Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1532
Si tots els afers en política, o en qualsevol aspecte, acabassin com aquesta glosa Sant Antoniera les coses anirien millor...


 
 
Es rector de bon matí,
anà a sa casa des poble,
molt educat i ben noble,
cercà es batle i li va dir:
 
-Senyor batle, per favor,
quan a l'església feim festa,
no faci sonar l'orquestra,
que ningú escolta es sermó
 
Quan es batle el va sentir,
li diu com un remerol:
-Vostè a l'església i jo aquí,
cadascú en es seu redol.
 
Es capellanet, cap baix,
se'n tornà a sa rectoria;
pensava com ho faria
per sortir-ne d'aquell pas.
 
Tot de cop quan va arribar,
des mal estar que sentia,
se va treure sa camia
i va cridar a s'escolà.
 
Li va dir:- Escolta amic meu,
no em faries un favor?
I ell li va dir: -Senyor,
ja sap que som criat seu.
 
El va enviar a sa plaça,
ben davant s'ajuntament,
amb tots es nins de sa classe
a fer un experiment.
 
Xerraven fort, l'un amb l'altre,
i no es posaven d'acord.
Tot enfadat sortí es batle,
i els va dir, cridant ben fort:
 
-Per què feis tant de renou?
no podem sentir es qui parla.
S'escolà diu:- Senyor batle,
aquí defora no hi plou.
 
-Que vols dir tu amb això?
Te'n rius de mi o estàs de "guassa"?
-Lo que dic és que a sa plaça,
sa gent des poble hi té bo.
 
L'església també té drets,
i vostè no les respecta,
això és un "mal de toc pesta";
tants de caps, tants de barrets.
 
-No siguis tan mal parlat,
jo som es batle i comand,
si a tu mai t'han arruixat,
alerta d'aquí endavant.
 
-Jo no faig res malament,
només un poc de renou,
però també en fa sa gent,
quan diuen missa a les nou.
 
-Ah, si! Amb aqueixes esteim.
Ja ho sé! Tu ets s'escolà!
Diguès a n'es capellà
que demà a missa ens veiem,
ja veurem que passarà.
 
Es diumenge dematí,
va dir a s'Ajuntament:
-Ala! tots veniu amb mi,
cap a missa manca gent.
 
Es batle de qui vos parl,
era des partit d'esquerra,
ja tenia una guitarra,
i li diua un "concejal".
 
No és perquè fos molt devot,
que es batle, a missa va anar,
es que volia arreglar,
tot aquell desbaratot.
 
Quan sa missa començà
s'aixeca tota sa gent,
i es batle, molt atent,
amb sa guitarra amb sa mà,
tocant-la es posà a cantar,
i agradà molt a sa gent.
 
Es rector quedà esglaiat,
però ferm li va agradar
i des de llavors ençà,
reina entre ells dos s'amistat.
 
Quan hi ha reunió,
de tot s'Ajuntament,
o a l'església fan sermó,
ja no fa renou sa gent,
i ara, així, va molt millor.