Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 247


ECOLOGIA MATEMÀTICA

 
“ Multiplicaré en gran manera els dolors dels tus prenys; amb dolor donaràs a llum els fills...

maleïda serà la terra per la teva causa... espines i cards te produirà...

amb la suor del teu front menjaràs el pa...

pols ets i a la pols tornaràs...”

 

R= Totalitat recursos naturals accessibles. És un límit infranquejable imposat per la naturalesa.

ri= Quantitat de recursos consumits per habitant i any

pi= Població de l’any i

n= any extinció espècie humana

(r1 x p1) + (r2 x p2) + (r3 x p3) + ... + (rn x pn) = å (ri x pi) £ R

Si å (ri x pi) > R Þ apocalipsi

 
A partir de la Revolució Industrial ri s’ha anat incrementant a una velocitat de vertigen i pha passat de 600 milions l’any 1700 a 7.77 0 milions l’any 2019, i  tot i que ri dels pobrets hagi augmentat poc, el å (ri x pi) dels darrers 319 anys ens apropa perillosament a n. (Set milions de persones moren a l’any degut a la contaminació, el canvi climàtic obligarà a emigrar a cents de milions de persones, especies animals i vegetals s’estan extingint, els oceans pateixen múltiples contaminacions, la superfície de terres fèrtils disminueix, la gel dels pols es fon...).
 
Aquesta senzilla, trista i fúnebre fórmula fa trontollar els fonaments sobre els quals s’ha edificat la civilització occidental des de temps immemorials. En els temps d’Abraham en que les pròtesis exosomàtiques eren rudimentàries el Llibre era un manual, truculent si es vol però mirífic, que assegurà la proliferació i sustento de l’espècie amb una baixa entropia; però des del segle XVI en que uns quants homes mutaren a científics i possibilitaren que la ciència i la tecnologia ocupessin el lloc de Déu és absurd seguir, vingui el que vingui, un manual d’instruccions que ens aboca a mil i una calamitats.


Queda pendent la mutació vers uns valors que ens ensenyin a conviure amb la naturalesa, procés que, segons càlcul de L. Racionero, pot trigar de dues a tres generacions; però vist que els desequilibris ecològics es desenvolupen exponencialment (ri augmenta més que proporcionalment en cada interval ni) el lapse de temps per evitar el pitjor s’escurça ràpidament.

 

“Per la qual cosa en un dia vindran les seves plagues, mort, plors, i fam, i serà cremada amb foc...

 i ploraran i se lamentaran sobre ella els progressistes de la terra, els quals han fornicat amb ella...

 i els especuladors que s’han enriquit, s’allunyaran d’ella pel temor del turment, plorant i lamentant...”