.
En tots els humans es repeteix la història d'un dia de què va començar un canvi per a tot el futur personal. No importa si va arribar després de llarga o curta preparació, d'improvís, carregat de flors o injust, dolgut, o marcat a foc, desitjat o resistit amb tenacitat.
Se m'ocorre comparar-ho amb la fermesa de la torre de Pisa pel seu implacable destí, la seva aparent solidesa i la seva traïdora inclinació. D'ella va treure avantatge Galileu Galilei, però ningú aconseguirà esvair l'esglai amb el qual el seu traïdor subsòl continua reptant als tècnics. Coses de la terra amb les quals no hi ha qui es posi.
Ben mirada la data a la qual al·ludesc i que cadascun coneix bé, em quedo davant el misteri. El pas dels dies i els anys, amb la fidelitat de les ones en una platja, van obrint tresors de saviesa amb llums i ombres que ens descobreixen la realitat de l'humà amb què cadascun naixem, vivim i morim.
Les ones no cessen a la platja, tampoc els canvis en la vida, però del vent depèn la seva cançó i la seva abraçada. També les tempestats són belles, inspiren al músic, al pintor, al fotògraf. Netegen de noses la sorra, s'abracen al penya-segat i vesteixen de núvia els esculls, els peixos dansen amb elles.
En obrir en la memòria tot l'ampli horitzó del viscut, pot desentranyar-se almenys una part important del misteri, prou per a endinsar-nos en un compàs de silencis admirats, de serena alegria, fins de salts a compàs de timbales.
Feliços els que hem tingut amics els ulls dels quals, cansats ja de veure, ens miren amb una pau més del cel que d'aquesta terra.
Llorenç Tous Massanet
Ceinos de Campos
11/06/2021