Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 634

Conversa  de JM Rosa amb Tolo Alzina



 

Hem quedat a l’Orient. A les 16h. Hora de cafè. Quedam un dissabte entre Sant Roc i Sant Bartomeu a la plaça de la vila, plaça plena de turistes que estan dinant o acabant de fer-ho. Jo arribo  quan encara falta un minut i en Tolo ja m’espera amb un cafè i una aigua amb gas. 

En Tolo Alzina ha estat batle de Capdepera, cosa que li dona una visió ampla des poble. És bon conversador i m’ha semblat que podíem començar amb ell. Li explic allò que vull fer i li agrada la idea. Així que començam aquesta conversa. I dic conversa perquè no és entrevista ni té pretensió de ser-ho. 

- Tolo, quina és la Capdepera que somies, la que t’agradaria que fos l’any 2040?
- Si mirem al voltant, els pobles que un dia eren el municipi d’Artà, diria que bona part de la gent de Capdepera mira Artà com exemple de poble. Poble cohesionat que manté identitat. Son Servera i Capdepera hem desenvolupat la costa i Artà no ho va fer per manca d’acord (hi ha carrers asfaltats per Cala Torta i Cala Mitjana). També és cert que bona part dels artanencs viuen del turisme de Capdepera i de Son Servera. 
Hem de trobar un punt d’equilibri entre identitat de poble i economia.  

- A tu t’agradaria que seguis creixent. En els darrers 20 anys ha crescut prop d’un 50% en població. Aquest ritme... 
- Abans de créixer m’agradaria que Capdepera se miràs i se demanàs que és i que vol ser.

- ... però el creixement tan ràpid dificulta la cohesió del poble. 
Mira, jo crec que estam estancats o en decreixement. En la vida tot el que puja, baixa. I Capdepera ha arribat a un punt on molta gent s’ha anat perquè no trobava el que esperaven. Perquè s’han perdut oportunitats pel camí aquest anys, el poble ha anat perdent comerç local.
Es com si estassem desconnectats en el poble. Com podríem connectar-nos? Hi ha molta gent i molt distinta. Els forasters que fa 40-50 anys que son aquí no tenen a veure amb els actuals emigrants. La majoria ha vingut per quedar-se i els hem de mirar com gent que cerca una oportunitat per desenvolupar la seva vida i no l’han trobada a una altra banda.
Capdepera és un poble amb gent de molt distinta procedència. Això és una dificultat i una riquesa. Hem de pensar que tots poden aportar la seva part al poble.
Créixer en població? No ho veig. Però tenim una de les normes subsidiàries més antigues...

- ...tot està relacionat. L’equilibri és important. Si no deixam créixer el preu de l’habitatge es fa impossible i sols accessible per uns quants com passa a Valldemossa o Deià on els joves no poden seguir vivint al poble per que el preu d’una casa no el poden pagar.
Equilibri és la clau. Trobar el punt d’equilibri és el més difícil. 

- I en aquesta Capdepera que creix molt ràpid i molt diversa com feim poble? Quin és el fil conductor?
- Aquesta és una qüestió que si som capaços de donar-li un llum, vamos... 

- Bé, aquesta conversa, aquest procés que començam te per objecte, entre altres, reflexionar sobre aquests problemes i apuntar camins.
- Jo te diria que l’any 2007 o 2008 ja teníem aquest 12.000 habitants. Que el creixement ha estat més intensiu en menys temps.
I a més hem tingut la crisi del 2008, que va destrossar la construcció. Nosaltres vam perdre una cama. Ens quedarem coixos. Després ha vingut la pandèmia i pega a l’altra cama, el turisme. 
Davant això podem queixar-nos o quedar-nos amb el millor: gent que està reaccionant i que cerca solucions. Com gent jove que ha optat pel camp, com s’hort d’en Llisa. És una volada? No ho sé però és necessari conrar. Es necessari perquè ens proveeix de menjar.
Hem de recuperar altres professions? No ho sé, tal vegada. 
Però sobretot, d’aquestes crisis, hem de treure l’aprenentatge que gent que ha tengut tot i l’ha perdut tot es quedi amb el  missatge  que allò important és «ser» i no «tenir». Aquest és un missatge clau. Això passa per l’escola. Anem a treure allò bo de cada un. No ho podem plantejar com a una fàbrica. Molts científics ja han apuntat que no tothom madura per a totes les àrees de la vida de la mateixa manera i al mateix temps.
Tots venim a servir i a aportar, siguis un polític o un cambrer. I hem de veure qualque cosa més darrera un polític o un cambrer. Son persones que tenen sentiments, família... 
I que vull per Capdepera? Vull un espai on fer la vida i sentir-nos bé, on hagi respecte entre les persones, esperit de comunitat, què el que t’afecta a tu m’afecta a mi. Crec que va bé aquest debat. Hem de fer el debat de la Capdepera que volem.

 - Aquesta és la idea, parlar-ne de Capdepera. Del continent que son els carrers, les cases, el medi ambient, etc. Parlar del contingut que som les persones que la vivim. I parlar de les relacions, del que feim les persones (feina, festa,...).  I parlant de turisme, creus que Capdepera hauria de tenir un segell? Una marca. O ha de tenir el turisme que vengui?
-  Podríem tenir un diferencial. Que sigui de qualitat. Hauríem de plantejar, amb amplitud de mires saber que volem pels propers anys. Però hem de seure a tots. Els comerciants es queixen del temps que obri els hotelers. Els hotelers es queixen de la oferta complementaria,... Treballadors que sols fan feina quatre mesos i vuit no. Cal asseure-nos tots i parlar-ne amb amplitud de mires. I sense voler «guanyar» cap debat, a solucionar coses! Segurament hi ha raó en tots i si fem feina plegats guanyem tots.  Recomanaria un llibre de Marshall Rosenberg, militar nord-americà, que té per títol «La comunicación no violenta». És un llibre sobre mediació entre parts. Crec que ens aniria bé.
Pareix que tot va malament però que si parlem amb els nostres pares ens diran que no sabem d’on venim. Que tenim una qualitat de vida que ells no tingueren. 

- I sembla clar que els nostres fills tampoc la tindran. Que allò que un pare somiava, que els seus fills viurien millor, ara sabem que si viuen com nosaltres...
- Pareix que no tindran la nostra qualitat de vida. Ara, després d’aquestes crisis, ens toca remar en galeres, però la generació que ve...
Es important aquest debat i hauríem de posar en valor a tots. Els petits i els grans. Els d'aquí i els que han arribat. I els estrangers. Hi ha estrangers que fa quaranta anys que viu aquí, com en Max de Casa Nova. Segur que la seva mirada és interessant i aporta.
Hem entrat en la cultura de la immediatesa. Veig-vull. Res ha de costar esforç. Res ha de dur feina. Sembla que és un sacrifici fer pels altres, pes poble. I la paraula sacrifici ha estat prostituïda. Vol dir fer qualque cosa sagrada. Servir als meus fills o al poble es un sacrifici en positiu.
Hem de tenir clar el sacrifici que hem de fer pes poble. Que podem fer des de cada lloc. Ho hem de gratar a n'això...  Aquesta és l'actitud.
Mira, a casa, ens hem dedicat tota la vida a recollir fems i escombrar carrers. I és una feina que, inicialment, ningú vol fer. Però ara, que hi ha hagut una vaga de fems tothom veu la seva importància. Totes les feines son important i imprescindibles en la comunitat. Per tant, per fer poble, hem de tenir en compte a tots, igual que les feines i les professions. Tots som el poble. Hem de donar valor a tothom i saber que es pot aportar.

- Cala Rajada fou fundada per pescadors i n’és una de les professions més rellevants del poble. 
- Mira, a dos quilòmetres està el moll i les barques i els pescadors. Jo desconec el detall de la feina dels pescadors, del seu patiment i del seu esforç. Igual que de moltes altres professions. Hem de donar valor a tots. Que seriem sense els pescadors?
Els conradors i els mariners son de les feines difícils i que tenen un gran valor.

- Tenim projecte amb el pobles veïnats? Perquè devem tenir problemes comuns i solucions comunes, no? 
- Hem perdut oportunitats. Hauríem de tenir una mirada oberta i pensar en termes de comarca. Crec que perdérem la oportunitat de tenir un bon teatre comarcal, una bona piscina comarcal... Tal vegada el teatre d’Artà amb 500 places podia haver estat el teatre comarcal i tendríem una bona programació. La piscina, si la d’aquí és bona perquè no pot ser la comarcal.
Al final hi ha instal·lacions a cada poble que es molt difícil mantenir. Podríem tenir bons serveis entre els pobles de llevant si cooperàssim. Estam a 5 minuts un de l’altre.
La mirada a curt termini, la necessitat de control i altres motius fa que tinguem piscines i teatres arreu. I totes passant pena.

- Artà i Son Servera cap a ponent. Pel llevant tenim Ciutadella enfront. 
- Seria interessant recuperar la relació amb Ciutadella. Quan hi ha hagut vaixell per anar-hi com el Cape Balear ses coses eren més fàcils. 
Però Cala Rajada és complicada per ordenar trànsit. Es un lloc on acaba la terra. El moll no pot ser com el d’Alcúdia. Per tant... 
El trànsit l'hauríem de controlar millor. Aquest podria ser un dels somnis. Una mena d’aparcament a l’entrada des poble i un servei de transport col·lectiu que cada cinc minuts connectàs tot el poble, fins a l’Agulla. Hauria de permetre reduir els usos del cotxe dins el poble. De manera sensata. Avui és un generador d'estrès. Cala Rajada en s’estiu és impossible. A cada casa tenim 2-3 cotxos. Hem de racionalitzar s’ús.
Capdepera és molt difícil pel trànsit i pels serveis. Tenim molts nuclis, disseminats...I tothom paga imposts i vol el mateix.
 

- El que és cert és que Capdepera nucli va envellint, perdent activitat, buidant-se cases...
Si és cert.  En canvi a Artà l’han anat comprant estrangers que paguen bé. Ara comença a ser un problema per que el preu no ho poden pagar els artanencs. I com ho arreglam? 

- Ha d’haver-hi un projecte de poble. De recuperar, de posar en valor, de fomentar que pel jovent sigui més atractiu rehabilitar cas padrí que comprar un pis nou, que hagi serveis, mercat... Aquest son projectes que requereixen de lideratge públic però que han de menester que sigui un projecte de poble, de tots.
- L’Agenda Local havia de ser la panacea i ha quedat en no res. Si no es pensa i no es fa res, passarà com Artà. Sabem quantes cases tenim tancades a Capdepera? Hauríem de plantejar formes per a recuperar la funció residencial, comercial...
Anem a concretar els somnis. Tres qüestions que volem recollir  de tothom:

 
1. Somni respecte al poble.

Posaria el de racionalitzar s’ús del cotxe. Fer aparcament per a tothom a l’entrada des poble, devers el polígon. I un servei de transport col·lectiu, sigui microbús, sigui tramvia, que t’atraca a ca teva. Va de principis del poble, passa per tot Capdepera, Avinguda, Elionor Servera fins a l’Agulla.
Que qui tengui aparcament que hi arribi a ca seva. Que hi puguis aturar-ten a cercar ta mare. A deixar la compra. Amb seny. Amb equilibri.


2. Somni sobre la gent

No créixer més i conèixer-nos. Mirar-nos a noltros.

 
3.  La dinàmica des poble

Pues m’apunt a això de parlar de la Capdepera que volem. Crec que això ho hem de fer. I l’hem de fer extensiu a tothom i cercar debats, jornades...
És prou interessant que el gabellí sia més participatiu en definir com ha de ser el poble.


JM Rosa