El passat de Cala Rajada va lligat a l'explotació pesquera, a la mar com a camp d'acció i d'obtenció de recursos. Durant decennis els pescadors s'esforçaren, sense gaire èxit, per comercialitzar els seus productes. Mentrestant s'endinsaren en la mar, traçant rutes comercials entre els ports circumdants més propers: des d'Alger a Marsella, des de Barcelona a Sardenya.
Les iniciatives en demanda de la construcció d'un port començaren en el segle XIX. Ens visitaren personatges importants, com el comte de Romanones, però el projecte no avançava. L'estiu de 1925 arribà la primera parella de barques de bou procedents del port de Pollença; desembarcaven el peix i amb un camionet el duien a vendre a Ciutat. Els nostres pescadors tenien el producte avinent i sabien on comercialitzar-lo però mancaven les infraestructures portuàries necessàries per a crear una flota pesquera pròpia.
Imatge de la costa de Cala Rajada, abans de construir el dic del port
Finalment les obres del port s'iniciaren el 21 de febrer de 1933 i avançaren fins a l'any 1935, quan quedaren paralitzades pel conflicte polític i jurídic obert entre el govern de la II República i Joan March, a conseqüència del qual l'empresari desautoritzà el ministeri per treure roques de dins la finca de la Torre Cega. Després la Guerra Civil acabà d'enfonsar el projecte.
Plànol de Cala Rajada incorporat al projecte de construcció del port
Les obres de construcció del port no es recuperaren fins a l'any 1941 i s'hi treballà durant set anys. El dic-moll estava format per dues alineacions; la primera, de 38 m, seguida d'una altra, de 116 m. El moll de ribera constava de tres alineacions amb un total de 137 m i una altura d'un metre sobre el nivell del mar. Després venia el varador, dividit en dues parts, a la primera de les quals hi havia la drassana.
L'any 1949 s'edificà el magatzem, el tenyidor de xarxes i la llotja; un pla d'infraestructures portuàries complet que s'acabà l'any 1951. A partir de llavors, si es donaren unes condicions econòmiques més favorables, els pescadors estarien en condicions de desenvolupar millores en la pesca i en la comercialització del peix.
No sé explicar-me les raons que motivaren la represa de les obres del port; és, si més no, sorprenent que en uns anys d'escassetat d'aliments i de materials s'optàs per emprendre una obra d'envergadura, encara que s'hi treballàs sense pressa i a mesura que arribaven els recursos. El projecte estava fet i les obres començades; podia passar que, si deixaven córrer els anys, el treball realitzat es perdés i els temporals escampassin les roques que formaven l'incipient espigó, cosa que complicaria la continuïtat d'aquell projecte. També es podria argumentar que es feia per afavorir la creació d'una flota de pesca local que, amb les captures de peix, ajudaria a apaivagar la crisi alimentària que es patia; dit raonament contradiu la política governamental, que, amb un duríssim control dels preus dels productes, limitava els beneficis. L'economia estava intervinguda pel govern. De fet, l'increment de la flota pesquera en els anys cinquanta fou molt pobra. Una tercera possibilitat és que al darrere hi hagués qualcú poderós interessat en la construcció del port, per exemple Joan March. Amb la paralització de les obres del port s'havia perjudicat clarament als pescadors que foren utilitzats per a crear malestar contra la República. Franco, en els dies difícils i decisius del cop d'estat, havia rebut tot el suport d'en March; guanyada la guerra no podria negar-se a atendre una suposada petició del magnat per pal·liar el mal fet a una gent que havia lluitat a favor seu.
Fotografia del port a la primera meitat dels anys cinquantaDesprés dels decisius canvis polítics, econòmics i legislatius de finals dels anys cinquanta i de l'inici del turisme de masses la pesca prengué volada. A finals dels anys seixanta al port de Cala Rajada hi havia dotze barques de bou i era el segon de Mallorca en captures. El sector pesquer havia aprofitat el desenvolupament del turisme per a créixer ràpidament, esgotant en pocs anys els recursos marins.
Cala Rajada sempre ha tingut en el vent de l'est el seu pitjor enemic. Una vegada construït el moll les grans llevantades seguiren fent estralls, comprovant que el port era altament insegur. Quan el temporal de llevant assotava el moll venien dies i nits de vetlla, amb tantes barques avarades com es podia. Les de bou eren les que ho passaven pitjor, i sovint es veien obligades a fugir de la ratera del nostre port per anar a cercar refugi a port estern, a Alcúdia, normalment. (1)
Cala Rajada als anys cinquanta
L'any 1969 s'iniciaren les obres d'ampliació del port; consistien a allargar el dic-moll amb un nou braç de 161'17 m. L'objectiu fonamental era protegir i augmentar l'espai interior, que passà de l'1'1 ha a 3'2 ha. Les obres s'inauguraren el 26 de juny de 1972. Aquella ampliació permeté la construcció de les instal·lacions del club nàutic. Els llaüts dedicats a la pesca no professional, les embarcacions destinades a activitats de lleure, les llanxes relacionades amb l'esport nàutic, juntament amb alguns iots renovaren la imatge del port de Cala Rajada.
Malgrat tot, el port segueix essent insegur i sembla prioritari prendre mesures. El darrer temporal, el Glòria, ha tornat a portar destrosses, angúnia i maldecaps. Tal vegada ha arribat l'hora de revisar seriosament les obres realitzades en el moll i la nostra relació amb la mar. 
El port als anys 50
Llavors, sense suport tecnològic, la mar semblava no tenir mesura ni límits: la solitud, la malfiança, la bellesa i una inabastable planura d'aigua. La superfície marina ocupa el triple d'espai que la terra emergida; aquesta immensitat, sense els punts de referència als quals estam tan acostumats per copsar les dimensions de l'espai, ens havia creat la convicció que la mar era capaç de generar recursos pesquers amb tanta intensitat que eren inesgotables. Un miratge.
Ens diuen els científics que la mar Mediterrània és pobra, cosa que es tradueix en una major transparència de les aigües; el fet de no estar enterbolides pel plàncton fa que oferesqui un color blau i cristal·lí que a tots ens meravella. (2)
El port a principis dels anys seixanta, quan s'ha renovat la flota pesquera d'arrossegament
Segons els experts en qüestions marines, com Miquel Massutí i Oliver, Cala Rajada és una zona excepcional per a la pesca. Per un costat hi ha la veda natural, imposada pel mal temps en els mesos hivernencs; per un altre costat, el fons és molt rocallós i les barques de bou no poden arriscar-se a rompre les xarxes, circumstància que aprofiten els peixos per criar entre els esculls i posteriorment repoblar l'hàbitat marí.
Quan l'any 1973 l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) apujà el preu del barril, multiplicant el seu cost, creà una crisi energètica que afectà el transport aeri, terrestre i marítim. El turisme i la pesca, entre altres sectors econòmics, se'n ressentiren i entraren en crisi. A principi dels anys vuitanta la flota local constava de 28 embarcacions: 21 d'arts menors i 7 d'arrossegament; havíem deixat de pescar 5 barques de bou.
La sobreexplotació pesquera va ser un fet generalitzat, fruit d'una equivocada política pesquera i d'una mentalitat que perseguia la captura de la màxima quantitat de peix per incrementar els guanys.
Després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, l'any 1983, la pesca i el turisme foren transferits i el govern autonòmic hagué de treballar en una renovada política pesquera més respectuosa amb el medi marí.
Josep Terrassa Flaquer
........................................................................................................
Notes:
1 FUSTER, Jaume. Celistre. Pàg, 45.
2 ROS i ARAGONÈS, Joandomènec. Rots de vaca i pets de formiga. Reflexions sobre el medi ambient. Editorial Thassàlia. 1999.