Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2494

9. LLIGA CONTRA EL MAL PARLAR O EL CULTE A LA CARN



   Era l’època de la benemèrita “Lliga contra el mal parlar” (1928/30) promoguda per la feligresia catòlica, de la mà de la dreta política. ”Costa tan poc parlar bé que s’ha de fer un esforç per a netejar la nostra llengua de paraules grolleres”, fou el lema de l’església.

    Mossèn PERE FERRER I LLITERES – de qui haurem de parlar més extensament, en una propera ocasió – gabellí, destacat membre que fou de la cúria mallorquina, més tard nomenat Prelat Domèstic del Papa, va fer plasmar a la façana del Centre d’Acció Catòlica, (saló parroquial), situat a ca les Monges, en el carrer  Raimundo Lulio (ara Ramon Llull), una placa de test, encara existent, que resa: “Alabat sia Déu. Parleu bé. (Lliga contra el mal parlar)”, i a baix de la placa, l’escut d’armes d’aquest capellà, fill il•lustre de Capdepera.


Escut d'armes de Pedro Ferrer i Lliteres, a la façana del Saló Parroquial de Ca Ses Monges

     El tinent de carabiners  FRANCISCO SUÁREZ fou comminat per ANTONI CALDENTEY, de “can Creu d’Inca”, aleshores jutge de pau, a vigilar el comportament verbal del veïnatge.  Els rosaris de l’Auba (semblants als coneguts com els de l’Aurora), amb les dones a primera fila, els nins i nines obeint els progenitors i, per últim, els homes, se succeïen freqüentment per a demanar perdó a Maria Immaculada, per les males converses i les ofenses blasfemes.

       El prevere jesuïta JOSEP  PLANAS, segons conten les cròniques, amb les seves al•locucions aconseguia fer tremolar els murs del temple parroquial i semblava talment com si hagués de saltar de la trona on realitzava el panegíric.  “El nostre poble blasfem i mal parlat, fruit de la poca instrucció i mala educació, no se’n tem del fang que surt per la seva boca. N’hi ha que, inclús, ho troben graciós. És hora ja que les autoritats castiguin aquestes indignitats, que en molts de casos són pura rutina, i cuidin d’ensenyar-los la pròpia llengua i a no embrutar-la amb blasfèmies, sinó amb paraules dignes de merèixer les millors lloances per part dels que ens envolten”, pregonava el pare Planas.


“ESCÀNDOL”  A  LES PLATGES

Des deel Bisbat de Mallorca, en  data de 31 de juny de 1928, es dictava una consigna referida a la moda en la indumentària de platja d’aquells anys, “la qual ha trencat grosserament els marges que vint segles de tradició cristiana havien aixecat entorn de la dona pudorosa”.

  ” Ens ha fet recular, en aquest sentit, fins als temps del culte públic a la carn del paganisme – resava la circular catòlica –. La platja, actualment, ha pres el lloc de molts d’espectacles en els quals la nuesa i certes llibertats constituïen el pebre cercat per paladars sadolls.”

   ”El que avui es contempla a la platja, amb abundància, sembla estar a l’abast de tothom. Altre temps, l’aparició, als teatres, d’escenes com les que avui es donen ran de mar, hauria provocat justes protestes i motivat  la intervenció de les autoritats. N’hi ha, fins i tot entre persones de bons costums, que semblen no afeixugar-se massa per aquestes coses. Diuen que la moral evoluciona i que, en lloc de ser ella la rectora dels costums, són aquests els que donen el to a la moral; i no creuen que aquests llibertinatges tenguin cap mena de transcendència en la conducta  individual.”


Temps de messes: batent a l'era de Ses Rotges de Cala Rajada   (Fotografia Antoni Flaquer "Coix")


ELS MANAMENTS DE LA LLEI  DE DEU

” Obliden, en primer lloc, que la fràgil naturalesa humana és, en el fons, la mateixa que anys enrere i no ha evolucionat.  Com són també els mateixos els Manaments de la Llei de Déu  – sisè i novè manaments – als quals sembla que no es dóna gota d’importància. Així mateix, obliden  que, en l’ordre col•lectiu, la luxúria, que tan fàcilment s’alimenta pels ulls, amolleix i animalitza els pobres•”, continuava exposant  l’escrit del Bisbat.
 
“Si no ho volen creure, que mirin, que observin bé i veuran com, en alguna de les platges de la nostra illa, la impudícia de certes dones i d’alguns homes ha arribat a un grau tan escandalós que no hi val que els facin notar la indecència amb què es presenten. A elles, les dones, sembla que la vergonya els va fugint i segueixen amb més empenta les manifestacions de la incultura. El més trist és que allí s’hi veuen pobres al•lotes serventes empeses probablement pels qui cada cap de mes paga la seva saldada; aquests haurien de tenir una mica més de consciència de la pròpia responsabilitat”, acabava el Reverendíssim i Il•lustríssim Dr. GABRIEL LLOMPART,  Bisbe de Mallorca.



 LA BATLIA PRÈN CARTES EN L’ASSUMPTE

De l’esmentada circular va rebre deguda còpia, igual que els mandataris dels diferents pobles de l’illa, el batle de Capdepera,  PERE ANTONI BAUZÀ SERRA “Pilón”, el qual, amb la seva peculiar manera de fer complir la llei, va posar fil a l’agulla i donar ordres als agents de la seva autoritat per a perseguir conductes indecoroses a platges i llocs públics. Però, el batle Bauzà, en aquells precisos moments, allò que realment tenia entre cella i cella era l’aprovació dels pressupostos i, cada vespre, l’ajuntament es reunia, amb gran acalorament, per parlar dels arbitris, que semblaven, una vegada més, anar en detriment dels petits propietaris i conradors.

    Les brigades d’homes que venien obligats a realitzar el “jornal d’es camí” (treball sense cap tipus de sou i en benefici de la comunitat local) – sota l’estricta vigilància, precisament, del mateix batle “Pilón”, foren els primers de ser advertits de les sancions a què s’exposaven si s’arriscaven a guaitar per les platges. Aquests contestaven al batle que “prou feines tenim d’haver d’anar a batre a s’era, en temps de messes, i haver de traginar els carros amb la palla, fent feina de sol a sol, sense temps per a res, cansats i morts i amb manco ganes d’anar a la mar.”


Homes de fora vila amb carros de garbes, en temps de messes. (Foto Antoni Flaquer "Coix")

     En JAUME VERGER “Porreres” afegia a aquest comentari que “a la mar només hi vaig a rentar-me, per llevar-me la pols que duc sobre”. L’amo en Jaume llaurava amb una vaca al jou i també la junyia al carro. ”Almanco ella em dóna un vedell de tant en tant, i ses vostres “bísties” no vos donen res de res”, deia mentre es reia dels companys que, com ell, picaven pedra a la vorera del camí.

     El batle Bauzà “ Pilón” va ensopegar quan va voler obligar en MATEU MELIS “Patilla” a complir amb els vint-i-quatre jornals del camí que li corresponien. A Melis, el requeriment de la primera autoritat no li va caure gens bé. El batle va insistir. Entre els estira-i-arronsa va passar més de mig any. Temps suficient per haver-hi un relleu a la Sala: la vara de comandament l’agafà MIQUEL CALDENTEY “Creus”. Ells s’ho aguiaven i ells s’ho menjaven. “En Pere Antoni fou un dels millors batles que Capdepera ha tingut”, exclamava JOAN SANCHO “Coll”.

        Observi el lector com canvien els temps. Mestre JOAN BUJOSA “Ganància” i l’amo en RAFEL AMORÒS, “Cinto” ja ho deien: ”Quins contrasts amb l’època actual. Abans eren prohibitives certes conductes de les persones, en especial les dones. Et marginaven, eres escòria si no et portaves bé. Ara, com més grossa la facis, com més carn mostris, o com més  trenquis els costums, millors  i més forts són els aplaudiments. Aquests ja no són temps per a nosaltres…”


El batle Bauzà "Pilon" amb el clergat local


PRIMERES MATINES A CALA RAJADA

     Cala Rajada viu, per primera vegada, les Matines de Nadal (any 1929). La gent, tota ansiosa, fa el trajecte fins a l’església, guiada amb fanalets primitius i manats de falles enceses, en una nit teba i tranquil•la. Les ones besant el llaurató de la platgeta, mentre els mariners deixen anar les xerxes per a comparèixer a la capella amb el vestit dels diumenges. La mà i l’amor de les monges es nota al presbiteri del temple, tot resplendent de llum, flors i plantes. Les al•lotes del poble i les franciscanes canten les Matines, alternant amb el jove PERE TERRASSA “Meco”, que interpreta  nadales, i la nina MARIETA MELIS canta amb un ajust impropi dels seus tendres anys  la tradicional Sibil•la.  Inesperat resulta que un nin que encara no ha complit els 7 anys, JAUME FUSTER MASSANET “Pere Andreu”, faci el sermó sobre el naixement de Jesús, el de la Calenda.

   “Sembla mentida que dintre aquell caperrí hi càpiguen les set o vuit pàgines de què es compon el sermó, l’expressió que en Jaumet li donava era extraordinària, talment com si sabés el que deia” – es comentava a la sortida –, “li havíem d’haver fet mambelletes”. Però es veu que mossèn LLORENÇ LLITERES, que presidia la missa, va fer anar a adorar el minyonet tot de seguida, mentre el cor de joves marineres cantava el “vou-verivou”.

     Foren, aquelles, les primeres Matines de Cala Rajada, “un parèntesi de vida dintre la grisor i soledat hivernenca d’aquest llogaret”, manifestà, una volta fora del temple, el mestre gabellí MATEU MELIS, el qual anava acompanyat de dues col•leges seves: JOSEFA SATUÉ FONT  i  MARIA MELIS MELIS  “Marra”, que exercien el seu magisteri a l’escola nacional de nines de Capdepera.

  

     NOTA BENE - L’autor dels capítols d’aquesta secció vol agrair a ANTONI FLAQUER OBRADOR “Coix” la seva col•laboració, tot facilitant-nos fotografies adients als textos aquí vessats. Al mateix temps, el nostre reconeixement a JAUME MELIS MAYOL “Mengol”, per deixar-nos escodrinyar el seu vast arxiu d’històries escrites i d’il•lustracions gràfiques, així com també pel recolzament i l’ajut provinent de l’arxivera municipal, MARIA MASSANET GILI  “Sabatera”. Una forta abraçada a tots ells. Moltes gràcies. 
                                                  


Bartomeu Melis  “Meyme”