Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2006
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



Sebastià Ferrer Pascual agafa les regnes de "Sol Naixent" 





Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”





 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1794
Xètiga: Infracròniques Republicanes / 2
 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1922
EN COS DE CAMISA




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2497






Un patró gabellí: en Parreta





Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1837




Com cada any, una secció nacional del IBBY (International Board on Books for young people) té l'avinentesa d'esser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona un escriptor reprensentatiu i un reconegut il·lustrador del seu país perquè facin el missatge dirigit a tots els nins del món i el promoguin en les biblioteques, llibreries, centres escolars, etc. Aquest any li toca a la secció de Letònia, que difon el missatge de l'escriptora Inese Zandere (1958) i el cartell de l'il·lustrador Reinis Petersons (1982). Aquí va el meu punt de vista.

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1957


Un home i un canet    







La manca de gent a les funcions  fa perillar una més de les tradicions



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1984
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



11 anys,  al capdavant de l’associació, de Miquel Ferrer




Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2031
De bul·les, esfassos, àngels i solpassos...  









Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1941

En Fallou és un al·lot de catorze anys. Fa uns dies que ha arribat del Senegal. Està escolaritzat al meu institut. No entén castellà, ni català. Per circumstàncies que no venen al cas tampoc sap gaire francès, ni àrab, amb la qual cosa la comunicació es fa més que difícil. No té ningú que li pugui fer d'intèrpret. Se sent sol. Acorralat. Sis hores en un ambient que als seus ullons vivaratxos li és hostil. No entén res, no l'entén ningú. Un moble. Una anònima xifra per a una freda i eixorca estadística.

Va arribar dijous a l'institut i el divendres se'l va passar plorant tot el matí, assegut al pupitre de la seva aula, el cap cot, voluntàriament cot, rabiüdament cot. Amb aquell puntet de rebel·lia que la impotència genera. Som el professor de PALIC, tres hores setmanals. L'estadística no dóna per més. Les xifres fredes del despatx de l'administració – de qualsevol administració- no tenen ànima. Són això una xifra, un número, un objectiu a complir. Els sobrecostos, vostès ja m'entenen, són per als grans constructors de les autopistes, dels Càstors, per als fabricants d'armaments tan necessaris per a fer saber a la població que no poden passar els límits estrictes que marquen ells.

Mirin, quan ja som a la recta final de la meva tasca com a docent – els alumnes em consideren un vell- m'he emocionat amb en Fallou. M'hi he dedicat en cos i ànima tota la setmana. He arribat allà on l'administració no arriba, allà on les estadístiques de l'administració i els seus quadrants mai no hi posaran els peus, ni tampoc l'ànima. No escric aquest article per mostrar què bé  ho he fet, ni tampoc per mostrar la meva suposada heroïcitat en to menor. L'escric com un homenatge a en Fallou, als fallous quotidians, aquells que són abandonats – quasi- en una camilla en el passadís d'una dependència d'urgències d'un hospital, per exemple. O aquells que, com jo mateix, després d'haver estat amb un peu aquí i un allà – al regne del no retorn- esperen una cita mèdica que ja va camí del cinquè mes de retard. Per a aquests va el paper, un petit homenatge, tan sentit com segurament inútil. Però un homenatge escrit amb la tinta de l'ànima.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1800
Xètiga: Infracròniques Republicanes / 1


Les lleis injustes existeixen; hauríem d’estar contents d’obeir-les, o hauríem d’intentar esmenar-les i no obeir-les fins que hàgim triomfat? O les hauríem d’infringir d’immediat? Generalment els homes, sota un govern com aquest, pensen que haurien d’esperar fins que hagin convençut la majoria per canviar-les. Pensen que, si s’hi oposen, el remei serà pitjor que la malaltia.
H. D. Thoreau, La desobediència civil.

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2307

La jornada reivindicativa del 8 de març va ser tot un èxit. Ningú no s'esperava la resposta que va tenir la vaga ni tampoc la que varen tenir les manifestacions del capvespre celebrades arreu... Prova d'això és la mudada de cantet que protagonitzaren els partits al poder (PP i C's; el PSOE assaja d'apartar-se'n quan són meres operacions estètiques). En un primer moment varen menystenir la jornada reivindicativa amb un llenguatge entre miserable – que en pot sortir del pou dels miserables?- i desconcertant. Llavors, quan la cosa començava a prendre embranzida tant en Rajoy com en Rivera canviaren el to: un es posà el llaç morat (aquest no és pèrfid) i l'altra s'inventà una de les seves petaneres dialèctiques per fer veure que allò que havien dit – que no eren antisistemes i altres bajandades amb un somriure, això sí, i cara de no haver trencat cap plat- no ho havien dit i que sempre han estat al costat d'allò que anomenen empreses raonables. (Potser és que pensen només amb els patrons de l'Ibex 35).

De la mateixa manera que mudaran de cantet si les protestes dels pensionistes agafen una mica de gruix. I sobretot si la gent comença a adonar-se que amb els diners públics fan les cucaveles que volen.

Ja que parlam de la gent, de la massa. A mi també, ho he de reconèixer, em va sorprendre la magnitud de la protesta feminista. No perquè cregui que les reivindicacions no siguin justes,  que ho són. Però què voleu que us digui: mobilitzar unes 20.000 persones a Palma – les xifres sempre ballen- en un dijous, dia feiner, etc., és una cosa molt meritòria. Segurament, després de la manifestació del TIL, que va acaramullar 100.000 veus, ha estat la més multitudinària feta a la capital en els darrers anys. La que es va impulsar fa unes setmanes contra l'exigència del coneixement del català a la sanitat només va aplegar – sent molt generosos- un 10% de la gent que acudí a la feminista. I això que comptà al seu favor tota una intervenció mediàtica fora mida i la manxa constant del PP i C's que no aturava d'atiar-la.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1789
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran
1997: DE REESTRUCTURACIONS, REVISTES, DEBATS I  MOLTA FESTA





 Transcripció: Bartomeu Melis “Meyme”


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1865
                                          EN COS DE CAMISA

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1843

M'agradaria tenir un rajolí d'eloqüència fusteriana. I també de Clarividència. Així, en majúscules per poder encartar-me en qualsevol joc sense por de mostrar el llautó. Com ell feia, conscient que tenia els trumfos a la mà. O al cap. Quan no es tenen trumfos només pots jugar de falset i, majoritàriament, t'exposes a perdre. Del Fuster de Notes d'un desficiós, que no tot Fuster és País Valencià i Països Catalans. (Ni tot, seguint-li la veta relativista, és només Notes d'un desficiós)

M'he permès contextualitzar aquest paper, fins i tot, n'he parafrasejat el títol d'un article del llibre al·ludit – Objeccions als vegetarians es diu el fusterià- en primer lloc perquè als morts convé reverenciar-los no només quan són figures de cos present sinó també quan s'han convertit en mísera pols de cementeri (Tot temps ne prens enseny, que deia March); en segon lloc per les analogies que es poden establir. Si hi ha una notícia que m'aborrona – no és l'única, òbviament- és aquella que parla de la mort d'ovelles (a mans?) de cans. Com ha passat aquests dies a una finca del meu municipi on dos  pitbulls n'han assassinat una vintena. Han estat reincidents, si no dels mateixos, sí de la camada, l'amo en té cinc, de canots.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1800
Cara a cara








Del llibre "Casialgo" de Marce López

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1871
"Som una generació que, molt després d'haver sortit d'aquesta dècada que he dit abans, el fet de complir anys no serà sinònim d'envelliment."





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1849
Recordança a partir d'un any de neu







Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2005
"Els rentadors i abeurador de Ses Pedreres no han complit un segle d'existència i ja han passat a la història. Són el testimoni d'una època en la qual cada família i cada poble procurava ser autosuficient,..."











Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1753
            

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

El regidor Joan Llull gestiona

el trasllat al nou local social 





Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1918
El cap de setmana passat hi va haver a Mallorca una manifestació a favor d'una sanitat de major qualitat. Curiosament l'encapçalaven – o millor dit hi gallejaven- personatges com José Ramon Bauzá que, durant la seva etapa com a president del govern, va fer tancar llits hospitalaris i va reduir la plantilla dels professionals de la salut amb més de 1500 persones. Encara se n'arrossega aquest dèficit. Puc parlar en primera persona. El 23 F farà quatre mesos exactes que esper una revisió de cardiologia, a l'hospital son Llàtzer. Però no protestaren contra les llistes d'espera, ni contra la massificació de les urgències, ni tampoc per alguna cosa més materialista com reclamar la gratuïtat del pàrquing -immens- de son Espases, l'hospital públic de referència a Mallorca. Un pàrquing que donaren en concessió als seus amiguets, però això ja és massa dit, tots sabem com va i a més no és matèria d'aquest article. No, no clamaven en favor d'una millor sanitat. Clamaven perquè allò que volen és que els metges i sanitaris en general siguin més tosquets, per dir-ho en una paraula amable. Varen convertir una manifestació en defensa de la sanitat en una manifestació en defensa de l'espanyolitat més pura – en el doble sentit del terme, si voleu-.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  79