Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2080
CAPDEPERA, EL MUNICIPI
QUE TOTHOM DÓNA PER PERDUT

 










Els dos casos són semblants, ja que les normes urbanístiques locals i autonòmiques permeten la construcció en els dos indrets, si bé en el cas de Capdepera es presenta la circumstància agreujant que el projecte envaeix una porció d'ANEI. A no ser que el Govern, i després el Parlament, ho solucionin. Les dues urbanitzacions es faran a zones fins ara no construïdes i relativament a prop de la mar.


Des que, el passat divendres, el Consell de Govern declarà d'interès autonòmic els projectes d'hotels a sa Ràpita i a Canyamel, la gent de Mallorca i part de la resta del món no parla de res més: es volen carregar es Trenc -en realitat és sa Ràpita-. ‘Trending topic’ a Twiter, el Facebook ple a vessar, emails, notícies als diaris digitals de mig món, etc. Sobre la construcció del complex a Canyamel, res de res, quasi ningú es lamenta de la part que afecta el nostre municipi.


Diré, abans que alguns hi vegin un exercici de demagògia, en tot això, que som conscient que aturar una urbanització com la de Canyamel implicaria una desclassificació o una expropiació que costarien una milionada, de la qual cap administració disposa. Em conformaria que es respectàs la Llei d'Espais Naturals en aquella part que es veu afectada. El fet que aquest sector de Canyamel, així com altres indrets de Capdepera, siguin urbanitzables, és una discusió que s'hauria d'haver tengut allà pels anys 80, quan l'Ajuntament va fer les Normes Subsidiàries encara vigents i els corresponents plans parcials. Després, llevar drets adquirits a les propietats sempre sol costar diners. I en una situació com l’actual, on les administracions no poden garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, no sembla que això hagi de ser la màxima prioritat. Però si el Govern de les Illes en tengués, de diners, per indemnitzar els propietaris, crec que la pressió popular exigiria que es gastassin a Campos i sa Ràpita abans que a Canyamel i a Capdepera.


El sentit d’aquest escrit, per tant, és el de fer una mica d’anàlisi sociològica de tot el que està passant, les reaccions de la gent davant un i altre projecte i posar de manifest la poca valoració que mereixen les nostres contrades. Els murs de Facebook de molts mallorquins van plens aquests dies d’enllaços a la notícia de sa Ràpita, acompanyats de lamentacions i crítiques, les quals compartesc, lògicament. Cap d'aquestes lloables reaccions, però, fan referència a la urbanització de Canyamel.


I d'això què en pensen els gabellins? Dóna per bo aquest projecte una bona part de la societat gabellina com una oportunitat de generació de riquesa i llocs de feina? Molt possiblement, però segurament molta gent de Campos deu pensar el mateix del seu hotel. Sovint, allò que se contempla com un disbarat per a altres no ho és tant per a nosaltres mateixos, si hi ha un interès econòmic enmig. I he de dir que és humanament comprensible, quan tantes famílies ho passen malament.


La meva sensació, en qualsevol cas, és que quasi tothom dóna per perduda Capdepera. Parlant amb una persona d’Artà, quan tot això del Hyatt de Canyamel començava a estar damunt fulla, em deia que molts d’artanencs no voldrien aquesta quantitat de ciment en el seu municipi i que ja estava bé així, que es fes a Capdepera, perquè la gent d'Artà hi podria venir a fer feina. En poques paraules, venia a dir: vosaltres, gabellins, ja teniu el municipi construït per tot i ningú el salvarà; no vendrà d’un mega-hotel més o menys.


Indigna a la resta de mallorquins que es faci una macro urbanització a Canyamel? Al llarg de la meva vida he tengut l’oportunitat de passejar-me molt per l’illa i de conèixer molta gent. Ningú té Capdepera dins el seu imaginari com un lloc on valgui la pena iniciar una campanya de protecció del territori -excepte l'Agulla, per ventura-, tot està més o manco perdut, entra dins la normalitat que aquí es segueixi construint. És com si a Mallorca la simbologia del territori estigués definida: hi ha indrets com ara Artà, Campos o la Serra de Tramuntana, entre d'altres, que s'han de preservar a fi de deixar-los de llegat a les futures generacions, i qualsevol intent de construir-hi de forma desmesurada mereix la reacció popular per a evitar-ho. A altres indrets, però, entre els quals hi ha Capdepera, hi ha poca cosa a fer, el seu destí és un altre i fins i tot s'accepta que els seus paratges siguin sacrificats en benefici de l’economia dels municipis i zones veïnes.   


El Hyatt Canyamel s’acabarà fent -amb la modificació o no de la LEN per ajustar el projecte a la legalitat-, segurament la seva construcció ocuparà gent del nostre municipi i un cop en funcionament és possible que alguns gabellins i gabellines hi facin feina -un màxim de dos anys, perquè després ja passarien a ser fixos-. Però més enllà d’aquest impacte econòmic puntual, alguns ciutadans d’aquest municipi ens seguirem demanant si estam en el lloc correcte de la simbologia territorial del país, i què hem fet malament al llarg de les darreres dècades perquè ara la resta de mallorquins pensin que no val la pena lluitar per aquest trocet de la península de Llevant.

 

 

                                                         Pere Fuster Nadal