Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 406
 “La estrategia para la ordenación de la biosfera al servicio del hombre

47 ANYS DESPRÉS

  


Faustino Cordon comença l’article, publicat al novembre de 1973 a la “Revista de Occidente” 128, escrivint:

"Desde hace una veintena de años y con frecuencia creciente se leen reconvenciones cada vez más apremiantes acerca de los efectos nocivos que distintes actividades humanas ejercen sobre la naturaleza, sobre el hàbitat humano y sobre la salud física y el equilibrio mental de los hombres mismos. Estas admoniciones resuenan ya diariamente en la prensa con motivo de muy diversos casos concretos y la preocupación que las dicta ha terminado por prender en el pueblo".

Tracta a continuació, com a biòleg de l’escola evolucionista, d’indagar sobre les causes i el mode d’enfrontar-se a un progrés que, a la vegada que fa avançar la humanitat, la pertorba. Inevitablement l’home trastoca els equilibris naturals i posa en perill el patrimoni de la vida natural que acaba essent impossible de conservar si se sobrepassen determinats límits. La destrucció de la naturalesa, a banda de les conseqüències econòmiques negatives, mutilaria, al dir de Cordon, la capacitat de de comprensió i coneixement de la realitat passant a ser un atemptat a la llibertat humana.

L'estratègia per a la defensa de la vida natural passa pel fet que som de cada vegada més conscients del perill de perdre-la i consisteix en un profund coneixement científic de la natura que guiï la presa de decisions i conductes humanes.

Critica la pul·lulació d’experts al servei de la indústria que coartaria el desenvolupament de la ciència i a la tècnica inconscientment al servei del desordre. Acaba senyalant la necessària transformació de les Universitats en vertaders centres d’investigació amb l’esperança que així serà.

Transcorreguts 47 anys des de la seva publicació l’article de Faustino Cordon és més fresc que la majoria dels que avui es publiquen, en part perquè la preocupació per l’ecologia no ha acabat de calar en el poble, com amb excés d’optimisme pensava l’autor; com tampoc han estat premonitòries les seves esperances en una Universitat que des llavors ençà no ha fet sinó degenerar.

Al 2020 la convicció de que la Ciència, en majúscules, és la solució als problemes humans és àmpliament qüestionada, no així per Faustino Cordon que forma part de les darreres generacions d’homes amb formació progressista, es a dir, fets a la vida abans d’Auschwitz.

Al 2020 els principis il·lustrats que fan de la Ciència l’única explicació possible de la realitat, monopolitzadora del coneixement, guia de les conductes i solució dels problemes dels homes només és pot mantenir des de la fe del carboner. Encara més, tot i corroborant la Ciència que les conseqüències del canvi climàtic seran desastroses per a la vida sobre el planeta no sembla que estiguem disposats a guiar les nostres passes per les recomanacions dels científics.

Des de 1973 l’empobriment de la naturalesa no ha fet sinó créixer exponencialment, quines son les causes? Per què no s’ha actuat? On és el poble d’en Cordon que havia de prendre consciència de que una activitat humana que utilitza la natura com abocador se li giraria en contra?