Carlos Loshuertos Tous 

Seguint amb les reflexions iniciades al darrer article: I ARA QUÈ?

“el problema fundamental va a ser más económico que sanitario. Es más nocivo el resultado del mal manejo de las medidas para combatirlo que el virus en sí mismo ya que es de baja mortalidad”, ha criticat el Dr. Cavadas (HUFFPOST 31/08/20). 



 

Informe recent del BANC D’ESPANYA:

BOLETÍN ECONÓMICO. INFORME TRIMESTRAL DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA. TERCER TRIMESTRE 2020: En resumen, … “Teniendo en cuenta la relevancia del turismo extranjero en el conjunto de la economía española y que, según los escenarios más recientes de la Organización Mundial del Turismo, es poco factible que los flujos globales de turismo alcancen los  niveles previos a la crisis sanitaria antes de 2022, parece conveniente que las políticas económicas que se adopten en relación a este sector combinen elementos de mitigación de la acusada pérdida de rentas a corto plazo con estímulos que faciliten los cambios estructurales cuya necesidad había sido ya identificada con anterioridad al Covid‑19. Entre otros aspectos, se requiere reforzar la digitalización y el capital humano del sector y la sostenibilidad de los destinos turísticos, en particular del litoral, con la finalidad de mejorar la experiencia turística a través de una oferta más diferenciada y menos congestionada, ofreciendo así unos servicios de mayor calidad. Estos avances permitirían consolidar la diversificación del turismo extranjero hacia mercados -como Estados Unidos, China y los países nórdicos- y segmentos -por ejemplo el turismo urbano y de negocios- con mayor gasto promedio que ya se estaba iniciando antes de la crisis sanitaria”.

Què voldria aportar jo a aquest debat?:

Destinar els fons que ens va concedir la UE a finançar projectes amb valor afegit que duguin a una transformació efectiva del nostre teixit productiu.

Pel que fa a Ajudes de l’administració.

Per part dels organismes nacionals i autonòmics, augmentar les inversions per a tots, no només en infraestructures, utilitzant partides d’aquests fons de la U.E.

A nivell local, podríem parlar de neteja del poble, de solucionar problemes a les infraestructures (carrers, clavegueram, ...), d’aprofitament de persones en demanda d’ocupació per feines comunitàries.

A nivell Nacional i Autonòmic, millores en l’educació que promoguin la reducció de l’absentisme escolar, desenvolupament real i efectiu de la formació professional (FP) per evitar que les empreses puguin contractar persones sense un nivell mínim de formació, contrastat. Fins i tot, pensar a incentivar econòmicament la continuïtat en els estudis.

Millores en Sanitat, en personal i infraestructures (locals, material, ...) en aquest sentit veim el que fan a Alemanya: Alemania opta por reforzar su sistema de salud público. El país va a invertir 4.000 millones de euros hasta 2026 para fortalecer la sanidad pública, que los estados federados deberán invertir en la contratación de más personal, en aumentar el atractivo del empleo público, en digitalización y en el desarrollo de estructuras sostenibles.

El objetivo es poder contar hasta finales de 2022 con al menos 5.000 nuevos empleos para médicos, personal cualificado y administrativo en la sanidad publica. 

"No solo queremos superar esta pandemia de la mejor manera posible, también queremos aprender de ella. Aprender cómo podemos fortalecer nuestro servicio de salud pública, en especial de cara al futuro", ha asegurado en rueda de prensa Jens Spahn, ministro de Sanidad alemán. Es.euronews.com (05/09/20) Penseu que els alemanys són quasi els únics de la UE que tenen fons propis per tal d’envestir aquestes reformes, sense esperar el vistiplau de la resta de països de la UE.

En la línia que comentava a l’anterior article, diuen els hotelers canaris: "No se está haciendo lo suficiente por parte de las diferentes administraciones para salvar la temporada alta, de ahí que sea tan inaplazable como urgente que se nos escuche y pongan en marcha más medidas, entre otras la realización de test en los aeropuertos y puertos de las islas". (Redacción Tourinews Lunes, 31 de Agosto de 2020).

Jo penso que, fins que no hi hagi una seguretat raonable, no es poden obrir els ports i aeroports, ens hi va la salut i el futur, el que es diu “risc reputacional” -el risc que suposa dins els nostres mercats que ens vegin com a possible focus de contagi-.  Les Illes Balears no poden repetir fallida com la d’enguany. Ahir mateix he llegit que hi ha un nou test que detecta la infecció en els primers dies,  junt a una prova PCR anterior. PCR en origen i prova ràpida als ports i aeroports garantiria que no hi ha perill d’infecció.

A nivell particular,

  • Hem de tenir en compte la nostra “forma de ser”, el caràcter individualista de l’empresari balear, concretament del mallorquí. Hauríem de començar a pensar a canviar d’actitud, pensar en la competència com a company de viatge, unir-nos per fer-nos més forts.
  • Diversificar l’activitat cap a d’altres més sostenibles, probablement menys rendibles, però sostenibles. Penso en Agricultura especialitzada (olivar, viticultura, fruits secs, garrovers ...); a tall d’exemple, a Sicília vaig veure grans extensions dedicades al cultiu de figueres de moro, que utilitzen per fabricar sucs i una beguda alcohòlica molt particular, “el Ficodi”, també utilitzat com a xarop medicinal.
  • Hi ha una manca, en general, de previsions d’inversió futura, el famós fons d’amortització (no estic parlant del manteniment), en aquest cas serviria per finançar la reconversió necessària. Millorar els serveis i la formació humana de l’hoteleria (educació, idiomes, especialització professional).
  • També veig un excés de descapitalització a les empreses, el benefici no promou més benefici, sinó que es reparteix i es gasta o queda com a romanent d’estalvi particular. Veure el cas extrem d’Air Europa, “Según El Confidencial, la familia Hidalgo se repartió 35 millones de euros de los beneficios de Globalia un mes antes del confinamiento, concretamente en febrero. Este reparto de dividendos choca con la reciente decisión del grupo liderado por la familia Hidalgo de solicitar al Gobierno una ayuda económica con el objetivo de reforzar su solvencia tras la crisis generada por el coronavirus (Globalia confirma que ha pedido un rescate sin entrada pública en el capital). Globalia, que necesita 600 millones para poder solventar sus problemas de liquidez, accedería al fondo de rescate creado por el Ejecutivo, dotado con 10.000 millones de euros”.
  • A la vista dels informes del Banc d’Espanya i d’altres experts sobre la conveniència de canvi de model turístic. Tot sembla indicar que aquest canvi ha de ser per a millorar la qualitat, reduint places i volum a canvi de millorar serveis. Es tracta d’una reconversió, com tantes altres fetes a altres sectors productius els darrers anys: millorar la qualitat de serveis i oferta complementària. Cercar fórmules perquè el període transitori d’un model de masses a un de qualitat sigui el més inòcul possible. Cercar un referent mundial, per copiar i millorar, si cal.
  • Una de les primeres mesures, no gaire difícils d’executar, i a cost “zero”, seria la prohibició de les places il·legals. Ja hi ha un servei d’inspecció que podria ser, fins i tot, potenciat.
  • Per contra el president d’Exceltur y CEO de Meliá Hotels International, Gabriel Escarrer, se mostró convencido de que Baleares recuperará los 15 millones de visitantes que ha recibido en los últimos años y España, los casi 84 millones que nos visitaron en 2019, y “ser, lo que hemos sido, el país, turísticamente hablando, más competitivo del mundo”. HOSTELTUR 04/09/20
  • I Carmen Riu, consejera delegada de Riu Hotels & Resorts, diu a la mateixa reunió: “yo no veo nada. Todo dependerá de lo que pase con la pandemia”. En cualquier caso, a su juicio, lo importante es mirar en el largo plazo, “no preparemos solo el 21, hemos de preparar más hacia adelante” HOSTELTUR 04/09/20

 

 

Carlos Loshuertos “ de s’estany”.

 
(*) Agrair un parell d’idees per a aquest article de l’amic Avelino, molt interessat en el tema i coneixedor a través dels seus vincles familiars.