BREU INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DELS CLIMENTONS
La família feia temps que em burxava perquè furgués en la història dels Climentons, abans no es perdés la memòria oral o es disperséssin els molts papers que uns i altres encara conserven.
Jo fins ara m’havia especialitzat a Catalunya en temes de la guerra civil, de la repressió franquista i similars al Priorat. Vaig aparcar doncs les investigacions en marxa i em vaig capficar en els temes familiars.
Enfilant els registres parroquials amb els registres civils, i afegint-hi la memòria oral dels cosins i parents, ha sortit aquest estudi. Valuós perquè dibuixa els inicis documentals de Cala Ratjada, afectuós perquè dóna molt antigues arrels a familiars i parents.
L’estudi s’obra amb un escrit de fets curiosos que traspuen de la investigació; i el segueix la relació exacta de l’arbre genealògic.
No cal dir que qualsevol error que algú hi trobi serà ben rebut per afinar més encara el treball. Que ha estat consultat i debatut amb tots els parents actuals.
Miquel Martorell Garau, Climentó
Cala Rajada,diada de Sant Bartomeu, agost de 2010
CLIMENTONS AL CASTELL
El registre de defuncions comença l’any 1597 (1). Sempre a l’Eglésia Real de Capdepera, anotacions fetes pel Vicari al Cap de la Pedra.
El primer registre d’algun GARAU correspon a Joana Garau (setembre 1603) i encara a Angelina Garau Massanet (23 març 1606).
Normalment, els morts que deixen donacions de misses (unes trenta per promig) i diners per obres pies, són anotats i enterrats a l’Església Real del Castell. La resta al fossar comú. Alguns finats que no deixen fons per a misses ni obres pies, sorprenentment també són enterrats al castell. Així consta a l’anotació de defunció.
La dona de Climent Garau, BERNARDINA (+1633), no deixa comandes ni misses; tampoc son marit en finar i tampoc son fill Bartomeu.
Poc a poc passem dels Garau que en morir no fan testament ni deixen diners per obra pia, declarats com a pobres, fins els que reben els sagraments i deixen mandes per obra pìa. En aquest moments ens apareixen els CLIMENT anomenats “Climentó” (Climent Garau àlies Climentó, mort a 1730). També apareix un “Climentet” (mort a 1737) per a qui la seva dona deixa diners per a 30 misses.
Un cop tenim el nou temple i la vila fora del castell, les defuncions deixen d’anotar si hi ha comandes de misses o d’obra pia; sembla que tots el difunts són enterrats al cementiri nou.
Els CLIMENTONS, a poc a poc, van estenent les seves relacions matrimonials i la seva benestança. Ara ja són músics, fusters, parents dels Flaquer, Moll, Massanet i Melis. Encara ens surt un fadrí Joan Garau “Climentó”, per qui la seva mare Catalina deixa 10 misses (21 abril 1745); i un altre Joan Garau “Climentó” fill de Climent, per qui deixen 30 misses.
Un fet curiós és que als pocs anys de la desfeta de 1715, el bisbe exigeix la castellanització dels cognoms inscrits als llibres parroquials; i la visita del vicari general urgeix el tema; són les ordres del bisbe Diaz de la Guerra, seguint les ordres de Carles III (1768). Això dóna el cas curiós que mentre al text original del mossèn que inscriu els noms posa GARAU, etc, al marge del llibre, per ordre superior, són traslladats a GRAU, etc. Aquesta moda estrafolària durarà fins el bienni lliberal, fins 1820.
La pesta de Son Servera també tocà els Climentons, i s’endú Miquel Garau Alzina, ja gran; i al juliol, un fill Joan (1820) i la seva viuda al poc temps (1820), amb dos dies de diferència.
ELS CLIMENTONS COMPREN LA COSTA I COMENCEN CALA RAJADA
La feta més important d’aquest moment és la compra signada el vint de febrer de 1822, per part de Climent Garau Terrassa, fuster, a Miquel Servera, conrador de Son Servera, del predio anomenat Cap den Melis Barbatxo, que serà el futur lloc anomenat Calaretjada, per cent lliures mallorquines. L’altre germà serverí, Jaume Servera, es quedà la porció que anomenam Ses Rotges; eren dos germans serverins, de quan Son Servera, Artà i Capdepera eren tot u.
La finca comprada (Cap den Melis Barbatxo) està situada en es Cap, afronta amb terres de el Colldos propi de Mateu Melis, també afronta amb el referit Jaume Servera, i per les demes parts ab la vorera de la mar(2).
La finca té un alou (3) de la Cavalleria de la torre del P.Hugo Barard, a cens de quinze sous a la Comunitat de Preveres de la Prioral d’Artà, en cert die de l’any. De la venda se’n fa responsable el notari de Felanitx Bathomeu Pujol, amb Pere Sard com a testimoni.
En la “Vida y costumbres de Capdepera y un poco de historia (1812-1931)” d’ANTONI JOSEP MASSANET AMENGUAL (4) s’explica que Cala Rajada començà més o menys el 1800; i en nota al peu se’ns diu que “el Cap era una possessió d’origen medieval que entorn a 1820 es dividí en quatre parts: Cal Climentó, Ses Roges, es Coll D’Os i can Patilla”( 8 pg 188). El fet confirmat és que la part de Can Climentó fou comprada a un serverí, germà d’un altre que mantingué Ses Roges. Es Coll d’Os i Can Patilla ja hi eren.
Quan el 29 desembre 1837 un falutxo menorquí atraca a Cala Gat dient que té una avaria al timó i demana permís per baixar en terra, es persona l’alcalde de Marina, el veí Miquel Garau Climentó, i els hi autoritza. Els menorquins venien d’amagat a parlamentar amb el Governador.
Trobem Miquel Garau Alzina com a regidor en l’ajuntament de 1867, presidit pel comerciant reialista Miquel Caldentey. Aquest consistori durà poquet en sorgir la revolució de La Gloriosa de 1868.
Quan acabà la darrera guerra carlista, a Capdepera es mogué entre el jovent una Unió Obrera anomenada la Joventut. Un dels seus joves directius fou Climent Garau Melis Climentó.
L’inici de Cala Rajada comença de debò quan l’agost de 1878 Miquel Garau Terrassa Climentó sol·licita permís per a parcel·lar 31 solars entorn de la carretera del far i el mollet de pescadors. L’any següent, el serverí Jaume Servera Lliteres de Ses Roges sol·licita parcel·lar també a banda i banda de la carretera del far, peró el seu projecte queda en no res (5). El permís per a parcel·lar li arribà l’any 1898; així es constituïren una colla de vendes a cens, que duraren algunes fins que la constitució de 1978 anul·là ell sistema censal.
UNA HERÈNCIA DISPUTADA
Alguna maledicció devia tenir l’herència del Cap d’en Melis Barbatxo (Cala Rajada) perquè Miquel Garau Alzina en fa donació al nét Miquel, de la seva primera dona Francisca Ana Terrassa Lliteras, saltant-se el seu fill Climent. Només set anys després de casat, mor la seva primera dona a l’hospital i es casa amb la germana d’aquesta, Antònia Terrassa Lliteras. La nova dona l’empeny perquè se li faci donació a ella de les terres i martingaleja per aconseguir-ho, tant que envia missers a Manacor, al Registre de la Propietat, per a fer el canvi. El mateix dia, en tornar de l’horta, el nét Miquel és avisat pel veïnat que han anat Manacor a fer la nova inscripció, i que s’afanyi si no vol perdre l’herència. Arrenca amb un mul poderós i sense parar, fent-lo esbufegar força, arriba a temps d’impedir el canvi maliciós.
Miquel Garau Terrassa, en morir, deixà la finca de Cala Rajada a tots els fills, menys a la filla Catalina, monja (6). Tots ells estigueren d’acord que el repartiment el fes l’oncle Miquel, faroner. Ell posà en bocins de paper un tros de Cala Rajada i un de sa Serreta enllà; els primers eren llenques llargues des d’Es Coll d’Os fins la mar i els altres eren des de la mar fins a sa Serreta. Així quedaren per ordre, en acabar el sorteig, Miquel, Àngela, Magdalena, Francinaina, Climent i Martí, i la resta seguint aquest ordre.
L’any 1891 es construí a Cala Ratada una capelleta dedicada a Sant Roc (més menuda que l’actual d’Es Carregador) que ara ha quedat en un carrer de Sant Roc prop de Cas Bombu. El solar fou venut a es Bombu; i amb els diners es comprà el solar on després es construí l’actual església de Cala Rajada.
UN CARRER D’ANAR I TORNAR
L’ajuntament, en sessió del 3 de maig de 1926, decideix, a proposta del batlle (7) posar noms de carrer a la naixent urbanització de l’aldea de Calaratjada (8). I a més de c. Castellet, d’avinguda d’Amèrica, c. de Ses Monges, i dels obligats Antoni Maura i Joan March, acorda nomenar Miquel Garau el bocí que va des del mollet cap endins, paral·lel al de Ses Monges: a la calle que sigue transversal a la del faro y hacia Norte, por existir allí a 45 metros distante de dicha calle del faro la casa antigua del predio Cala Ratjada de que era propietario dicho Sr. (9) També atorga el carrer Patró Tià, carrer des Faro, carrer des Bombu, carrer de St. Roc, carrer de Na Sega, etc (10). Això passava als dotze anys de la mort d’en Miquel Garau Terrassa: era alcalde Pere Antoni Bauzà, i regidors Tomeu Moll, Tomeu Flaquer, Martí Garau, Toni Moll, Colau Flaquer, Colau Roig, Pep Servera, Joan Flaquer i Mateu Orpí.
Curiosament, aquest nom suporta l’entrada de la República, l’entrada feixista i la neteja del primer ajuntament democràtic. Aquest, l’1 de novembre 1978, a més de treure la creu dels Caídos, recanvia molts de carrers de Capdepera i només dos de Cala Ratjada: la plaça Queipo de Llano i el carrer de l’Agulla.
Un carrer de Joan Moll, casat amb una filla de Miquel Garau Terrassa, ja ens apareix l’any 1940 (11); serà paral·lel al de Ses Monges, cap al far. Sembla que pare i gendre no s’avenien massa, diuen; ara el temps els ha fet veïnats.
El carrer del fundador de la vila desapareix un bon dia i queda substituït per Llevamans (12). Això crea una forta protesta del veïnat coneixedor de la història de la vila. El mateix Climent Garau Arbona dirigeix una dura carta a l’alcalde Pasqual (13), com ja havia fet a l’alcalde Moll, sense rebre resposta. El Servei Municipal de Normalització Lingüística reconeix l’error i aconsella reposar el nom de Miquel Garau al carrer ara Llevamans. I mentre, el de Joan Moll es manté.
Malgrat tot, la placa que indica el començament del carrer, a tocar de l’antic estudi de don Vicenç, encara diu CALLE DE MIGUEL GARAU; en un format de quatre puntes d’acord amb la llei de 1856. Esperem que ningú s’atreveixi a endur-se-la en ser propietat municipal. Pel que fa al carrer Joan Moll, en un bon joc de mans, ha canviat a carrer des Moll, potser per evitar o apaigavar controvèrsies.
ELS GARAU "CLIMENTÓ" SEGONS ELS REGISTRES PARROQUIALS I EL REGISTRE CIVIL
(clicau damunt la icona)
Investigació de MIQUEL MARTORELL GARAU; Cala Rajada 24 agost 2010.
----------------------------------
1) Totes les notícies ens han sortit de l'Arxiu Parroquial de Capdepera, ara recollit al molt ben estructurat Arxiu del Bisbat, a Ciutat.
2) Document de compra-venda (Arxiu Particular de Pere Melis Garau qui ha conservat molts documents climentons d‟una segura destrucció)
3) Una obligació medieval, similar a un cens.
4) Antoni J. Massanet Amengual casat amb Maria Garau Tous, era germà del qui emparentà amb els Climentons en casar amb Francisca Ana Garau Melis filla gran de Miquel Garau Terrassa, matrimoni que infantà les quatre germanes Massanet anomenades “farreres”.
5) VIDA Y COSTUMS.... nota de Josep Terrassa, pg 127, n31
6) Deixà una legitima a la filla monja; i uns solars a vora mar a les seves germanes com a dot.. He llegit el document de las particiones de bienes entre los hermanos, 2 de març de 1913, ordenat per Miquel Garau Terrassa i signat pels fills testimonis Climent i Miquel Garau Melis (Arxiu Particular de Magdalena Garau Aunós)
7) El Sr Presidente indicó que como ya alguna otra vez se habia hablado estimaba de necesidad dar nombre a las calles y vias de la aldea de Cala Ratjada, especialmente a aquellas cuyas edificaciones urbanas lo requieren (AMC Actes 1926, fol 60)
8) Em cal agrair a M. Massanet i a l'adjunt Gregori Reixac, la seva dedicació en rebuscar les dades a l‟Arxiu Municipal de Capdepera.
9) AMC Actes 1926, fol 60 v.
10) També Plaça d‟Alfonso XIII, 13 de setembre , etc a d iversos llocs en estar en ple mo ment de la dictadura de Primo de Rivera
11) Acta municipal de 15 juliol 1940, fol 26. No hem pogut trobar com es decideix.
12) No he pogut trobar l‟acta municipal que ho confirmi. La faula estesa que fou mentre Lluis Ladaria Mayol era regidor no és certa; he regirat les actes dels plens municipals mentre ell era regidor dues i tres vegades i no consta; cal tornar-li doncs el bon nom.
13) 6 gener 1997