Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 388

Dijous a migdia vàrem rebre una curiosa convocatòria en el grup de whatsapp de Camina caminaràs, convidant-nos a participar en la neteja de costa a S’Illot.



El missatge era reenviat. El més curiós és que partia de dues nines de menys de 10 anys, convidant a una activitat que ja havia començat aquell mateix matí. Com el missatge incloïa un número de telèfon, vaig cridar, com acostumo a fer sempre per tal de verificar la credibilitat abans de continuar la cadena.

Qui va atendre el telèfon va ser la mare de les dues nines, qui em va explicar com les seves filles havien decidit promoure aquesta activitat de neteja de la costa. Ho van participar al grup escolar i a altres amics i, en cadena, ens arribà a nosaltres.

Dijous van fer una part de feina i van decidir continuar dissabte 27. Dijous no hi vàrem poder participar, però dissabte... Per a nosaltres han estat dues hores de passejada per les roques de la costa, de S’Illot, amb una mar esplèndida, bona temperatura i soleiet, fent una relaxada activitat física a l’abast de tothom. Sense risc ni estrès i per una bona causa.

Consciència  

Entenem que costi anar en contra d’uns mecanismes que ens orienten a consumir, a renovar productes sovint, fins i tot quan es podrien reparar i donar-los més vida. El màrqueting, la publicitat, les tendències socials i les relacions socials ens hi empenyen. Entenem que costi creure que els peixos mengen el plàstic i altres deixalles que aboquem a la mar, que sigui difícil pensar que hi ha grans extensions de plàstics surant pels oceans. Però hi ha mecanismes, també, que podem anar posant en pràctica poc a poc, individualment encara que el sistema dominant no vulgui contribuir a mantenir net el planeta.

En primer lloc hi ha la conscienciació de cadascú. Jo mateix sé que, en determinats aspectes de la meva acció diària, no puc anar contra el sistema si vull seguir viu i actiu. Mirant arreu, com ja he escrit en alguna altra ocasió, estic envoltat de plàstic, com el del teclat de l’ordinador que utilitzo per escriure aquest text i tants altres elements informàtics.

Prendre consciència implica, per exemple, evitar sempre llençar res a terra que no sigui absolutament natural i en el seu entorn. Fins i tot les llavors d’una planta invasora poden alterar un ecosistema, encara que no tant com l’alterem els humans. Prendre consciència implica, bàsicament, obligar-se un mateix a reconduir aquelles actuacions personals que sap o creu que poden ser perjudicials per al medi ambient. En començar pot costar, però a mida que un comprova que no és tan difícil, cada vegada va resultant més còmode, dins les possibilitats de cadascú.

Les accions de neteja com les d’avui dissabte podrien ser habituals entre aquells que les considerem necessàries. Si les instaurem com una part de la nostra vida i aconseguim estendre la xarxa de consciència social, potser arribi un dia que ens adonem d’una crua realitat que, de vegades, no veiem: el medi ambient és meu i de tots i cadascú de vosaltres en la mesura que ens agrada tenir-lo net i en les condicions més naturals. Sense diversitat, no som res, i embrutant-lo i descuidant-lo no tan sols perdem nosaltres, sinó que a les generacions de joves els robem un privilegi que hem tingut els més grans: un medi natural meravellós.

T’apuntes?



Feina d'una quinzena d'adults i una desena de joves i nins en unes tres hores.