La Cala Rajada de Santos Balmori







Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



De Coral Sol Naixent a Coral Cala Rajada i ratificació Junta


Continuació de la història de la Tercera Edat de Cala Rajada 





Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”





      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta











La fauna domèstica s’ha multiplicat. I no ho dic per les Cospedals i les Sorayas, que sí, potser són fauna, però no domèstica. Ho dic per les mèl·leres del corral, que aprofitant aquesta primavera ufana s’han multiplicat. Han guanyat la batalla de la supervivència als moixos, que també n’hi ha, ensenyorits, comunals, però que a vegades bescanvien el pinso galdós per fer servir les urpes i tornar a les essències més indòmites, que en això s’assemblen a les dites dames d’abans, encara que elles mai no deixen de ser indòmites (bé,sí, quan es tracta de tolerar castors, manades, i altres efectes col·laterals de sang blavosa). 



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

21 de juny, dia de la música. Un canta, un altre toca un instrument.

El passejant s’ho mira com si res, sense donar-li importància. No deu sentir els acords de la guitarra, no li arriben les notes del cor.

21 de juny, dia de dol. Un grup d’individus que no saben controlar-se i que desfermen els seus instints sexuals allà on volen, surt de la presó amb una fiança ridícula.

El passejant s’ho mira com si res, sense donar-li importància. No deu sentir, no nota el seu propi cor.

21 de juny de 2018, dia de dol. La societat segueix en estat letàrgic, establerta en el seu nivell de confort. No m’interessa la cultura, tampoc no m’interessa què et pugui passar a tu.     

El passejant no mira, no sent. El seu lema: no m’importes, ja t’ho faràs.
 Capítol 18



 Del dret de néixer al dret a morir

                         

Un convent-escola de l'any 1921:
 
El cas de Ca ses Monges de Cala Rajada








Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

L’actualitat és trepidant al nostre país. I això fa que les notícies tornin velles en un tres i norrès. Però fa unes setmanes, el Parlament admeté una iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per aprovar l’eutanàsia. I fa uns dies, Portugal rebutjà l’eutanàsia per referèndum. Col.laboraren en el no la dreta i el partit comunista.

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




Continuació de la història de la Tercera Edat de Cala Rajada 






Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”




      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta











La Biblioteca del Golea (26)

 
És bo parlar avui d’aquest llibre presentat tot just fa uns mesus; és bo fer-ho per diversus motius, però sens dubte el principal, per mi, és que aquest llibre ens explica el rerefons de moltes de les coses que han passat a Capdepera amb les dones. Ja fa temps que des d’aquí s’han impulsat tota una sèrie d’estudis sobre la realitat social, política i, en definitiva, històrica del nostru petit poble.

La contemplació del misteri

 

Ells li ho han deixat de sobte, com si ningú no en tengués, de passat. L'artilleria pesada que varen treure contra en Torra i els seus articles ha desaparegut i tota aquella pólvora dialèctica s'ha convertit en aromes de flors i càntics de viola. Ni tan sols els seus enemics polítics, la tropa d'Arrimadas, per exemple, han gosat a arrufar el nas en públic davant certs tuïts, els del nou ministre de cultura, per exemple. I és que en parlar  de mi no ric. I ho tenen tot tan assumit que qualsevol cosa que els cau dins el cove nacional ho donen per bo.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



 

 

Tal volta t'ajudi a entendre més l’evangeli de Joan.


Un salutació ben cordial. Llorenç.


De na Pintora… preneu llum







 

Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

PINTOR 








Del llibre "Casialgo" de Marce López



Començarem pel títol. A Mallorca una tereseta és un titella, un putxinel·li, ras i curt. Un d'aquests personatges buits, sense cos ni ànima i que són manipulats per una mà aliena. Per ca nostra, he sentit a dir: no facis més la tereseta. Això volia dir, que no fes més el pallasso, més o menys el que avui en dia és postureig, vulgar traducció de postureo. Aclarit i feta una aportació lexicogràfica, si interessa.

Prèvia. Fa quinze dies vaig assistir a la presentació, a Gandia, del llibre Joan Baldoví, en clau valenciana, escrit per Salvador Vendrell i publicat a Perifèrics Edicions. En un moment del col·loqui monologuitzat de Baldoví, aquest va dir que sovint li demanen què passarà? Què es cou devers Madrid? Ell contesta a aquesta pregunta que no ho sap, que els vaivens de la Villa i Corte son imprevisibles. I tant que ho són! Si en el mateix acte li haguessin demanat si era possible, a curt termini, una moció de censura, hauria arrufat el front – prodigi de la naturalesa, ho reconec- i hauria dit que no, però acte seguit s'hauria desmentit a ell mateix i amb un agnosticisme fusterià hauria emès un gest evident de tot és possible.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Documentació Gabellina i Oriental (41)
 
Un article de Llucià Alzina
 

El Iris del Pueblo, 3 de maig 1872.
 
Avui presentam un text que podria ser un dels primers publicats a la premsa mallorquina per un gabellí [amb el permís del Diari de Buja], per un gabellí republicà concretament i, com gairebé sempre, trobar-lo ha estat fruit de la casualitat. Cercant coses relacionades amb Capdepera va sortir un fragment d’aquest article, que podreu llegir a continuació, citat en una memòria d’investigació d’Ana I. Gargallo sobre el diari republicà federal El Iris del Pueblo.



Psicòloga i terapeuta
Mélanie Perpiñá del Campo






Subcategories