Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. El museu.


Senalla amb anses. Segle 6è-10è d C. de Qasar Ibrim

La Biblioteca del Golea (27) 

 
The bright pool has been captured from the sea.

 

Per què quan els mitjans treuen a col·lació la paraula “pobresa energètica” tothom pensa que la gent passa fred, que no poden escalfar les seves llars, que fins i tot hi ha morts perquè resulta que han encès una espelma perquè no podien pagar la llum o que una estufa de gas no s'apagava degudament i la llar es va calar foc i els seus habitants hi morien cremats?

Text del pregó de Sant Roc 2018, llegit per Roger Udina, dia  7 d'agost  a la plaça del Centre Cap Vermell


Dos obituaris, a càrrec de Llorenç Tous i Jaume Santandreu







Nostàlgia d'uns temps, d'una gent, d'uns negocis al 1958


El moll de cala Rajada, abans de muntar-hi negocis

BORDANDO






Del llibre "Casialgo" de Marce López





Si demanàssim un per un per un a tots aquets individus que penjen pancartes per la catedral de Palma o es planten a l'aeroport amb pancartes explìcites perque els visitants les llegeixin en només trepitjar l'aeroport quedariem astorats de com cada un d'ells depen del turisme per dur una vida digna, i si no són ells personalment qualque familiar o conegut seu.

El deute per habitant és de 303 euros








El divendres, 27 de juliol, data de la seva mort, al calendari litùrgic diocesà de l’Església figurarà el nom del beat mallorquí, concretament de Capdepera, Fra. Jesús Eduard Massanet Flaquer, per poder-lo venerar.

 










 Bartomeu Melis “Meyme”




Sí, una altra malifeta urbanística, legal, administrativa... I és que la zona de cala Agulla, així com la coneixem, està canviant aviat. Facem un recompte de tot el que ha passat i passa a cala Agulla.



      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta


Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

 

 De bell nou, Pep Navarro, i fins ara...






Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”                                                


Restes islàmiques, coves i talaiots gabellins
Biniarruba


Aljub del carrer Coves

Anar a Lluc era, no sé si ho és encara, una forma de religiositat popular molt arrelada a l'illa de Mallorca. Encara record, de menut, que quan una família comprava un cotxe, un Seat 600, acudien al santuari tot cercant la protecció de la Verge i en tornaven amb les cintes de rigor. També, era el lloc predilecte on s'expiaven les promeses: per haver-se'n sortit d'una operació complicada, per haver tret una plaça de funcionari, etc. En aquests darrers casos era preceptiu pujar-hi a peu. L'única variació que hi havia era el punt de partida: Caimari, Inca, Selva. Si el beneficiari de la gràcia era d'un poble no gaire llunyà dels peus de la Serra, es podia partir del lloc d'origen.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




foto: Cala Rajada 1930


Antoni Flaquer “Coix”

Subcategories