Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2274

DOCUMENTACIÓ GABELLINA I ORIENTAL (1)

Dos objectes
de Francisca Garau Rigus [abans Racona] i Maria Lliteres Rigus [després del Recreo]


Francisca i Maria Rigus. Fragments d’una fotografica cedida per la meva tia Francisca Rigus.

 

Després dels luctuosus fets ocorreguts arran de la gran exposició sobre el Golea que provocaren la dissolució de la Tertúlia Gabellina Destarotada, també vaig decidir suprimir, momentàniament, la meva secció de Documentació Gabellina Destarotada. Ara, però, alguns dels antics membres d’aquella tertúlia hem pensat de fundar-ne una altra amb el nom de Tertúlia Gabellina i Oriental i que també donarà nom a una nova secció que seguirà fil per randa la filosofia gabellina i oriental que emana d’aquestes grans converses llibertàries i de l’intercanvi lliure d’idees i de documents.

Però també he de dir que el número 19, i final, de la secció de Documentació Gabellina Destarotada queda reservat per a més endavant, en què, segurament, se’m presentarà l’ocasió de donar a conèixer un document que fins ara només se’ns ha mostrat de rampellada i que farà entendre el final destarotat d’aquella tertúlia, víctima d’espionatge i d’alta traïció. A més, és molt probable que serà un més dels grans documents gabellins que hem presentat al llarg d’aquests pocs anys en aquesta secció i explicarà per ell mateix la grandiloqüent representació teatral que va tenir lloc el missudia del 6 d’agost al Cassinu de l’Orient i que he comentat en una crònica, on l’actor principal era i és l’amu en Pep Ruís i els actors secundaris foren i són l’amu Antoni Cataiol, madò Margalida Botigueta, l’amu en Biel Barona, l’amu en Sebastià Xerafí i jo mateix, l’amu en Miquel Llull, tots ells fills de Quíbia.

El primer dels dos objectes, que ha conservat madò Maria Rigus en els seus arxius i m’ha regalat generosament, és una placa de l’Església Metodista de Capdepera que pertanyia a la meva repadrina, Francisca Garau Rigus, filla de Climent Garau Racó, un dels homus més grassus que han existit al nostru poble, per la qual cosa li varen haver de fer un cadira aposta, i que també era mèdium espiritista. Les sessions les feia a les voltes de la casa del carrer Baptista; unes voltes enormes on ara s’hi guarda la llenya i una taula de surf, entre moltes altres coses.

De Francisca Rigus ja n’he parlat en altres ocasions, on explicava que havia estat metodista i també presidenta del Grup Femení Socialista. Curiosament, el seu homu, Antoni Lliteres Fiol, era catòlic (no sé si practicant o no), però això, segons em conta la meva tia Maria, mai no va produir cap problema dins del matrimoni. La qual cosa demostra, una vegada més, la gran tolerància que regnava en una part important del nostru poble.


L’altra objecte és una senzilla capsa de sabó. Però, evidentment, no és una capsa qualsevol. Pertanyia a la meva padrina, Maria Lliteres Garau Rigus, i dins ella hi guardava diverses monedes de plata que els falangistes durant la guerra civil cercaven amb desesperació per tot el poble, especialment a les cases dels metodistes i dels rojos, la qual cosa, per altra banda, gairebé sempre coincidia. Rojos i metodistes, vull dir!

Estava damunt el canteranu, el mateix canteranu que ara es troba a l’entrada de ca meva; registraren tota la casa, però la capsa de sabó de damunt el canteranu no va ser registrada.

En cas de ser-ho, a la meva padrina li hauria passat el mateix que li va passar a Magdalena Coll: empressonada i jutjada per acaparament de plata. Actitud que era equiparable, segons els feixistes, a incitació a la rebel·lió i a desobediència a l’autoritat militar.

Coses que passaven en aquells temps! [?]


Miquel Llull
Bibliotecari del Golea