La dèria per construir passeigs marítims ja compta amb un segle d'història; ara bé, posar-se de moda fins al punt que cada zona hotelera ha de disposar del seu passeig ve dels anys vuitanta del segle passat.

A Capdepera les primeres accions sobre la primera línia de costa situada més enllà de la zona portuària són del juliol de 1984, en plena segona onada d'expansió turística, quan ja mancava espai públic per al gaudi dels visitants. L'acció municipal va consistir en el tancament, a partir d'una determinada hora, de l'accés de vehicles pel passeig marítim. En aquells moments l'Ajuntament destinava la partida d'inversions a les obres de subministrament d'aigua potable i a la xarxa de clavegueram; però el fet de tallar el pas de vehicles ja demostra la importància de la primera línia i la necessitat de recuperar-la per a la ciutadania i el turisme.

Fotografies dels senyors d'ahir. Cala Rajada 1955-1965. La platja de Son Moll i l'inici del camí de vorera de mar (1955)

El nostre passeig marítim ha crescut apropiant-se de vies i espais que originàriament no tenien res a veure amb el turisme; un origen completament diferent al passeig marítim de la Platja de Palma o de Cala Millor, que són totalment de nova creació, especialment dissenyats de cara al turisme i creats en el lloc d'una zona dunar. En el nostre cas diria que hem crescut a mida de les nostres possibilitats i respectuosament, desenvolupant petites reformes fetes en anys successius. La tardor de 1990 ja s'hi realitzaren obres i també, l'any següent, dins els plans de millora i embelliment; l'any 1993, en el carrer Gabriel Roca, s'hi col·locaren jardineres metàl·liques en forma de gran palangana còncava. El maig de 1994 s'obria el passeig de Cala Lliteres.

La creació de passeigs marítims és una dèria universal impulsada pel desenvolupament turístic. Tothom ha volgut apropiar-se d'un espai privilegiat, malgrat l'existència de velles edificacions, restes arqueològics, trets culturals, interessos econòmics i valors ambientals i paisatgístics. Aquest llarg recorregut ha fet que la gestió política del litoral estigui molt repartida entre el nivell local, autonòmic, nacional i de la Unió Europea; són nombrosos els organismes amb competències per actuar-hi i ho fan sovint de manera contradictòria, aprofitant dreceres, quan allò recomanable és l'actuació global i avalada per estudis compartits.

 La marjadeta fa possible la construcció del camí de vorera de mar, actuant des del respecte pel paisatge i l'estètica arquitectònica.

A hores d'ara la costa mediterrània espanyola és una franja gairebé homogènia colonitzada pel turisme. Si creuam els Pirineus comprovarem que aquesta política d'ocupació del litoral enllaça i té continuïtat a la costa francesa i seguidament amb la italiana, i així successivament. La política turística seguida en el litoral i gairebé per tot arreu té un denominador comú: l'encimentat, una forma d'ocupació molt agressiva perquè és irreversible, sobretot si es fa dins la mar o a la zona marítima.

Les pressions turístiques i l'especulació immobiliària són especialment intenses a la zona litoral; qualsevol negoci que s'instal·li a primera línia de costa té un èxit assegurat i si es pot fer encimentant saben que la conquesta és irreversible; així que, de mica en mica, pas a pas va reduint-se l'espai que ocupa la naturalesa. No deixa de ser un contrasentit que dites obres es facin argumentant una millora turística quan porten tensions urbanístiques, malmeten la natura i són de desenvolupament imprevisible perquè l'ambició especulativa no té aturador. Des de l'aprovació de la Llei d'Espais Naturals de l'any 1991 el gaudi de la natura, en les seves diferents modalitats, constitueix el principal suport de la propaganda turística; però a l'hora de la veritat els interessos econòmics sempre suren millor.

 El plaent revolt de na Ferradura

Com tota obra humana, els espais turístics també pateixen un procés d'envelliment i degradació, per la qual cosa s'han de renovar contínuament; unes ocasions que són aprofitades, si troben un govern dèbil, per fer una passa més enllà, especialment en un espai tan sensible com és el litoral.

El tram de passeig marítim bastit per l'enginyer Gabriel Roca està acotat per la plataforma portuària i la línia de cases, per la qual cosa és de reduïdes dimensions; llavors, en el moment de la seva construcció, la pressió immobiliària i turística era inexistent. L'ampliació del nombre de taules i cadires dels negocis es fa a costa de reduir la zona de pas dels vianants, en un espai dissenyat com a mirador. Sempre és més rendible una taula amb una cadira que una jardinera o un espai buit per facilitar el pas. El gran atractiu de Cala Rajada és el port i la zona marítima que l'envolta; obstaculitzar la lliure circulació de la gent per un espai tan preuat és desentendre's de les nombroses raons per les quals fou creat el passeig i que fins ara ens ha permès oferir una imatge turística de casolana exclusivitat, un valor de cada vegada més preuat. El mateix passa a l'indret del club nàutic, un model d'ocupació que pren força i reclama una nova regulació de l'espai públic.

El tram de passeig situat entre la Plaça Castellet i Son Moll està en procés de reforma. Allò que sorprèn del projecte publicat és que no hi constin observacions de caire històric, cultural, ambiental o social que avalin i justifiquin la proposta presentada i aprovada. Aquesta manca d'argumentació a favor d'un projecte turístic obert i respectuós em sembla una greu mostra d'incompetència política.

Malgrat els entrebancs la necessitat de mantenir el passeig en les dimensions actuals és compartida per la majoria de la població. Actualment el passeig marítim és el lloc d'esbarjo de la ciutadania i d'acollida dels nombrosos visitants. Per això és un dels indrets més cuidats per la seva situació privilegiada i per tot allò que aporta. Normalment la ciutadania hi acudeix per deixar passar el temps entretinguts en petiteses que tenen el seu sentit i aporten benestar: contemplar la mar, gaudir de la frescor reconfortant de la brisa marina, embadalir-se amb les bellugadisses lluentors provocades pels reflexos de la llum sobre l'encalmada mar, caminar distretament, atendre una conversa distesa, contemplar una sortida de sol o observar els canvis de tonalitat que experimenta el paisatge a l'hora crepuscular; tot això va lligat a la imatge fotogràfica de Cala Rajada. Té tot el sentit del món que entre el passeig i la mar s'hi hagin col·locat escultures; el litoral convertit en espai cultural, el millor suport per als nostres creadors. El passeig marítim és imatge i també mostrador.

El passeig marítim és qualque cosa més que un lloc de pas; sense espai per a l'aturada, la distracció i el gaudi de la mar el passeig perd el seu sentit. Com més gran es faci Cala Rajada més sentit tendrà la zona marítima; és la nostra rambla, la zona d'esbarjo més propera, allà on s'hi acudeix amb els nins, on s'hi fa exercici i salut, on s'hi menja un gelat relaxadament. Tot això no val res i no se'n pot fer negoci però ho necessitam, ens atreu i agraïm disposar d'un espai tan reconfortant.

El passeig també és un espai cultural amb un segle d'història. Entre les roques hi ha traces d'alguns petits vivers particulars de llagostes, restes de dos escars i alguns miradors, testimonis d'un passat que ens lliga amb la mar i amb la pesca. Una part important de les cases d'estiueig d'aquest indret són dels anys vint i trenta del segle XX, quan ja es valorava el paisatge marítim. Aquesta diversitat dona un caràcter que s'ha de preservar, antítesi de la banal imatge de molts espais turístics on domina l'encimentat.

A la zona litoral s'hi ha de treballar amb cura perquè a més de millorar el present ens ha d'oferir futur. L'any 1930 el batle Miquel Caldentey Ginard proposà i treballà en la construcció d'una carretera que havia d'enllaçar directament les coves d'Artà amb Cala Rajada; aleshores dites coves eren un important reclam turístic i volia que aquells que la visitaven acabassin la diada a Cala Rajada. La carretera alternativa que proposava havia de passar per Sa Font de Sa Cala, Es Carregador i Son Moll, una via molt plaent i de gran qualitat paisatgística, amb trams que seguien la línia de costa i altres per dins pinar; entrava a Cala Rajada per l'actual passeig marítim. Una idea brillant que seguia el model de la carretera que es pretenia fer a Palma per la vorera de mar, enllaçant la ciutat amb la carretera d'Andratx. Amb els anys dita carretera s'ha convertit en una continuació de l'autopista de l'aeroport, malbaratant allò que volia potenciar: el paisatge marítim i el litoral. 

Joan Domènec Ros. Vora el mar broix. Ed. Empúries, 2001. El litoral transformat en un caos, amb activitats que s'exclouen mútuament

En general, el desenvolupament turístic ha seguit un mateix patró: màxima explotació de l'espai disponible, uniformar l'entorn amb obres de baixa qualitat i escàs pressupost, arrambar amb el paisatge i la vegetació, desatendre la diversitat ambiental i cultural; una destrossa que no persegueix altra cosa que posar els guanys privats i l'ambició com a valor suprem. Cal repensar el camí fet i treballar amb altres objectius; no pot ser ni té sentit en democràcia que des de la política no es defensi el bé comú.

Per a un polític o una empresa treballar en espais emblemàtics és molt gratificant; es veu i valora la feina feta. Els reptes estan allà on els negocis perden força, on el trànsit i l'aparcament no tenen solució, on manquen espais públics i serveis, on els renous s'eternitzen. Un passeig marítim és qualque cosa més que una infraestructura turística: és un espai de referència.


Josep Terrassa/ Cap Vermell