Maria Vaquer Moll “Raia” o la mentalitat de la dona gabellina d’esquerres a finals del segle XIX

   A l’hora de dir la meva en aquest homenatge a Maria Vaquer “Raia” he de manifestar, prèviament, el meu respecte pel seu treball polític, fet des de la dignitat, el desinterès i la voluntat de millorar la condició de tots els ciutadans.


   El primer que sorprèn de la lectura dels articles de Maria és la seva confusió; una mescladissa d’idees, poc cohesionades i allunyades dels problemes reals. Segur que hi té a veure el fet que siguin els seus primers articles, finals de l’any 1931, i allò que la motivava era divulgar el projecte socialista i donar protagonisme a l’agrupació local.

   Llavors les famílies esquerranes locals transmetien, de generació en generació, les seves actituds polítiques i religioses.  Els arguments que utilitza na Maria són ben “gabellins”, cosa que em fa pensar que el seu pare, en Francesc, no els hi podia haver ensenyat pel fet de ser artanenc i desconèixer els successos i enfrontaments que s’esdevingueren a Capdepera en el darrer quart de segle XIX.

   Na Maria es casà amb en Xerafí Nebot Pascual el 15 de novembre de l’any 1924 pel ritual catòlic. Els pares d’en Xerafí eren militants socialistes i anticlericals; a més el matrimoni civil era una pràctica ben coneguda a Capdepera ja que feia més de cinquanta anys que se’n feia ús; per tant, la decisió de casar-se seguint el ritual catòlic correspondria a na Maria. I encara seré més agosarat afirmant que na Maria es va fer socialista a partir de la coneixença d’en Xerafí, el qual l’orientaria en la lectura dels autors “clàssics” de l’esquerra gabellina; fet que explicaria que, set anys després de casar-se, na Maria encara no tingués assimilat tota aquella desgavellada herència ideològica gabellina.



   Pot resultar sorprenent que na Maria desenvolupi l’article a partir d’una paràbola de Jesús. El cristianisme sempre ha negat que fos una ideologia però la veritat és que, com a mínim, les ha inspirat. Les ideologies del segle XIX, entre les quals hi havia el primer republicanisme, l’espiritisme i el socialisme utòpic, aspiraven a substituir el cristianisme; llavors tant la religió com dites ideologies oferien una explicació del destí humà, aspiraven a redimir la condició humana oferint la manera d’aconseguir-ho que no era altra que seguir les ensenyances dels seus respectius màrtirs. A l’escrit de na Maria és identificable un cert profetisme a dos paràgrafs, quan diu: “… aquellos hombres que fueron mártires, tratados de ateos por defender a la humanidad y conducirla a la redención con ideales nobles y serenos”; o aquest altre:” es hora que los calificados de ateos sepamos  marcar el compás de la vida a quienes no la comprenden”. El profetisme és una actitud de finals del segle XIX que, també, es dóna a altres indrets, sobretot entre els nombrosos joves, catòlics i evangèlics, que s’embarcaven per anar a evangelitzar a terres llunyanes. A Capdepera no fou l’únic cas. En Gori Jaume, un dels divulgadors de l’espiritisme gabellí, quan feia de caminer i era fadrí, trobà una pedra a la vorera del camí que li cridà l’atenció, quan la girà hi trobà escrita la paraula: “profeta”. Així m’ho contava la seva néta na Margalida Moll Jaume.




   Na Maria també tenia assumit l’anticlericalisme, un dels puntals ideològics dels republicans  els quals propugnaven la completa separació entre l’Església i l’Estat, rebutjaven els dogmes del catolicisme i defensaven la llibertat de consciència. Na Maria ho esmenta clarament: “sabemos de muy lejos que los perdones de la religión no tienen efecto alguno”. Un dels divulgadors del republicanisme a Mallorca fou en Miquel Quetgles Bauçà defensor d’una religió cordial de la humanitat enfront de la dogmàtica religió catòlica. En Miquel finà el febrer de 1872 i el seu enterrament fou el primer de caire civil que se celebrà a Palma. El vint-i-dos de desembre del mateix any finava a Capdepera la republicana Margalida Barceló Serra, natural de Porreres i casada amb el lliurepensador Vicenç Garau “Racó”. Seria el segon enterrament civil a Mallorca. El vicari Josep Sureda “Tafona” es negà a donar-li sepultura en el cementeri; aleshores l’enterraren fora d’aquest clos municipal. A Capdepera l’anticlericalisme, en molts de casos, es va dur fins a les darreres conseqüències.
    En Jaume Alzina, en el seu estudi sobre la població a la comarca de Llevant, observà que a mesura que perdien importància els factors econòmics en el comportament nupcial i matrimonial de les parelles gabellines, a finals de segle XIX, guanyaren significació les qüestions religioses. Aquella dissidència tan fortament sentida afermà els vincles afectius dels matrimonis esquerrans. En Francesc Sanllorente, en el seu estudi sobre la repressió franquista, destaca que la majoria de vídues processades a Mallorca eren de Son Servera i Capdepera, cosa que relaciona amb el desembarc de Bayo al port de Manacor i la repressió que el fet desfermà. El total de dones processades a Son Servera fou de 40 i a Capdepera 26; quan als demés pobles de l’illa no n’hi ha cap que passi de les sis dones. La repressió de les dones gabellines no té res a veure amb el desembarc de Bayo sinó en el recolzament que sempre donaren al seu espòs, participant activament en les lluites polítiques, com fou el cas de na Maria i en Xerafí.

Josep Terrassa Flaquer