Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2258

DOCUMENTACIÓ GABELLINA

DESTAROTADA (18)

 

Pau Riba i l’electricitat gabellina

Penetrant la realitat (fins al fons)

 

 

 

Escoltar Pau Riba en directe al Teatre de Capdepera és, sense cap dubte, tota una experiència. Els joves tenguérem una primera oportunitat en aquell no-concert de l’any 1979, en què PR va semblar que pujaria a l’escenari de la plaça dels Pins per les festes de Sant Roc, però la seva presència va ser merament simbòlica.
D’aquella nit no en tenc fotos ni res de res; només alguns records. Però a les cròniques d’en Meyme de l’any 1979 hi surt el següent text:

GALA NOCTURNA I CERTAMEN. Per tant, el certamen de bellesa “Reina del Turisme Cala Rajada 1979” se celebra i la guanyadora és la senyoreta alemanya Marja Horn. Trobant-se, en aquestes dades estiuenques, de vacances entre Alcúdia i Capdepera, la vedette Norma Duval, la comissió de festes la convida perquè sigui l’encarregada de col•locar al cap de Marja Horn la corona i la diadema, amb banda al•lusiva al títol ja consagrat en la gran nit d’espectacle de Cala Rajada.  Els “Aires Gabellins” locals, “Els Valldemossa”, Pau Riba, Jaume Sisa i “Punch Rock” completaren la gala de Sant Roc, la qual, una vegada acabada la festa, va tenir tota la pinta d’esllanguir-se.

Ara, els mateixus joves, hem tengut una altra oportunitat, en la qual sí que hem pogut gaudir de l’espectacle Riba en tota la seva magnitud.
Més enllà dels tòpics de si PR té veu o no en té, sobre l’escenari és certament una estrella del rock, i els gabellins l’hem pogut anar seguint i gaudint al llarg de tots aquests anys des de la distància, sempre curta, dels nostrus païssus ocupats.

A la biografia de Magda Bonet es pot resseguir la seva ditalada biografia, encetada a la ciutat de Mal el 1948. Perquè PR no és tan sols un cantant qualsevol, és també un personatge i també un escriptor. I no ho dic solament per les lletres de les seves cançons, ans per tot un enfilall de llibres publicats i d’altres en projecte, a més de multitud d’articles a la premsa, tant de paper com digital. Perquè PR té opinió sobre el món i la bolla i l’expressa sense gens de por, tant sobre els escenaris com per escrit. I amb ells i, per tant, amb el pensament, pretén penetrar la realitat. Aquesta realitat que ens envolta i, moltes vegades, ens fa por. Potser és vera que hem de reCULar, però cap a on? Si noltrus som la merda, on és la netedat? Realment fou necessari destruir per construir? L’amor té una llei pròpia? Algú ha vist de veres que Kithou corria com folla en mig del carrer? Ens hem omplert els ulls de flors, i la boca, nas i orelles? Per què? Per no veure l’asfalt? Per no escoltar el renou de la civilització? La noia de porcellana es romprà amb el tsunami nuclear? Es pot gravar un disc sota una figuera a Formentera? L’home estàtic podrà tornar a caminar? I a pensar? Veurem metges color palo, infermeres curaçao? Hi ha taxis a qualsevol hora del dia o de la nit per a arribar fins al cel? O hi haurem d’anar a peu? És cert que si pujam a la barca naufragarem i, per tant, demà follarem? És vera que Francesc Pujols va escampar boira des de la Torre de sa Boira sobre tot el poble de Capdepera per tal de protegir-lo de les guerres de religió?

Bé, de totes aquestes preguntes només, en puc respondre una: SÍ, ES POT GRAVAR UN DISC A FORMENTERA SOTA UNA FIGUERA. I és aquest:

La casualitat, a més, ha volgut que PR també faci un concert a Formentera en aquesta mateixa gira que ha passat per Gabellínia i, també, hem sabut, per la seva boca, que tot va passar a la Mola, a can Pep Carlus, una illa dins una altra illa. Un lloc paradigmàtic on la fuga de cervells gabellinians hi ha portat a l’amu en Biel Barona amb mil excuses de mal pagador, quan en realitat l’únic que ell pretén i pot fer de profit en aquesta vida, és gravar un altre disc sota una figuera a Formentera. Ell sap que si no ho fa, mai més no podrà tornar a Capdepera perquè el geni de la botella no el deslliurarà de l’encanteri.


Però la connexió gabellina de PR no és solament tot això que he contat fins ara, que potser és fum. La connexió més potent és l’article que va publicar l’amu en Pep Ruís Albertí de Taller Llunàtic el desembre de 1976 a la revista Serra d’Or. Més que un article, és en realitat, parodiant al gran Eduardo Kordá, un petit assaig sobre el cantant, sobre l’escriptor que avui ens ocupa.


Fotografia de Joan Palou, 1976.

Molts gabellins no ho sabíem, però el mateix any de Cadaverina 15, l’amu en Pep Ruís va convertir una entrevista en un assaig i, per tant, va multiplicar els pans i els peixus per tal que noltrus, els gabellins del futur, poguéssim entendre el que havia succeït i el que succeirà, la qual cosa converteix aquesta secció destarotada en una màquina per a viatjar en el temps, on PR i PR van i venen per amunt i per avall, per recordar-nos el que hem estat, el que som i potser també el que serem: catalans a la daliniana manera, entre moltes altres coses que qualcú qualque dia explicarà des d’aquesta màquina immortal que viatja a la velocitat de la llum entre dos punts infinits que van de Capdepera a Capdepera.


[Clicau sobre la imatge per a llegir “Pau Riba o l’electricitat” de Josep Albertí, Serra d’Or, desembre 1976]

 

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea