- Miri senyora... és normal que a la gelera hi hagi crescut tota aquesta jungla després de dos dies de funcionar malament el motor dia i nit...

- Encara estic impres.. Quan vaig obrir la porta, una bafarada de gas sulfurós em va impactar a sobre com una galtada. Cucs i larves escampats per tots els racons, fins i tot dins els sacsons de la goma de la porta...

- Tots els nadons trien, encara que sigui amb una saviesa inconscient, un lloc arrecerat on poder romandre per crèixer i desenvolupar-se...

- ... què vol dir amb això?

- ...doncs que amb els fills dels cucs de les cebes, de la carn i del peix... succeix una cosa semblant... Totes les criatures al nèixer cerquen alguna mena d'empar. La natura sempre és present senyora... s'escampa i ens embolica amb el seu subtil tel però... ja li dic... d'extraordinari això no en té res. En resum i si parlem clar: hauran de comprar una altra gelera i llestos... Aquesta té mala ferida. Li comanen a l'amo del castell... i se'n despreocupen.
Per cert, veig que porta tota la roba a l'inrevés... Quant de temps fa que vostès són els massovers de l'hotel?

- Tres mesos... per què ho demana?

- La veig extranya... tan elegant dins el seu estil i encara jove... però va guarnida d'una manera... no sé com expressar-ho... és com si s'amagués darrera una màscara... M'arriba molt poca emoció de vostè...potser part de la seva humanitat ja s'hagi esvaït.

- Senyor Comelles, jo no l'he trucat perque m'analitzi ni m'insulti, sinó perquè arregli la gelera. I ja que tan fàcilment es fica on no el demanen li diré que vostè a mi també em sembla ben peculiar amb aquesta pelussa espessa que li surt de les orelles... O no sap que a les perruqueries per dos euros li compondrien en això? I així com parla i la seva vestimenta... El veig fora de lloc i a més no té aspecte de tècnic en refrigeradors.

 - Au, au, au...ara no em giri la truita que som persona de món i aquí el de les impostures impossibles no som jo.
 

Meredith s'allunya mentre fa ziga-zagues entre les rajoles de l'enorme cuina. Calça els crocs girats de peu. Sembla enraonar amb ella mateixa: "l'altra dia era l'extractor que s'engegava sol..." "Ara cents de larves maduren calentes als murs d'aquella carraca a l'espera de fer-se erugues" Ja li agradaria per a ella una protecció tan efectiva com aquella i no aquelles inòcues maniobres d'ocultació. Cansada i enrabiada alhora, esclata com un espatec i, fent un gir de 360 graus, li demana a l'operari si es farà càrrec de la màquina. Tal i com s'imaginava no obté cap resposta. L'home de les orelles menes no hi és. Tampoc no es veu cap altra porta a l'estança.

 

Marta Aspachs