Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1457


 El teatre de partit (III)
per Pep Terrassa









El teatre de partit (III) El primer partit que s’organitzà a Capdepera després de la proclamació de la II República fou el Partit Republicà de Centre. S’havia fundat a Palma el 17 de maig de 1931, en una reunió presidida per Joan March en la qual els membres del “Círculo Liberal” decidiren canviar de nom i d’estratègia. Poques setmanes després en Miquel Caldentey Ginard “Creu”, representant de dit partit a Capdepera, oferí el pis de l’antic magatzem de La Palmera com a local social. Diuen que en March costejà les obres de remodelació i els hi regalà una moderna i potent gramola elèctrica per animar els balls i demés activitats. La inauguració es realitzà el diumenge 26 de juliol. 



Durant les festes de Pasqua de 1934, “als amples locals del Partit Republicà de Centre s’hi féu una funció de teatre a càrrec de socis aficionats. Es representà la comèdia de Martínez Sierra “Primavera de otoño” i, per acabar, el sainet del mallorquí Bartomeu Ferrà “Es calçons de mestre Lluch” (El Dia 9-4-1934).
 

A l’any 1934 la rivalitat política ja s’havia estés al camp cultural. Quan el 14 d’abril es commemora la proclamació de la II República, en el teatre Oriental, l’acte es polititza; deixant de ser una activitat únicament escolar organitzada pels mestres. La presentació anà a càrrec de Gabriel Flaquer Alzina “Poca Palla”, president del Consell Escolar d’Ensenyança Primària, tinent de batle amb en Miquel Caldentey i membre actiu del Partit Republicà de Centre. El periodista, en la seva crònica, ho acabà de compondre donant les gràcies al president de la Joventut de Centre, senyor Massanet, i als mestres, queixant-se que “alguns han volgut veure política on tan sols es respira patriotisme “(El Dia, 19-4-1934).


La rivalitat política entre conservadors i socialistes feia que cap dels dos partits volgués quedar endarrere en quan a iniciativa. Militants i simpatitzants es mobilitzaven per adquirir protagonisme, per la qual cosa era imprescindible disposar d’un cèntric i adequat local social on s’hi poguessin organitzar balls, vetlades musicals, actes socials i funcions de teatre. 

A principis de 1935 l’Agrupació Socialista presidida pel ferrer Llorenç Ladària organitzà una secció de teatre. No hi havia director però comptava amb bons animadors com en Bartomeu Melis Alzina “Saletes” i Miquel Reus Massanet que havien actuat en el teatret de can Bibí dirigits per Enric Alcaina; altres membres eren Maria Morales, Catalina Calafat, Maria Flaquer, Antònia Melis Gili, Miquel Ferrer “Castell”, Pereta Garau Massanet, Llorenç Tous, Gabriel Melis i l’apuntador en Bartomeu Gili Sirer.
 

La seva presentació en públic tengué lloc en el teatre Oriental el diumenge trenta de març de 1935; representaren el drama “Luz en la sombra” de fort contingut social on el protagonista era un capellà. Alguns espectadors ploraren (El Obrero Balear, 12-4-1935).
 

L’any 1934 en Bartomeu Melis Bauçà comprà un solar de 162 metres quadrats situat al costat del teatre Oriental, a dues passes de la plaça de l’Orient el centre econòmic, polític i social del poble. Pensava edificar-hi una serradora pel seu fill Sebastià, però uns mesos més tard membres del Partit Socialista començaren a fer-li propostes perquè canviàs de plans i ho aconseguiren. Acordaren que la propietat construiria l’edifici amb un pis que condicionarien per a fer-hi teatre ja que comptaria amb un escenari de fusta d’uns 18 metres quadrats i a cada costat un vestidor, el d’homes i el de dones. Signaren el contracte d’arrendament l’u de juliol de 1935 amb una vigència per un any però prorrogable fins a deu anys. L’extensió del pati de butaques era d’uns 120 metres quadrats on s’hi col·locarien unes dues-centes cadires. El Consell d’Administració cuidaria de la part econòmica; el lloguer era de 87’50 pts cada trimestre i s’havia de comprar el mobiliari, un capital que es recaptaria amb les actuacions i organitzant vetlades per fer obra de pauma.
 



Durant un any l’activitat del grup de teatre fou frenètica. Representaren el drama d’Àngel Guimerà (1845-1924)  Terra Baixa en el qual es planteja un problema de possessió amorosa que s’encadena amb altres fins a provocar la mort d’un dels personatges. De Lleó Tolstoi escolliren El pan de piedra, que tracta de la misèria del poble rus, de la falta de pa amb el qual alimentar els fills i de la lluita política per fugir de la pobresa; del mateix autor també representaren: La libertat caida i La sociedad ideal. De J. Fola Igúrbide escolliren El Cristo Moderno, obra que havia estat representada l’any 1929 en el teatre de la Casa del Poble de Ciutat.
 

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 acabà amb aquest generós i encoratjador projecte cultural.