Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 544

100 ANYS ESPERANT EL TREN A CAPDEPERA (2)

Bartomeu Melis “Meyme”



 Continuant amb el relat que iniciàrem fa dues setmanes, referit a la important reu-nió celebrada al Ajuntament de Capdepera el 4 de setembre de 1921, en quan a la possibilitat – ja mai duta a feliç termini—d’arribada del tren a Capdepera des d’Ar-tà, impulsada per Rafel Blanes Tolosa, el qual havía sabut aconseguir el recolza-ment de les autoritats gabellines per fer que el ferrocarril arribàs fins Artà (inge-nuus i il.lussos els prebostes de Capdepera) i que rès va fer per ajudar a aquest  poble que sí l’havía ajudat a ell, s’expressava Blanes davant nombrós auditori a “La Sala” aixì: __” Els planols i treballs preparatoris de la línea Cala Rajada-Sa Pobla, pas-sant per Artà, estàn tots redactats; ùnicament manca la signatura del Ministre i, crec, que això no es retrassarà, sempre que es posi en marxa la formació d’una comissió de “gabellins” que activi l’assumpte i sabi aprofitar la oportunitat. Es extrany què, encara, no s’hagi rebut la subvenció per a començar les obres. Es necessari que Cap-depera formi pinya, façi un sol cós, s’allunyi de tot esperit de bandería i deixi al marge els partidismes polítics i personals”.

A la petició del secretari de la Corporació municipal de Capdepera per què, don Rafel Blanes encapçalàs el lloc principal de la comissió què, ell mateix, ha suggerit, Blanes s’excusa dïent que el grup hauría d’estar format per gent del poble.  Proposa a Mateu Melis “Patilla” – el qual sempre havía donat proves d’una gran estimació en vers de Capdepera – com a cap de l’esmentada comissió. Antoni Vaquer “de s’Heretat” comentava que hi havía molta feïna per a fer en quan a gestionsi tràmits què, semblava, únicament Melis era capaç de dur a bon termini, per la qual cosa el seu nomenament era el més adient. Mateu Melis, al veurer-se empaitat amb l’as-sentiment espontàni de la nombrossa concurrencia que omplía a vessar la Casa consistorial, manifestà: __” No em vaig en condicions de ser jo qui porti la dirección en aquest assumpte però, vist que insistiu, estic disposat a intentar-ho i encarregar-me, sempre que Capdepera tota sigui un clam i posi la seva contribució al abast, con-tant amb la ferma col.laboració del senyor Blanes”.

Els aplaudiments ensordiren la plaça del Sitjar, victorejant amb alegría. Es va servir un refrigeri  a la plaça pública. Finalitzat el festiu acte, s’acompanyà a la comitiva veïnada d’Artà fins a la Creu del terme, a Vila Roge. Mentre s’acomiadaven s’anima-ven, uns als altres, gabellins i artanencs,  perquè, en breu temps, poguèssin, tots, assistir a cantar un Tedèum d’acció de gràcies per a la consecució del tren fins a Cala Rajada.  El Tedèum, encara desprès d’un segle, resta pendent de poder-se cantar…


Llorenç Garcías Font

Un poc més d’história.-   El reconegut apotecari “Pujamunt” d’Artà, Llorenç Garcias Font, comentava, més endavent: __” El dia que el tren d’Artà sigui allargat des de el nostre poble fins a la desembocadura del torrent de Canyamel, i les Coves siguin il.luminades elèctricament i es puguin contemplar aquelles marevelles que, avui, en aquest 1923, s’han d’examinar fatigosament a la llum d’una mala làmpada d’acetilè, haurem avançat cap a la modernitat”.  Garcias posà peu fiter, amb les seves parau-les, recordant la caiguda dins les Coves del rei Alfons XIII, al qual denominava S.M. Rei don Anfós, en la seva visita, acompanyat del president del Consell de Ministres, Antoni Maura, amb motiu de la vinguda a aquest indret de l’infant Ferran de Bavie-ra el mes de febrero de 1923.

Garcias recordà, amb aquesta al.locució, a Rafel Lluis Blanes Massanet, qui fou el primer a pronunciar la paraula “ferrocarril” i qui va treballar i inicar aquest ideal que no pogué veure complit. Emperò, el seu fill Rafel Blanes Tolosa, que comptava a Cala Rajada amb una casa, en qualitat de factótum de la Companyia de Ferroca-rrils de Mallorca, a aquestes mateixes dates de 1923, comunicava a Mateu Melis “de Ca’n Patilla” que, en relació amb la vinguda del transport ferroviari al por de refugi de Cala Rajada s’havia extraviat bla Reial Ordre en la qual s’ordenava que l’expedient passàs a informe de la Junta de Defensa del Regne, amb el suport del general Weyler.

El 16 de juny de 1924 es celebrava a Artà una gran festa per conmemorar el tercer aniversari de l’arribada del tren, esdevinguda el mateix dia de 1921. El director-gerent de la Companyía de Ferrocarrils, en el seu discurs, apuntava una prompta posada en marxa de les obres de les vins fins a Cala Rajada. Assegurava que el president del Consell de Ministres, Antoni Maura, que estiuejava a aquesta port gabellí, li havia comunicat que “corrien molt bones aigües, està aprobada la seva concessió pel ram militar i Obres Públiques i l’expedient camina. S’ha donat l’ordre perquè es redactassin les llistes dels propietaris dels terrenys afectats pel traçat de la via a efectes de les degudes expropiacions”.

B.Melis “Meyme”

 
Tren Palma-Artà davant l'estació d'Artà