Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 3189

Homenets, guerrers i gegants

 

 

Guiats per la febre adolescent, combustible i efervescent de l’amu Antoni des Bous, també Cateol, la Tertúlia Gabellina i Oriental ha visitat la casa pairal dels mundialment famosus Guerrers de Son Favar, més coneguts a Capdepera com a Homenets de Son Favar, descoberts el 1941 per un foraviler gabellí mentre intentava sembrar un ametler amb una rampaina.

Ara tot el talaiot de Son Favar està tapat per la vegetació exhuberant d’ullastres i altres herbes, totes elles molt mediterrànies, però en temps primer aquest racó de món va ser un centre espiritual d’on rajava una gran font de saviesa de la qual encara ara hi podem beure els mortals per tal d’aconseguir assemblar-nos als déus, que tot ho veuen, que tot ho estimen. I per això els gabellins orientals d’ara hi hem anat a beure i a tocar mare, per tal d’aconseguir arribar a convertir les misèries humanes en pans i en peixus i, sobretot, en copes de vi, negre si pot ser!

És per tot això que pregam a les autoritats mundials competents, és a dir, les financeres, bancàries i borsàries —i tot això que en diuen els mercats en general—, amagades darrera d’un anonimat criminal, que facin les passes necessàries per tal d’aconseguir que tot aquest conjunt monumental sigui restaurat i pugui ser visitat i emprat per tots els gabellins com si res no hagués passat des d’en temps primer, perquè precisament això, i res més, és el que ens mereixem.

Però no acaba aquí la cosa, perquè ja que hi érem hem visitat el Cementeri dels Gegants, que es troba just al costat de Son Favar. En aquest tros de terreny hi ha les restes d’una gran paret i també d’una caseta, la caseta dels cans dels gegants. Aquí la terra, si grates, és blanca i servia i serveix per fer trespols forts i rabassuts, d’una era, per exemple. En una d’aquestes gratades de terra hi varen sortir uns ossus molt grossus que no eren d’homus normals ni d’animals i, per tant, només podien ser de gegants. Per això, al costat dels homenets guerrers hi tenim el cementeri dels gegants guerrers, amb la qual cosa tot queda més compensat i els gabellins tenim on triar: si volem ser nans o volem ser gegants, segons més ens convengui.

Tot això pot semblar que és cosa de llegenda, però no és ben bé així perquè de sempre hem sabut que madò Prats té uns papers documentals on tot això queda molt ben explicat i demostrat. Que encara no haguem trobat aquests papers de madò Prats, no invalida tota aquesta quimera gabellina de tenir un gran cementeri de gegants que ens converteix en un poble imbatible i incomparable, únic a la Mediterrània i al món sencer, perquè aquí el trull de les rondalles és ben real i tots noltrus ben sincers i bons al·lots.

Finalment, hem trobat un pou “romàntic” en mig del no-res, on es recull l’aigu del cel per tal que nans i gegants, tots ells guerrers, hi puguin trobar la veritat, una veritat ben fresca que es beu a galet i ens dóna forces i ganes per a començar el darrer viatge que, sens dubte, ens portarà fins a les platges finals que es troben a les portes de la gran i mítica ciutat de Paradella, on les orquestres sempre toquen el darrer ball i tot lo dia són les tantes de la matinada.

Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
1 març 2012

Forat d’entrada de Son Favar que connecta directament amb la primigènia explosió.

 

Ullastres que amaguen el tresor.

 

Interior de Son Favar.

 

Pedres, pedres, pedres... oferint una lliçó d’humanitat.

 

 

La caseta dels cans dels Gegants.

 

Expert en gegants i els seus alumnes amb l’Himàlaia gabellí al fons.

 

D’aquí a la ciutat de Paradella només hi ha dues passes i un pensament.

 

 

 


Baleares, 30 maig 1982, cedit, com sempre, per l’amu Antoni Coix.