Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 751

La caiguda del tur-operador Thomas Cook pot arrossegar al desastre l’economia de moltes famílies per la seva dependència al sector dominant en l’economia local.

Això és i no és, una història que es pot escriure tant del dret com del revés.  Hi havia un rei que donava blat als seus súbdits de manera que poguessin coure’s pa una vegada a la setmana. Els regalava la quantitat suficient per tal que tinguessin un pa de quilo que els havia de donar de menjar tota la setmana. Si els súbdits menjaven o no altres coses, aquí ja no s’hi posava. Hi havia un altre rei que obligava els súbdits a tenir oficis, no els donava blat ni cap tipus de menjar, se l’havien de cercar ells. De tant en tant, es passejava pel regne i demanava per l’ofici que tenia aquesta o aquella persona, i qui no sabia fer res era amenaçat a aprendre algun ofici o podia ser condemnat a treballs forçats. Tots dos reis cobraven els mateixos impostos als seus súbdits i els permetien negociar entre ells. Diu la llegenda que tots dos reis van morir el mateix dia i ningú sap com va acabar el regne del rei del blat.

Quan l’economia d’una societat estableix un grau de dependència massa elevat en un únic sector, s’estableix també un compromís amb el risc que tot caigui de cop quan aquell sector fa fallida. Això podria (i no ho desitgem) succeir a Capdepera i altres poblacions turístiques a causa de la fallida del tur-operador Thomas Cook, posant en risc hotels, hotelers, personal contractat, proveïdors, serveis externs i operaris de serveis que treballen en les reformes i adequació dels hotels quan resten tancats. També serà moment per als especuladors i els aprofitats de torn que sabran treure rèdit dels mals aliens. És la llei de mercat del capitalisme, ja sabem com funciona.

Capdepera com a terme municipal té els ingredients necessaris per a dotar-se d’una economia depenent de més opcions, algunes incloses en el camp del turisme però no tan vinculades a un únic rei: agricultura, ramaderia, pesca, artesania, educació, activitats esportives, lloguer d’instal·lacions esportives, turisme juvenil, activitat lúdica nocturna respectuosa, turisme familiar, serveis... L’economia de competència implica lluita, esperit emprenedor, identificar les oportunitats i els frens, investigació, estudiar, tenir coneixements... Tan vàlida pot ser l’oferta artesanal com la del petit industrial. També necessita suport institucional per a facilitar la creació de negocis i no castigar amb impostos excessius l’emprenedor quan encara no ha pogut ni aixecar el cap, els primers anys, que són els d’inversió forta per tal de donar visibilitat i estabilitat al negoci.

Que caigui una xarxa empresarial depenent d’un tur-operador com Thomas Cook pot implicar aportacions institucionals en forma d’ajuts i subvencions (o d’altres prebendes) de molts milions d’euros per tal de pal·liar la crisi que es pot generar. És a dir, doblers que podien destinar-se a infraestructures, a millores en els camps de la sanitat, de l’educació i la justícia, a la caixa de les pensions, a pagament del deute...

La societat està formada per persones que han de poder viure per tal de donar-li cohesió i estructura forta, però cada vegada és més evident que els ciutadans voten a favor del rei del blat: menjar avui que del demà no en volem saber res. Idò... en acabar-se el blat, seran garroves.

Biel Mir