Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 607
El text el va llegir Andreu Nadal, professor de filosofia, en nom de Josep Terrassa, qui no va poder assistir a l’acte. 
 


El receptari de Cas Bombu, tan variat i un punt sofisticat, no ens ha de fer oblidar que ara fa cent anys a Cala Rajada la gran majoria de la població tenia dificultats per a menjar cada dia. A principi de la tercera dècada del segle passat el meu padrí tenia obert un comerç a l'actual plaça dels Mariners; venia un poc de tot i si faltava alguna cosa que un client necessitàs enviava el meu pare, que aleshores era un nin, a Capdepera a cercar-ho, encara que fos mig pa.

Jardí de Cas Bombu

Si anam més enrera, a l'any 1856, data de naixement de madò Margalida Tous Alzina
Bomba el problema de l'alimentació encara era més greu i causa de severes malalties. Llavors i des de temps immemorial els aliments que aportaven els nostres camps i els que pescaven des de la costa eren insuficients per atendre les necessitats de la població. Les crisis alimentàries eren constants i les autoritats governatives de l'illa deixaven en mans de les autoritats locals la responsabilitat de posar-hi remei.

Entorn a l'any 1870 ja hi ha indicis d'haver-se organitzat al poble una xarxa dedicada al contraban d'aliments; era la resposta de la població local davant la deixadesa de les autoritats illenques.

Aquells anys l'Arxiduc Lluís Salvador s'estrenyava de la bona salut de què gaudia el contraban i de com la població no tan sols el consentia sinó que el justificava. Ell, que no havia passat mai gana, quan va saber que l'encarregat de S'Estaca també feia contraban el va acomiadar.

Alguns d'aquells abrandats pescadors i contrabandistes de S'Estaca passaren a residir i treballar a Capdepera. Aquí trobaren qui els oferí l'oportunitat de seguir fent contraban; amb les seves barques anirien fins a Alger a cercar aliments, principalment  blat. Llavors Algéria era una colònia francesa i basava la seva economia en l'exportació cap a la metròpoli de matèries primeres, és a dir, aliments i minerals.

Fins l'any 1899 l'Ajuntament de Capdepera no va rebre autorització per embarcar i desembarcar mercaderies pel port de Cala Rajada. Llavors a dit indret únicament hi residien quatre famílies dedicades a la pesca; aleshores que hi feia la família de madò Margalida al capdavant d'una taverna?.

Contraban és aquell comerç que es fa al marge de la llei, per tant és perseguit. Per escapolir-se de la vigilància dels carrabiners els contrabandistes procuraven no deixar constància de la seva activitat; per això, en els inicis de Cala Rajada com a poble sempre hi haurà un punt de foscor. De què visqueren aquells pescadors i mariners tots els anys en què, exceptuant la llagosta, no podien comercialitzar les captures de peix?.

La importació fraudulenta de farina i altres aliments feia la guitza al comerç local controlat pels principals propietaris de terra. L'entrada d'aliments de procedència desconeguda abaratia els preus i desbaratava l'estratégia dels terratinents.

Si els propietaris i comerciants eren conservadors i clericals, una part important dels mariners i pescadors eren republicans i anticlericals. Margalida Tous Alzina i Bartomeu Garau Tudurí es casaren únicament per la via civil el 25 de maig de 1872, quan la núvia tenia tan sols quinze anys. Quin coratge!. També eren republicans i es casaren civilment Jaume Mercant Vila i Francisca Terrasa Melis dia 31 d'octubre de l'any 1870, ell era mariner, natural de Valldemossa, nat l'any 1845, i Andreu Nadal Soler amb Joana Maria Flaquer Riera dia 14 de novembre de 1871, ell era natural de Felanitx, nat el 14 de novembre de 1851. Les dues nissagues, els Mercant i els Nadal,  han donat una fecunda descendència de calarrajaders.


Recepció de Cas Bombu

Els nostres republicans pertanyien a la branca federalista i a l'any 1873 alguns d'ells juntament amb quatre dones, entre les quals hi havia Margalida Alzina Mas
Mussina, germana de n'Ângela, mare de Margalida Bomba, ajudaren econòmicament els republicans catalans presos a la Mola de Maó després d'una revolta federal a Catalunya.

Pràcticament fins a l'arribada del turisme l'obtenció i distribució d'aliments ha estat en el centre de la lluita política; per això, sembla increïble que madò Margalida pogués elaborar un receptari tan complet i amb uns aliments de qualitat.