Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1929


El teatre Oriental (II)

per Pep Terrassa



 


  La primera notícia la trobam a la revista Llevant del 23 de març de 1923, que ens assabenta dels treballs de fonamentació d’un teatre al carrer Llum.

   L’empresari d’aquest projecte cultural era Joan Flaquer Juan, propietari del casinu “El Recreo”. Entre les persones que habitualment hi anaven a refrescar i a fer tertúlia hi havia el metge Joan Moll. Aquell any de 1923 agafà volada la curolla de fer activitats culturals, principalment teatre, i en Joan Flaquer s’hi engrescà. La revista Llevant del mes de novembre informava que "en el casinu “El Recreo” s’ha format una societat cultural que, entre altres coses, té en projecte donar algunes funcions de comèdia. Els caps són en Joan Moll i Antoni Ferrer." 



    En aquells moments l’escola parroquial i teatre de ca’ls Hermanos estava a punt de tancar-se. El teatret de Can Bibí passava per hores baixes; a més, ambdós locals resultaven petits i antiquats. En Joan Flaquer tenia el projecte de fer un local gran, modern i en condicions. L’edificaria allà devora, de tal manera que entre el teatre i el seu casinu únicament hi havia un carreró sense sortida. A la postguerra, durant les festes assenyalades, el teatre es convertia en un complement del casinu on hi anava la gent a refrescar.

Joan Moll


L'oriental


   El teatre Oriental es degué inaugurar l’any 1927 perquè, en el mes d’octubre de l’any següent, en Joan Flaquer sol·licita una revisió de la contribució industrial assignada exposant les característiques del seu teatre perquè es fessin les oportunes correccions. El pati de butaques tenia 16 metres de llargària per 8´50m d’amplada; és a dir, 136 metres quadrats amb 324 seients. Damunt el vestíbul s’hi bastí una graderia amb 10 esglaons amb 193 seients més. La capacitat total del teatre era de 517 espectadors.
  Pel Nadal de 1930 s’hi representà el drama “El egoismo de una madre”. L’actuació era a benefici de les obres del Castell (El Dia, 25-12-1930). En el mateix acte, en Mateu Sirer explicà la història del Castell.
   La proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, dispersà les energies d’aquells promotors culturals que, de cada vegada amb més intensitat, es dedicaren a les tasques de partit. En el mes de  juliol d’aquell any s’obrí el local del Partit Republicà de Centre, el partit d’en Verga, en el primer pis de l’antic magatzem de La Palmera. En el mes de juliol de 1935 els socialistes llogaren un local en el mateix carrer Llum per a les seves activitats polítiques i culturals.

Image

   Pel Nadal de 1932 organitzaren en el teatre Oriental una altra funció a benefici del Castell. Representaren una sarsuela còmica en dos actes “Beaturas”, de Maria Esteva de Vicens, i “Santa Pagesa”, amb lletra de Tous i Maroto, la música era de Barato. L’ànima de la festa fou en Miquel Flaquer “Coix” (El Dia, 25-12-1932).
   En el teatre Oriental se seguiran realitzant els mítings electorals i propagandístics dels partits d’esquerra, els actes benèfics i actuacions escolars en els aniversaris de la proclamació de la II República.


   Els seients eren bancs, allistonats i durs, que amb molta facilitat podien arraconar-se i deixar lliure un gran espai central. Això permeté, segons paraules de Joan Rai (Cap Vermell núm. 82, octubre 1987), celebrar-hi balls, carnavalades, música en directe, disfresses i altres divertiments. Abans de la Guerra Civil també s’hi realitzaren sessions de cinema mut i sonor.
   En aquests anys, el personatge més recordat del món del teatre és Joan Moll Carrió; sabem, per comentaris orals, que n’era un gran aficionat i que participà en nombroses activitats culturals, però manquen les fonts documentals. El possible motiu pel qual la premsa s’oblidà d’en Joan seria la seva independència política; ni a favor del batle Miquel Caldentey, amb el qual va tenir alguns enfrontaments, ni en contra dels esquerrans; sempre mantenint les distàncies. Era lector d’obres de teatre en català i a casa tenia les obres completes de Frederic Soler “Pitarra” (1838-1895). En Joan havia nat a Capdepera l’any 1892, fill del comerciant Gabriel Moll Garau; estudià a Barcelona la carrera de medicina i després hi féu ampliació d’estudis fins que el gener de 1918 s’establí a Capdepera on fixà la residència. Tengué consulta oberta fins que finà el mes d’agost de 1945.



Josep Terrassa