Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1732

Image

Aquest tercer mil·lenni, el segle XXI, ens ha reportat -almanco a mi- no poques decepcions. Segurament ens havíem creat expectatives excessives i crèiem que la post-postmodernitat seria una època en què la saviesa de l'home, la cultura acumulada i les possibilitats dels mitjans tecnològics ens depararien un benestar immens, pràcticament infinit. I, mirau per on, tornam a formes de relació social no basades en valors preestablerts sinó en estímuls immediats; menystenim la vida de les persones com en les pitjors èpoques de la història; i ens trobam immersos en guerres de religió, com a l'Edat Mitja.

Però, no vull que aquesta primera aparició meva a l'edició digital de "Cap Vermell" sigui un manifest desesperançat, o fins i tot catastrofista. Seria ingenu, de la meva part, no reconèixer els avenços en què s'ha embarcat la nostra societat, en els últims anys, en molts de camps del saber, un dels quals, evidentment, és el de les noves tecnologies i els nous mitjans de comunicació, amb Internet al capdavant. La "xarxa", que se'n diu ara, ens ha canviat la vida, tant pel que fa a les formes de relació entre persones, pobles i cultures, com pel que fa a l'accés a tot tipus d'informació (molt bona, bona, dolenta i detestable). Després hi ha l'ús que en facem i la capacitat de discriminació de cadascú, però aquesta és una altra qüestió.

En aquests estam. Navegant a dojo, a vegades una mica aperduats, pels carrers d'aquesta gran ciutat virtual, de portal en portal -com em va definir Internet, una amiga benvolguda-, coneixent i donant-nos a conèixer, si s'escau. Els grans cercadors (Google, Yahoo...) ens faciliten el treball, oferint-nos dreceres per arribar a la nostra destinació abans que hàgim desistit, avorrits de fer voltes. I si coneixem l'adreça exacta on volem arribar no cal ni cercar, ja que en aquest cas l'accés és immediat. Bé, què he de dir d'Internet que no sapiguem millor que jo tots els qui ara estau llegint aquest article, precisament a... Internet!
La desaparició de la versió impresa de "Cap Vermell", bàsicament ha obeït a qüestions de caire administratiu: confecció de rebuts i cobraments, gestió de la publicitat i d'ajudes i subvencions, distribució de la publicació... En cap cas, la defunció de la revista ha tengut res a veure amb la manca de "material" informatiu, o argumentatiu; altrament, sempre hem anat sobrats d'originals per publicar. Per tant, com que el problema era estrictament d'organització, i com que l'Associació Cultural Cap Vermell continua en peu -que encara no escoltau "El cafè dels dissabtes", a Capdepera Ràdio?-, i com que no podem estar mans plegades, des del mateix di que comunicàrem als nostres lectors que deixàvem de publicar "Cap Vermell" ja ens posàrem fil a l'agulla per a treure'n una versió digital, via Internet. I és que quest mitjà ens estalvia totes aquelles dificultats burocràtiques a què m'he referit abans i en canvi ens obre una finestra al món.

Sabem que per aquest mitjà ens adreçam a un públic lector distint del que havíem tengut fins ara. D'una banda, el nostre àmbit, tot i que continuarà prenent Capdepera i Cala Rajada com a marc de referència, s'eixampla en la mesura que a aquesta pàgina s'hi pot accedir des de qualsevol part del món; això, amb tota seguretat, ens reportarà un nombre de visitants que de cap de les maneres hauríem pogut abastar en la versió impresa. D'altra banda, sabem que en l'àmbit local, tot i guanyar-ne molts d'altres, perdrem una part dels nostres lectors tradicionals, que segurament encara no tenen Internet com a forma habitual d'accés a la informació.

Per a tots nosaltres es tracta d'un repte engrescador, d'una forma nova d'expressió que, tot i l'espectacular evolució que ha experimentat, ofereix una potencialitat encara major. Pensar que algun mallorquí -més de dos gabellins- ens podrà veure des de qualsevol racó del Planeta, en certa manera ens emociona i ens estimula. Per tant, no volem fer un producte qualsevol, sinó un producte digne, fiable, renovat amb una periodicitat estricta i obert a canvis i millores permanents, fins a convertir-lo amb la veu de Capdepera i Cala Rajada.