Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1712
Capítol 19: El Passeig Marítim. Un espai privilegiat.




El valor de les coses depèn del context cultural, és a dir, del lloc i el moment històric. Dos segles enrere la vorera de mar tenia escàs valor, la gent en fugia pel baix rendiment que en podia treure i el temor pel que pogués arribar per via marítima. Avui en dia, en canvi, és un espai superpoblat i sotmès a una intensa especulació immobiliària.

A principi del segle XIX l'única casa que hi havia a vorera de mar era la de Bartomeu Melis Capet; propietari de la possessió d'origen medieval que s'estenia entre el torrent de Son Moll i la Punta de Capdepera, s'anomenava Es Cap. A tocar de la platgeta de Cala Rajada hi havia bastit una caseta de pagès d'un aiguavés, era la seva posada quan baixava a treballar a la finca; residia a Capdepera a un indret empinat dels afores del poble; en aquell tram de camí costerut se'l coneixia com Sa Costa d'en Capet.

Llavors la gent que vivia en el territori que actualment conforma el nostre municipi era més que pobra; subsistia complementant els aliments que produïa amb aquells altres que obtenia pescant des de la vorera de mar. El vicari Adrover, l'any 1820, considerà Capdepera com a lloc idoni per a desterrats: aïllament i misèria. Donades aquestes seculars circumstàncies no ha d'estranyar que el camí cap a la modernització es trobàs traçant rutes comercials per la mar.

A principi dels anys seixanta del segle XIX s'inicià el comerç per via marítima; es realitzava mitjançant llaüts, balandres i pailebots de companyies foranes que comptaven amb la col·laboració de l'empresari local Joan Moll Amorós Gargori; venien a carregar productes com troncada de pi, carbó vegetal o calç per emportar-los a la industrialitzada Barcelona. Aleshores Joan Moll bastí un magatzem a tocar de la platgeta de Cala Rajada.

Fins l'any 1906 no comptàrem amb el primer vaixell, el Sant Josep, del que seria la flota local dedicada al comerç; segurament en aquell retard hi tenia molt a veure la manca d'infraestructures portuàries. Entorn a l'any 1926 es desferen les ultimes empreses navilieres després de perdre unes quantes naus enfonsades dins cala Gat pels temporals de llevant.

 
Fotografia d'Antoni Flaquer Coix dins A.D. La divisió territorial del terme d'Artà (1812-1858). Ajuntament de Capdepera, 2008. Els dos estiuejants duen una escopeta a l'espatlla; és a dir, anaven a Cala Rajada a caçar, encara no havien descobert la mar. El camí de vorera de mar està per fer.

La transformació del litoral començà amb els estiuejants, que venien atrets per la nova cultura higienista que receptava prendre els aires sanitosos de la mar. La seva casa havia d'estar preferentment a primera línia de costa, per la qual cosa desplaçaren els pescadors; pertanyien a dos grups socials molt distants. A una fotografia dels anys vint del segle passat es veu la divisió social i d'espai que hi havia entre pescadors i estiuejants. Ens fixam que les dues primeres cases s'havien bastit damunt uns escars. Pertanyien al pescador Mateu Garau Parreta i a la família de Josep Sureda Tafona, molt aficionada a la pesca amb llaüt. Entre els escars i la mar hi havia la platja on varaven les barques; el conjunt formava una unitat de convivència i de treball. A continuació hi localitzam les cases dels estiuejants, les quals comptaven amb una esplanada al davant on a l'estiu hi bastien una enramada. L'espai que ocupaven uns i altres estava delimitat per un marge.

A inicis del segle vint Francesc Castellet s'enamorà del nostre paisatge litoral i perseguint una quimera que volia encomanar als visitants construí un hotel a un indret elevat per a gaudir de l'entorn des dels moments crepusculars. A partir de la construcció de l'hotel, entorn a l'any 1909, les cases dels estiuejants orientaran les façanes cap a llevant, prioritzant la visió del paisatge marítim. Noves onades d'estiuejants, alguns d'ells procedents d'Amèrica, on s'havien enriquit, compraren a primera línia allargant la teringa de cases en direcció a Son Moll.


Pere Sanxo. Fotografies. Ajuntament d'Artà, 2002. Encara que la fotografia és de finals dels anys 40 del segle XX, encara es veu la separació d'espai que hi havia entre el que ocupaven els mariners i els estiuejants

Aquell procés urbanitzador era un tant desordenat, per la qual cosa l'única via que comunicava dits habitatges amb Cala Rajada era un camí obert seguint la línia de costa; per la part de darrere hi havia un pinar amb alguns viaranys.

L'any 1918 a la caleta de na Ferradura s'hi bastí una drassana que es va mantenir activa durant nou anys; aquella nova indústria era tota una atracció que captivà la curiositat de la gent de la contrada. L'únic camí per anar-hi era el que sortia de Cala Rajada seguint la costa; na Ferradura era el final del recorregut. Una vegada abandonada la drassana es va donar continuïtat al camí fins a la platja de Son Moll.

Als anys cinquanta, segons Aurèlia Canaan,1 hi havia dues opcions per anar de Son Moll a Cala Rajada: una era travessar el torrent i seguir pel camí de vorera de mar; l'altra era prendre en sentit contrari, fins enllaçar amb la carretera asfaltada que baixava de Capdepera. El camí de la mar començava a la mateixa platja, passava per davant una llarga teringa de cases antigues en mal estat de conservació; era un camí rònec obert a continuació de la roca batuda per les onades.

 

Fotografia de l'arxiu Thümmler. Extret de A.D. El temps s'esmicola. (1930-1936). Ajuntament de Capdepera, 2015. La construcció del port de Cala Rajada abans de la Guerra Civil

 

L'any 1932 s'iniciaren les obres per a la construcció del port. Aleshores obriren un pas en direcció a cala Gat, indret on havien d'aconseguir part del material amb el qual construir el moll. Dita via partia de la plataforma portuària situada a un metre per sobre el nivell del mar i així com s'allunyava agafava altura. El pedreny que obtenien era traslladat amb una vagoneta cap el moll; es desplaçava per damunt riels i empesa pels mateixos obrers, per la qual cosa el pendent era suau. Aquest és l'origen de l'actual Passeig de les Àmfores.

Entre l'esmentat passeig i la pretensiosa Avinguda Amèrica, un nom molt bufarell per a designar un estret camí de terra a mercè dels temporals, s'estén la zona portuària, un espai completament transformat pel formigó, origen de l'actual passeig marítim i model a seguir per aquells que especulen i persegueixen l'enriquiment ocupant un espai públic especialment valuós.

La part vella del moll de Cala Rajada és obra de l'enginyer Gabriel Roca Garcies (1896-1986). Entre 1940 i 1962 fou director de la Junta d'Obres del Port de Palma i com a tal inicià les obres del dic de l'Oest, la construcció del Passeig Marítim (que també du el seu nom) i les obres del Club Nàutic. En aquells mateixos anys (1949-1956) ocupà el càrrec de president del Foment del Turisme de Mallorca; per tant, exercí simultàniament dos càrrecs estratègics importantíssims just a l'inici del desenvolupament turístic, cosa que aprofità per engegar obres fonamentals com les esmentades, demostrant que sabia quin era el full de ruta de la indústria turística.

La construcció del Passeig Marítim de Palma es va realitzar entre 1949 i 1958. El projecte es discutia des dels any vint i era considerat fonamental per embellir la ciutat i una passa gegantina en el foment del turisme. L'obra s'havia de desenvolupar entre el Passeig Sagrera i Porto Pi, on enllaçaria amb la carretera procedent d'Andratx. En aquell tram el litoral era molt rocallós i, alhora, una zona turística de luxe amb hotels tan emblemàtics com el Mediterráneo.

Gabriel Roca, una vegada acabat el moll de Cala Rajada (any 1948), enllestí la plataforma portuària sobre la qual bastí les necessàries infraestructures; entre el carrer i l'espai encimentat aixecà un marge a pis de les cases i sobre el terraplè plantà alineats una dotzena de pins. Aquell embellit carrer fou l'inici del passeig marítim, un espai adient per observar, donada la seva altura, el port i una extensa línia de costa.

En aquells moments, l'any 1951, encara estàvem instal·lats dins la postguerra; per això és d'agrair a Gabriel Roca que s'avançàs als nous temps. L'estiu de 1955 s'inaugurà l'hotel El Castillo i l'any següent, el Son Moll. Els turistes de dits establiments visitarien el port de Cala Rajada i aquell trànsit impulsà la creació dels primers bars moderns: el Marítim, bastit damunt la llotja a l'any 1956, i el Negresco, obert l'any següent. Dos bars de prestigi situats a un indret privilegiat.

El Negresco era propietat d'un francès de nom Proost, un personatge coneixedor del món turístic del seu país i aleshores capdavanter en el desenvolupament d'aquests tipus de serveis. El projecte de negoci i fins i tot el nom del bar recordaven l'hotel més emblemàtic del passeig litoral de la ciutat de Niça: el Negresco, llinatge de l'empresari romanès que bastí l'hotel.

 

Fotografia del passeig marítim de Gabriel Roca. L'any 1955 encara no estava bastit el Negresco. Fotografies dels senyors d'ahir. Cala Rajada 1955-1965. Documenta Balear, 2015

El passeig marítim de Palma projectat per Gabriel Roca perseguia l'embelliment de la costa i facilitar als empresaris hotelers la instal·lació de negocis, fonamentalment bars i restaurants; per a fomentar-ho oferí amples terrasses guanyades a la mar i espais enjardinats des d'on observar el paisatge marítim i la zona de la catedral. Inicialment s'hi construïren instal·lacions luxoses, com l'Auditòrium, però amb el temps ha acabat convertit en una gran via ràpida, travessada per tot tipus de vehicles que circulen vorejant una llarguíssima plataforma portuària destinada, principalment, als vaixells de luxe. L'indret ha patit tal transformació que ja no respon al projecte dissenyat; les vistes directes sobre la mar s'han perdut i el renou i fums dels vehicles han fet malbé un paisatge especialment cobejat i emblemàtic i que, inicialment, era tot un luxe per a la ciutat.

 

Anunci del Negresco en el programa de festes de l'any 1958

 

Josep Terrassa/ Cap Vermell