Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 776



Sempre he pensat que les coses passen per qualque motiu. Crec molt poc en les casualitats i, en aquests temps actuals de gran incertesa, encara molt menys. Emperò la crua realitat, la crua realitat del món on vivim, la que manipula sense cap vergonya ni límit això que anomenam mitjans de comunicació de masses, no és cap excepció. El gegant del turisme i més antiga agència de viatges del món Thomas Cook ha fet fallida, almanco la seva branca britànica. A la espera està, idò, la seva branca alemanya, Neckermann o Bücher..., si seguirà el mateix camí de la britànica. Segons les darrers noticies que ens arriben també se'n ha dut per davant a Neckermann. De moment, fins a noves ordres, tots els clients que venguin amb aquest touroperador als hotels on havien reservat hauran de pagar com un client directe si volen quedar-se tota la estada que tenien pagada amb Neckermann o Bücher. I això només deixa una cosa ben palesa: que la nostra i tot poderosa industria turística, la nostra sòlida i forta economia depenent del turisme (tant de gatera com normal) s'ensorra com un castell de cartes. I nosaltres els mallorquinets que ho aguantam tot en patim les conseqüències directes. Qui pagarà tot aquest desgavell creat per una multinacional sense escrúpols? Els treballadors que seran acomiadats sense cap compensació i els centenars de milers d'usuaris que hauran perdut els seus doblers. Això si, els governs, començant pel britànic, gastaran doblers públics per a salvar la cara del gran capital una vegada més, igual que amb la banca. És el capitalisme, amics.
 
Els mitjans massius xifren en molts de milions d'euros les pèrdues degut a les cancel·lacions de vols cap a les illes i tot el que se'n deriva. I si vos heu pres la molèstia d'aprofundir en les causes reals d'aquesta fallida del gegant turístic hi ha dues fortes raons que hi han contribuït, a més la de no trobar un donant de 200 milions de lliures esterlines per passar l'hivern, com diuen. Una era la del cop d'estat a Turquía al 2016. Uns dels principals destins d'Europa d'aquesta companyia. I l'altra era les conseqüències del canvi climàtic, cosa que fa que la gent pugui gaudir d'unes vacances sense sortir del seu paí d'origen. I precisament és aquí on vull anar. 
 
Actualment, la preocupació pel medi ambient és una cosa generalitzada. Això fa que les institucions s'hagin de posicionar envers aquest afer. Des de les mateixes institucions ens llancen missatges sobre que podem fer davant aquesta situació d'emergència. Solen posar el punt d'atenció en la necessitat de que cada persona canviï les seves accions individuals per a fomentar l'estalvi o el reciclatge. És important que tots i totes aportem un poc; emperò això està lluny d'ésser la solució. El consum domèstic representa només un 8% de les emissions totals, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica. El més difícil d'entendre i d'acceptar per moltíssimes d'empreses es concentra en la producció. Mentre les grans empreses segueixin funcionant en base als combustibles fòssils, la situació seguirà empitjorant. És bo que augmenti la consciència i que vagin canviant les actituds de la població, emperò per damunt de tot, és necessari exigir dels governs que canviïn les polítiques. Que s'obligui a reduir les emissions a la industria, la producció energètica, el transport i la agricultura i ramaderia industrials.
 
Aquests sectors mai reduiran les seves emissions en un volum suficient per voluntat pròpia. Això implica fer una forta inversió en adaptar els processos productius a la sostenibilitat ambiental. Emperò, des de quan els accionistes d'una gran companyia sacrifiquen els seus beneficis pel "bé comú"? Inclús si qualque empresa en particular decidís fer-ho, ben aviat els seus comptes mercantils farien fallida, llevat que augmentés dràsticament els preus del seu producte... cosa que la duria a la fallida igualment. A més, reduir l'ús de materials i energia s'estavella amb la dinàmica del capital. Les empreses capitalistes cerquen maximitzar els seus beneficis. Necessiten vendre molt, i cada vegada més aviat. Mentre més recursos naturals extreguin i més brossa llancin, millor. Tots hem experimentat la obsolescència programada, i som bombardejats per publicitat intentant exagerar el consumisme. Que cadascú a casa seva intenti consumir de manera crítica, mentre les grans palanques de la economia segueixin en mans dels capitalistes sense escrúpols, és com tractar un càncer amb una tirita.
 
Fixau-vos vosaltres mateixos. Feis una prova de com els mitjans massius manipulen sense límits.
 
Ara resulta que la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, un organisme depenent del Govern, considera que la major operativitat que tindrà l'aeroport de Son Sant Joan després del re-disseny, promogut pels gestors del mateix, del sistema de maniobres hauria d'incloure un anàlisi de càrrega de Mallorca. Els gestors de l'aeroport han redactat un projecte que, entre d'altres aspectes, optimitza l'apropament de les aeronaus al aeroport. Això suposarà un estalvi de combustible i altres millores, emperò també afegirà que la infraestructura guanyi un 4,47% de capacitat de "trànsit aeri". "Aquest projecte de re-disseny permetrà acomodar els fluxos de tràfic actuals i futurs", diu un dels gestors del aeroport. La Comissió de Medi Ambient preveu que, "per tant, hauria d'incloure's entre els paràmetres a analitzar el da la capacitat de càrrega". En altres paraules; L'aeroport és una de les portes d'entrada fonamentals d'aquest territori. En el cas de que el re-disseny de maniobres de sortida i arribada no sigui exclusivament per la millora de seguretat operacional (...) sinó que es pretengui a més augmentar el nombre de passatgers, s'hauria d'analitzar en profunditat quines conseqüències damunt els recursos naturals pot suposar l'augment de trànsit aeri, tenint en compte la situació actual, amb factors que indiquin un grau important de saturació i la fragilitat que suposa un àmbit insular.
 
La fallida de Thomas Cook i el projecte del aeroport estan relacionats indirectament, emperò els mitjans ho fan veure com si una cosa i l'altra no tinguessin res a veure. Sabem molt poc (per no dir absolutament res) sobre les elits que ens controlen, emperò hi ha una cosa que, a aquestes alçades, ja hauriem de tenir prou clara: pertanyin o no a la nostra espècie, no tenen els mateixos interessos que la majoria de nosaltres. Demanem-nos idó que cerquen assolir amb tot això.