inici

Cap Vermell

A tu, que també pots canviar el món




Quan l’amor és meravella ...




Llegeix més...

I qui no ho cregui que ho vagi a cercar

31 de Desembre. Els fets són els fets.

Llegeix més...

Contadors d'històries /3/







La barcella, l'almud i la romana






Llegeix més...

El Rei Jaume I "el Cruel". La festa de l'Estendard, el genocidi de Mallorca

"Som un poble civilitzat, celebrem altres històries manco nefastes que la del 31 de desembre"

Llegeix més...

Fent memòria... / Amb motiu de l'estrena a Capdepera de "1898: Los últimos de Filipinas"

El centenari Gabriel Reus Veny, es patró Biel, supervivent de Filipines



Llegeix més...

Llorenç Capellà entrevista en Miquel Llull

A les pàgines de BRISAS, suplement dels dissabtes d'ÚLTIMA HORA

Llegeix més...

Les matanceres van fortes

Llegeix més...

Visita a l'Ajuntament i la biblioteca, en primera persona

Na Xisca Massanet ens comenta la visita escolar a l'Ajuntament


Llegeix més...

Escrits del corbatí

 

"LA IDEA ÉS INFINITA"

Llegeix més...

Contadors d'històries /2/



La roba del tafoner s'aguantava dreta






Llegeix més...

Es turó de na Bagassa: La intolerància, posada en evidència


Així ens ho contaren…

i talment us ho contam (SILEM)


Llegeix més...

Cala Rajada i Venècia

Los palmesanos (iIII)

 I Joan va contestar a “Los Palmesanos”

...del libro Casialgo de Marce López Sirer


Llegeix més...

Ca Nostra / 15


El col·lectiu de majors de Balears
és un gegant que dorm”






Llegeix més...

A propòsit d'un despropòsit


Llegeix més...

Fent memòria...




Tornam a parlar d'ampliar el Parc de Llevant?





Llegeix més...

Un article del 1918 de Montserrat Sancho Lliteras a la revista Llevant

Documentació Gabellina i Oriental (37)

 

per
Jaume Morey 

Raons i follies... (i potadetes)

És un dels grans reptes de la humanitat: poder acordar Raó i Follia. El mestre Foix ho va immortalitzar en un vers. Coses de poetes, diran els amics lectors. Però ni tan sols ells, amb versos sublims o escarransits, han estat capaços de salvar el biaix que separa aquesta dualitat. Aquest biaix que ens fa mortals i, literàriament, corruptes. O el que és el mateix: incapaços de sostreure'ns de les nostres pròpies quimeres – que és una manera políticament correcta de dir de les nostres febleses- per assolir allò que seria just. I com que aquest terme és massa mal d'afinar potser ens hauríem de conformar d'assolir allò que és millor per a la Congregació – per dir-ho un poc que s'assembli al mestre Espriu- . De totes maneres, encara que no és un consol, això ja ho plantejava Plató d'una manera visible a través del mite de la caverna i que l'Evangeli ho va cristianitzar amb aquella frase de Jesús a Getsemaní: l'esperit és fort però la carn és feble. I el fet que el mal sigui més vell que el pastar no hauria de ser un argument per creure que mai per mai podrem resoldre aquesta divergència, que l'astigmatisme serà eternament perpetu. O com a mínim, fins que el desgel de l'Àrtic i altres apocalíptiques anunciacions siguin una realitat tangible. Hem de fer esforços, individuals i col·lectius, per defugir de la maledicció hobbessiniana i pensar que, si bé el biaix és insalvable sempre podem aconseguir que l'efecte òptic ens digui que hem avançat vers l'anhelada convergència.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Els lladregots

  Els “LLADREGOTS”
  d’Amador Calafat





Bartomeu Melis “Meyme”

Llegeix més...

Els malvats ocupes de Cala Rajada










Llegeix més...

Contadors d'històries /1/





 L’oliva i l'aglà és d'allà on va






Llegeix més...

Los palmesanos (II)


"Los palmesanos" escriuen a Marce


Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer


Llegeix més...

A propòsit del llibre "La idea és infinita"

"Crec interessant i important el llibre de Miquel Llull, sobretot per una qüestió. El lector descobrirà la intensa vitalitat d’una idea que homes i dones de Capdepera, quan la paraula socialisme era gairebé un insult, per a ells era un far d’igualtat i fraternitat que il·luminava l’esperança d’un canvi radical que fes justícia als desheretats".


"Jo em referiré de la infinitud de la idea en l’espai, no en l’àmbit exterior, l’internacional, on va néixer, sinó en un espai proper, immediat, d’aquí al costat, que he estudiat: Artà...La col·laboració entre els obrers artanencs i gabellins en la celebració del 1r de maig va ser contínua des dels inicis". 

Llegeix més...

Rita, sempre rita


Sens dubte ha estat la notícia de la setmana. I la seva mort, sobtada, no ha estat exempta de polèmica i histrionisme. Com la seva vida! Passaré per alt la polseguera que ha aixecat el famós minut de silenci al Congrés i el dol institucional declarat per l'ajuntament de València. La mort la va sorprendre a ella i ens va sorprendre a tots. També els encarregats del protocol. O als assessors protocolaris. La mort, aquesta insana criatura que de tant en tant ens toca de prop, inesperadament, i ens omple de temor de la pròpia. Per això hom vol descarregar el feix de la consciència. M'ho explicava un amic, expert en cures pal·liatives, part de la seva feina consisteix a això: a ajudar a descarregar el feix. La morfina – em deia- fa la feina física. Però no només el client carontià vol alliberar-se'n sinó també els que queden. D'aquí que, ho puc entendre, hom no sàpiga ben bé com ha de reaccionar davant la pèrdua. Encara que sigui d'una enemiga política. I que no sempre és fàcil distingir – ni els que optaren per una postura o per l'altra- la persona humana de la bèstia política.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona

Subcategories

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar