Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 701
Placeta de l'església, un polsim de la seva història











 

                                  

 

 Us diguérem que en aquest capítol deixaríem una pinzellada sobre l’església i la plaça del davant. I no perquè tengui res a veure amb el bessó central dels arguments que anam vessant en aquestes entregues quinzenals sinó que, com a institució situada in itinere de les nostres passejades gabellines, consideram que hi escau.  Però abans deixarem un afegitó corresponent al precedent article, el qual quasi forma part de l’ indret de què avui parlarem:

Diguérem, quan esbrinàvem les activitats de la part alta del carrer Ciutat, que a aquella zona hi havia, en temps passats, la primera central telefònica de Capdepera, regentada per Miquel Sancho Boireta  i que, a la jubilació d’aquest, havia pres el relleu  la família de Miquel Adrover de Son Jaumell; gestió que va fer que augmentàs el servei de locutori i d’abonats i feu evident la fretura d’incrementar el personal de servei de la centraleta. Foren Juanita Adrover Buuca, Margalida Casellas Santa, Antònia E. Garau Galleta, Marilena Maldonado de ca don Ramon, Maria Tous  de Son Moll i Carmela García-Plata, les funcionàries que prestaren l’atenció cara al públic, al llarg dels anys que va estar oberta l’activitat, fins a la construcció de la central automàtica existent al carrer Feliu Morey Amengual.


Tres de les al·lotes telefonistes: Margalida, Juanita i Antònia


Plaça de l’església:
En temps de la república, qui aleshores era el  batle de Capdepera, Miquel Julià Melis Pruna, amb consens de la majoria consistorial i amb l’abstenció de dos regidors que no freqüentaven el temple parroquial (ells deien que no sabien on es trobava la porta) , el dia 2 de maig (festa del Treball)  va obligar -- el mateix que va fer a tots els comerços i negocis del poble, i  també al rector-- a tancar amb pany i clau l’església amb l’advertència  que aquell dia ningú no podia fer feina. Aquell consistori considerava que l’activitat religiosa “era un negoci com qualsevol altre”.  Hi ha cronistes que  aquest fet l’han perllongat amb una durada de setmanes de tancament parroquial, però us podem assegurar que només es tractà d’un dia: el 2 de maig. Almanco així ens ho contà Bartomeu Melis Alzina Saletes, un dels dos regidors que s’abstengueren, i avi nostre.


Lateral de la placeta església on estava la "Cruz  de los Caídos"

Carreres de cintes, any 1957

Actualment, la festa de Sant Antoni rememora, de qualque manera, el mateix  esperit, quasi idèntic sentiment d’aquella ancestral festa casolana, gabellina,  exclusiva per als nadius d’aquest poble i no molt diferent en entusiasme, malgrat, actualment, la participació naturalment sigui més nombrosa.

I ja que estam davant “la Sala”...  El carrer Ciutat va acobitiar la casa dels qui foren batles de Capdepera, als quals volem fer referència: Bartomeu Massanet Sureda Guitarró, Josep Terrassa de Son Cabila, Mateu Massanet Titai, Joan Serra Melis, Joan Pascual Amorós, Salvador Moll Vaquer Font i, ara mateix, Rafel Fernàndez Mallol.

Can Creu d’Inca- La Sala d’avui

“La Sala” seu de l’ajuntament gabellí es va traslladar, des de la plaça del Sitjar, on sembla ame-naçava ruïna, a aquest indret denominat “Can Creu d’Inca” – ja us parlàrem d’aquest lloc a l’anterior capítol -- ( els altres 2 “Creus”: un va passar a residir a Sóller i l’altre va quedar a Capdepera, d’on també fou batle).


Bartomeu Melis "Meyme"