Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,
quan els altres festegen vora els focs
i amb ells puc compartir els propis jocs,
vaig sobre neu, descalç, la testa nua,
servint senyor que mai no fou vassall,
ni a ningú va retre homenatge,
i en tot fet lleig tingué el cor salvatge;
ell sols em diu que un bon guardó tindré.

Ausiàs March, en versió actual de Josep Piera

















clicau damunt la portada per accedir al dossier en pdf

Ja fa massa temps que tenc pendent un treball ampli sobre Antoni Domínguez Moll (1903-1939). Altres afers m’han desviat del camí que em portava a parlar amb ell i d’ell. Ara, de sobte, me n’adon que no sé si mai la podré acabar, aquesta feina que tenc començada i fins i tot avançada. Mai ho hem sabut, però ara desconeixem si la setmana que ve serem vius. Potser és per això que he fet una returada i he recollit aquests tres articles en els quals parl de Domínguez i també hi parla ell amb la seva pròpia veu. Capitalisme, caciquisme, socialisme... es posen en el focus d’un escriptor que tractà, amb la ploma, de deixar un testimoni gabellí de la lluita internacional a favor de les classes subalternes. Una lluita, malgrat tot, encara ben actual. Que persones com Domínguez fracassassin i fossin assassinades per això, i que algunes de les seves «receptes» hagin quedat superades, no lleva actualitat especialment a la seva actitud davant la vida, sempre amb «testa nua» i «cor salvatge», a la manera d’Ausiàs March i també de Gary Snyder.

Capdepera, novembre 2020