Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1513
Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta



“La coca li ha passat per davant de tot”


 

Pacient: Durant aquests últims dies hi ha hagut moments molt bons i moments molt dolents.

Terapeuta (jo): A què es deuen aquests alts i baixos?

N.: Ha tornat a consumir.

T.: D’ençà que véns a teràpia, no hi ha hagut un dia que m’hagis dit el contrari. Em sabries dir quantes vegades ha consumit durant aquest any?

N.: De fet, l’altre dia vaig decidir apuntar-los a un paper. Te’l mostro?

Na N. Treu el paper i em llegeix una per una totes les vegades que la seva parella havia consumit durant el 2020. Quan se’n varen anar de cap de setmana romàntic i ell va desaparèixer per anar a consumir, les repetides vegades que ella s’ha desperta a les 4 de la matinada sense veure’l al seu costat, amb un atac de nirvis per por que hagués tingut un accident de cotxe o hagués passat alguna desgràcia, la vegada que li va robar la targeta de crèdit, les infinites cridades de telèfon que ell no ha contestades per dissimular el seu estat, les mentides, i un llarg etc.

Recordant totes aquelles vegades que la seva parella li havia fallat, na N.  no es pot contenir les llàgrimes mirant al paper.

T.: Quantes vegades han estat en total?

N.: Vint. I aquestes són només les que recordo.

T.: I què és el que et remou quan ho llegeixes?

N.: Que la coca li passa per davant de tot, fins i tot de jo.

 

Estic enganxada a un addicte

Les conductes d’un addicte destrueixen les famílies, la persona que rep primer acostuma a ser la parella i les conseqüències que tenen les addiccions són desastroses en una relació de parella, les bases de la confiança es rompen i construir sobre això s’esdevé molt complicat.

Els alts i baixos emocionals que explica na N. es deuen al sentiment de culpa del que es solen embeure les persones que conviuen amb un addicte seguit per un sentiment de pena en pensar que, sense ella, ell no sabria treure’s les castanyes del foc, seria un perdut i que en certa forma és la seva responsabilitat fer-li costat.

Un senyal que permet adonar-te si has entrat en un patró tòxic és si la roda “Preocupació. Conflicte. Perdó i reconciliació” es repeteix sovint. És a dir, “Em preocupo perquè són les 4 de la matinada, no has tornat a casa, no m’has avisat i em passo tota la nit sense dormir. Al dia següent tornes, veig que has consumit i et dic que això s’ha d’acabar. Em demanes perdó i em promets que no ho tornaràs a fer. Al cap d’uns dies, es repeteix la mateixa situació”.

 

Hi ha sortida?

Si el drogodependent decideix recuperar-se, el camí al qual s’afronta és llarg i ardu, però lluny de ser impossible. En canvi, si la persona no vol o no pot desfermar-se de la seva addicció, no et queda altra que acceptar la situació i prendre decisions en conseqüència.

El primer pas és deixar d’autoenganar-te. Si la teva parella t’ha promès vint vegades que canviaria i encara no ho ha fet, és amb la vegada 21a que canviarà?

La sortida no depèn de la decisió que prengui l’altre de deixar o no les drogues. La sortida depèn de l’actitud que tu decideixes adoptar. Quin tipus de relació de parella realment vols? Què necessites de l’altre per sentir-te a gust i realitzat?

 

Nota: Els casos transcrits als meus articles són situacions reals viscudes a consulta però s’abstenen de dades identificatives (fins i tot la inicial és fictícia) i es publiquen sempre amb el consentiment previ del pacient.