavera, d'anar una mica mal a pler. Ara et sobra la jaqueta prima, ara passes per una zona d'ombra i el vent et gela el cos, tot és un tremolor. Sumau-hi les al·lèrgies, cada any més incisives, la sequedat de la terra, el canvi climàtic, l'abstèmia primaveral, la visita d'en Rajoy amb tota la cort i un enfilall més de malsofridures individuals per acabar de confitar un panorama que convida poc a l'optimisme. Si no n'hi hagués prou amb tots aquests mals individuals, col·lectius i àdhuc còsmics, al nacionalisme illenc – a un ca magre tot són puces- li ha sortit una mica de gorradura. Cosa que no ens ha d'estranyar perquè sembla un mal congènit des del seu engendrament. Encara que sigui consuetudinari i cíclic – fruit òbviament, entre molts altres factors, de la descohesió del país- no deixa de ser molest.

Ara per no desentonar amb aquesta primavera malsana, s'hi ha afegit un altre mal als molts que – amb raó o sense- s'han atribuït a aquesta magrel·la criatura. El pacte per a les eleccions estatals. El fet que MÉS hagi decidit una coalició electoral amb Podemos ha causat entre alguns nacionalistes un cert desassossec que l'han traduït en un sentiment d'orfandat. És cert, al meu parer, que alguns d'aquests orfes sempre han trobat algun osset al lleu a qualsevol projecte polític on hagi participat el PSM. El PSM, amb tot el respecte per la dissidència, no els ho ha acabat de fer mai bé. Per altra banda, he de reconèixer que serem molts els que anirem a votar amb una  dosi menor d'entusiasme amb què ho hem fet altres vegades, especialment, el desembre passat. Però, vists els resultats, apel·larem a un cert optimisme i a confiar que l'estratègia – en el fons és una estratègia-  surti bé i puguem tenir un diputat nacionalista a Madrid. Encara que sigui com un gol en fora de joc, si se'm permet el símil futbolístic. I que aquest diputat faci la feina que tots esperam.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Ca Nostra / 5





Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”

Llegeix més...

En Croquet i el concert medieval








Llegeix més...

Animalons...

Els que passam hores – excessives en algun cas- enganxats a les xarxes socials no podem estar d'ensopegar amb vídeos on els protagonistes són els animals. N'hi ha de tot color i pelatge. I també de plomes. Alguns ens mostren les seves mascotes casolanes amb els miracles que són capaces de fer, com abans -potser ara també- pares novells i padrins mostren els miracles dels néts davant qualsevol improvisat auditori. D'altres no fan més que reproduir escenes curioses que algú ha enregistrat. La darrera que he engospat ha estat un jove que abraçava un porc – un porc ciutadà, de pis- i li donava galetes i el besava. No era un porquet xinès o vietnamita o com es diguin aquests minis porquets que hi ha a les fires. Era un porc gairebé matancer. Si no fos que alguns van ben pentinats – cans i moixos especialment- hom podria pensar que són resurreccions de personatges d'antigues faules medievals. Tots encarnen models virtuosos i perfectes de civilitat, amor, fraternitat, solidaritat i quantes virtuts més – teologals o cardinals- el lector tengui la paciència d'imaginar-se.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Miquel Piris denúncia públicament a PEPECAR I OKrentacar



Llegeix més...

Los guías

LOS GUÍAS


Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer



 



Llegeix més...

En Croquet vol jugar a petanca








Llegeix més...

Dos mals pegats per a l'abandonament i el fracàs escolar

 

L'educació per a adults no ha de fonamentar-se en el supòsit que l'alumnat «necessita un títol per a col·locar un pot a un supermercat» (paraules de la directora del CEPA Joan Mir i Mir)
- - - - - - - - -
(Frans Carlgren, a Education towards freedom (Educació per a la llibertat), defensa qu l'educació primària i secundària tenen com a objectiu l'adquisició de la llibertat de pensament i no és, com ens vol fer creure un col∙lectiu amb massa pes, un camí cap al món laboral, i molt menys el món laboral que ens pinten)


Llegeix més...

Contribuïm per rebre?

Diuen les cròniques messetàries que n'Aznar està molt enfadat amb en Montoro. O la seva agència tributària, que si fa no fa és un dels seus braços executors. N'Aznar l'alliçonador de moral pública ha estat filtrat com un vulgar estafador, com un exemple de mal ciutadà. Hisenda ha segellat allò que molts crèiem, que no era tan bona persona. No sabem perquè s'enfada tant si tanmateix ja ho havia fet públic. Un dia va dir que qui era l'estat per prohibir-li conduir moix o bufat. Seqüeles de neoliberalisme a ultrança. També deu pensar que contribuir amb la seva riquesa personal és anar en contra d'aquesta doctrina que tant va defensar  i calafatejar el socialisme.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

"Mojitos" i restaurants vegetarians



Llegeix més...

En Croquet i el seu "amu": cadufs de vells








Llegeix més...

Ca Nostra / 4




Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


Acta fundacional



Llegeix més...

Joan Baldoví

Deuen ser molt poques les persones que poden aconseguir que un territori estigui en deute amb elles. Crec que això només està a l'abast dels genis. O a les banalitats d'alguna estrella mediàtica, la llum de la qual, tan resplendent com efímera, se sol  confondre amb raigs profitosos i saludables. Ara bé, no sé tampoc si hi deu haver persones que estiguin tan en deute amb un territori o poble com jo ho estic amb Sueca, pàtria fusteriana.

No en faré un inventari perquè pecaria de supèrbia i més d'un podria pensar que, enaltint els meus amics suecans, allò que faig és enaltir-me a mi mateix. També correria el perill de, per citar els que tenen un nom més reconegut, no consignàs per oblit o per raons d'espai els altres que conformen la geografia, física i humana, de Sueca i que també m'aporten rèdits inestimables. Tota pedra fa paret, diuen per aquelles terres. Tanmateix, com si en fos una mostra, citaré dos elements sensorials impagables: l'olor de taronger florit de les vesprades primaverals o tots els colors del verd que a la vista s'escampen dels arrossars, amb l'aigua que inunda els camps i la fauna variada que s'hi envola.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Observant

Observant



Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer




Llegeix més...

Personatges / 5 / Jaume Blanes




Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (IV)


 

JAUME BLANES





Llegeix més...

I tu, què llegeixes?


Allò que la lectura ensenya al lector,

les imatges ho ensenyen als illetrats,

als qui només poden percebre amb la vista,

ja que en els dibuixos els ignorants hi veuen la

història que haurien de llegir, i els qui no

coneixen les lletres descobreixen que,

en certa mesura, poden llegir.

 

 

Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes

Horaris C E Escolar