Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 465


ELECCIONS MUNICIPALS. MARÇ 1979


El 3 de març de 1979 tingueren lloc les primeres eleccions municipals de la segona restauració borbònica presentant-se cinc candidatures:

Partit Socialista Obrer Espanyol: Salvador Moll Vaquer, Antoni Llull Sureda, Mateu Mercant Sirer, Miquel Terrasa Juan, Jeroni Alzina Mayol, Joan Nebot Vaquer, Agustí Múñoz Ronquillo, Margalida Tous Orpi, Juan Manuel Vergara Medel, Alberto Infante Muñoz, Miguel Pascual Tous, Juan Sansó Barceló i Esteva Gómez-Quintero Colom.

Unió de Centre Democràtic: Francesc J.Terrasa Femenias, Joan Ladaria Moll, Joan Pascual Amorós, Antoni Alcover Femenias, Pere Melis Garau, Miquel Cassellas Fornés, Manolo Delgado Moreno, Bartomeu Terrasa Ferrer, Miquel Cassellas Flaquer, Miquel Lliteras Garau, Bartomeu Pascual Nadal, Miquel Sancho Juan i Miquel Pascual Amorós.

Coalició Democrática: Francesc Barbón Zafra, Bartomeu Morey Melis, Bartomeu Massanet Lliteres, Sebastià Garau Sureda, Bartomeu Pellicer Flaquer, F. Javier Massanet Sansó, Antonio Sànchez Hinojosa, Josep Orpi Font, Joan Sancho Juan, Pere Garau Sansó, Nicolau Nadal Ferrer, Joan Flaquer Terrasa i Miquel Gomis Sansó.

Partit Socialista de Mallorca: Joan Pellicer Flaquer, Josep Fuster Alzina, Eusebio Reyes Simoes, Pere Nebot Massanet, Antoni Serapio Massanet, Joan Llabata Morató, Miquel Servera Sancho, Josep Flaquer Pellicer, Pere Tous Ramis, Francesc Forteza Aguiló, Antoni Servera Díaz, Catalina Pellicer Servera i Manuel Servera Pellicer.

Partit Comunista Illes Balears: Nicolau Alzina Sancho, Francisco Romera Márquez, Pere Nadal Mestre, Maria Antònia Mayol Blanes, Vicenç Marí Forteza, Fermín N. Rigo Flaquer, Deogracias Castellanos Castilla, Joan Josep Cuart Alemany, Rafael Hernández Alonso, Antoni Domínguez Fornés, Jaume Alzamora Blanes, Pere Alzamora Blanes i Jorge Fernàndez Sànchez.

Amb un cens electoral de 3.481 animes acuden a votar el 73,51% donant-se el següent resultat:

 


A l’Ajuntament hi pugen Francesc Joan Terrasa Femenias, Joan Ladària Moll, Joan Pascual Amorós, Antoni Alcover Femenias i Pere Melis Garau representant l’UCD; Salvador Moll Vaquer, Antoni Llull Sureda, Mateu Mercant Sirer i Miquel Terrasa Juan pel PSOE;; Francisco Barbón Zafra de CD; Nicolau Alzina Sancho i Francisco Romera Màrquez pel PCE i Joan Pellicer Flaquer del PSM.

La coalició formada per PSOE, PCE i PSM pren el govern amb Salvador Moll Vaquer de batlle. La comissió de govern, presidida pel batlle, la formen Nicolau Alzina (tinent de batlle), Miquel Terrassa, Francesc J. Terrassa i Joan Ladaria. En Mateu Mercant Sirer es nombrat batlle pedani de Cala Rajada.

Les àrees es reparteixen de la següent manera: Ordre Públic i Sanitat pertoquen al Batlle. Urbanisme i medi ambient queda en mans de Nicolau Alzina. El negociat d’Hisenda correspon a Joan Pellicer. Del turisme se n’ocupa Antoni Alcover. Dels sports: Joan Pascual. Tercera Edat i serveis socials queda en mans d’ Antoni Llull. Miquel Terrasa rep l’àrea agrícola. Educació, Cultura i Joventut és per Joan Pellicer. Jardins, il·luminació i cementiri per Pere Melis Garau. De les Vies, Obres i Brigada municipal se’n cuida Joan Ladaria i dels Transports i Comunicacions en Francisco Romera.

Al 1979, a banda de les eleccions, els gabellins feren coses, com diria anys a venir un President de Govern. Entre d’altres, el col·lectiu «Torre Esbucada» publicava una revista i creava consciència crítica i ecològica. L’associació de veïnats «Es Faralló» se dotava d’una primera Junta Directiva. Se discutia sobre un Pla General Urbanístic que possibilitava la degradació de la platge de l’Agulla i voltants. L'enyorat Colau Vives «Pota» exposava a la Galeria Serrano. Es canviaven els noms d’alguns carrers i es traslladà al cementiri la creu que recordava a la façana de l'església als «caidos por Dios y por España». Celebraren el «Primer Congrés de Municipis Turístics de Balears» sense cap tipus d’incidència sobre els municipis ni el turisme pel que s’ha anat veient al llarg del temps. Aconseguiren un servei de guàrdia de les apotecaries, això si, presentant la corresponent recepte a la Creu Roja, mediadora entre malalt i apotecari. L’Associació Hotelera presentava el primer fulletó turístic del municipi amb una tirada de 25.000 exemplars. I D. Bartomeu March feia donació, en usdefruit, de la casa materna de la costa d’en Capet, al poble.