Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 138


Mélanie Perpiñá del Campo 


Psicòloga i terapeuta




El maltracte és una vulneració dels nostres drets humans que es pot manifestar mitjançant diverses formes. Per mencionar-ne alguns exemples, el maltracte físic, l’abús sexual o el bullying són formes de maltracte que tots sabem més o menys com s’expressen. El que m’interessa avui és fer un incís en el tipus emocional. Què es considera maltracte psicològic? Només ho puc sofrir de la meva parella o també d’altres persones? Com cursa? Com ho puc aturar? A continuació, et contesto totes aquestes incògnites.

Quines característiques té el maltracte psicològic?

Al contrari que el maltracte físic, el psicològic està moltes vegades encobert o camuflat i resulta més complicat de detectar com a factor que no hauria de succeir en una relació sana. I, no t’equivoquis, no només xerrem de relacions de parella, sinó també familiars o d’amistat.

A consulta, més d’una vegada he detectat la presència de maltracte psicològic (tant des de la perspectiva de víctima com la de maltractador) sense que el pacient ho hagi identificat com a tal. En quant detecto un indici, faig una sèrie de preguntes al meu pacient perquè sigui capaç d’identificar quines conductes són sanes i quines no ho són, per després poder donar peu a la seva modificació cap a una dinàmica més resolutiva. Moltes vegades, criteris que considerem “normals” són fruits d’un maltracte psicològic i detectar-los s’esdevé clau per mantenir relacions sanes, que ens aportin bé.

 

Com puc identificar un maltracte psicològic?

Per comprovar que mantens relacions sanes amb les persones del teu entorn, contesta’t a les següents preguntes (intercanvia el sentit de les persones si sospites que el tracte rebut per una determinada persona no és l’adequat):

  • Controles amb qui xerra?
  • Fas comentaris despectius de com vesteix?
  • T’enfades si passa més temps amb altres amics o familiars que el que consideres?
  • La/El pressiones perquè et doni la seva contrasenya de mòbil o xarxes socials?
  • Li fas xantatge emocional per pressionar-la/lo a fer alguna cosa que no vol?
  • El/La fas sentir culpable en situacions en què no ho ha fet amb cap mala intenció?
  • Està sempre a l’expectativa, a l’espera de quina serà la teva reacció?
  • Li recordes sovint els errors comesos en el passat o temes que es consideraven ja tancats?
  • No tens en compte com se sent?
  • Intentes saber en tot moment on està i què fa?
  • D’ençà que coneixes aquesta persona, s’ha allunyat de la seva parella, amics o familiars?
  • Per totes les decisions que ha de prendre, t’ho demana i té por a la teva reacció?
  • Davant una diferència d’opinions, sol cedir l’altra persona, encara que pensi que té raó, per evitar que li facis el buit?

Identificar la presència d’una interrelació desadaptativa és el primer pas del canvi. Adonar-se de què no estem interactuant adequadament amb el nostre voltant és de savis i recercar millorar la qualitat de les nostres relacions representa augmentar la nostra qualitat de vida i ser més feliç, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres.

Al pròxim article que publicaré el mes que ve, explicaré com es poden aturar aquests mecanismes. D’aquí a allà, et convido a observar com et relaciones i valoris si es tracten d’interaccions sanes o disfuncionals.